Bernat Tresserras

Bernat Tresserras

Més informació

Opinió Bernat Tresserras

1-O escac al rei

Recuperar la pantalla del referèndum és un dels moviments més hàbils que podem atribuir al president Puigdemont. Un dels secrets de l'èxit en política és portar la iniciativa, marca l'agenda, imposar els marcs i fer que els adversaris juguin amb les regles que tu defineixes. Però la sublimació d'aquest art consisteix en apropiar-te dels marcs d'altri per convertir-los en teus.

Mai he entès com es va arribar transformar el RUI cupero, al qual convergents escarnien en públic i privat dia si dia també durant la campanya electoral del 26J, en la pedra filosofal del procés i l'amulet del president pedecator.

El 27-S va portar la política catalana a un escenari de bloqueig que semblava irresoluble. L'aritmètica parlamentària era diabòlica, i tirar endavant el full de ruta dels 18 mesos i la DUI era, des del meu punt de vista, pràcticament inassolible. Però el president atzarós, assegut a una taula a la qual no s'havia plantejat seure i davant la impossibilitat, no ja de construir una república sinó d'aprovar uns pressupostos, va tenir un d'aquells moments clarividents que només pots tenir quan saps que l'espasa de Dàmocles pendula sobre el teu cap. Referèndum o Referèndum.

Era imprescindible tornar al relat de la democràcia en enfront de l'estat autoritari.

L'atemptat terrorista va suposar un sotrac brutal per cruent i inesperat que va fer saltar pels aires les estratègies polítiques i va posar en guàrdia tots els ressorts polítics i mediàtics que vivien en la comoditat d'un processisme que cremava etapes segons els calendaris predefinits. El 17 va ser un moment de contenció. Aguantem la respiració, qui es mogui pot prendre mal.

Un fet com el de la Rambla té conseqüències imprevisibles i fer pronòstics és aventurar-se a terreny desconegut. Hi havia perill real de replegament conservador i reforçament de l'estratègia de la por, quan van mal dades la gent no és partidària d'aventures, però va triomfar el "No tinc por". La providència novament ens ha somrigut i allò que ens podia destruir ens ha reforçat i ens ha cohesionat.

La batalla política és de tal magnitud que contamina tot allò que toca i pretendre deslligar qüestions com les de la seguretat del context polític actual és inútil, el calendari s'imposa i res pot fer oblidar el mar de fons. No hem pogut fer el dol perquè no es donen les condicions objectives perquè aquest es pugui produir.

Ja són 5 anys de dies històrics, però no n'hi haurà 5 més. El que hem vist fins ara és una partida d'escacs en la qual ningú estava disposat a sacrificar cap figura. Enrocant i amenaçant amb els cavalls mentre la reina restava amagada a la rereguarda i les torres inofensives guardaven l'esquena dels peons.

Avui es trenca la dinàmica, ja no cal jugar al gat i la rata. La reina està preparada pel sacrifici. Blanques juguen primer, si són agressives i van a l'atac sempre portaran la iniciativa de la partida. No cal ser un gran jugador per guanyar, només cal ser millor que l'adversari.

L'ofensiva és total, l'1 d'octubre és el darrer moviment, però abans d'arribar-hi haurem de sacrificar peces. Si fem un pas en fals, l'estratègia farà aigües, ho sabem nosaltres i ho saben ells.

El moviment de Sánchez i Rajoy amb la comissió al congrés és intel·ligent però arriba tard i difícilment suposarà la recuperació de la iniciativa en el joc, sempre que l'estratègia del govern es mantingui ferma.

Sí l'1 d'octubre hi ha urnes, l'escac al rei és possible. Si som incapaços de posar urnes, és que la partida no pot ser guanyada i, per tant, hauríem de començar a pensar a canviar de joc.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.905.888 missatges
  • 207.991 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums