Helena Castellà

Helena Castellà

Més informació

Opinió Helena Castellà

Cinema a la fresca

La setmana passada vaig donar per inaugurat el meu estiu anant a la Barceloneta a veure la pel·lícula Bar Bahar, dins el cicle de Cinema Lliure a la platja.

De fet, no només tenia l’oportunitat d’estrenar el meu estiu a un cicle de cinema a la fresca a la platja de la Barceloneta. Molts d'altres espais de la ciutat també ofereixen cicles de cinema a l'aire lliure, cadascun amb el seu propi esperit. I encara més, no només tenia l’oportunitat de gaudir d’aquesta iniciativa a Barcelona. Durant l’estiu són molts els pobles i ciutats del Principat que aprofiten el bon temps per fer activitats al carrer i una d’aquests són les projeccions de pel·lícules en espais oberts.

Em sembla una gran iniciativa. Primer perquè acosta el cinema i la cultura a la ciutadania. Els darrers anys, amb la majoria de sales de cinema a preus desorbitats, i en el context de crisi econòmica, molta gent que tenia el costum d’anar sovint al cinema, ha deixat d’anar-hi o hi va molt menys.

Segon perquè en algunes ocasions iniciatives com aquesta permeten descobrir pel·lícules que potser hom no aniria mai a veure al cinema. Ja sigui perquè no són les típiques pel·lícules comercials, ja sigui perquè no acaben de ser el gènere que més ens fa el pes. Aquesta iniciativa doncs no només ens permet acostar el cinema a la població sinó també ens permet descobrir al públic noves pel·lícules independents o pel·lícules antigues, noves maneres de fer i de pensar. Desconec quin percentatge del total de pel·lícules projectades és únicament en castellà, però segurament una bona part. Potser podríem aprofitar els cinemes a la fresca no només per permetre al públic veure pel·lícules que difícilment aniria a veure a les sales de cinema convencionals, sinó també per introduir la versió original subtitulada al català o els doblatges en català. Perquè allò de "ai, es que a mi el doblatge en català se'm fa raro" hauria de deixar ja de ser una excusa. Cert és que el nostre tan apreciat Tribunal Constitucional no ens ajuda amb la normalització del català al cinema. Fa pocs dies va carregar contra la llei catalana de cinema, determinant que la distribució de cinema doblat o subtitulat en català no pot ser superior al 25%.

Potser ens hauríem de replantejar com ho fem per acostar la cultura a la majoria de la població. I és que a vegades, no només donem per suposat que és la ciutadania la que s’ha d’acostar a la cultura, sinó que amb iniciatives tant brillants com la de pujar l’IVA cultural al 21%, a vegades sembla que el que volem, de fet el que volen, és que la gent s’allunyi de la cultura. Potser hauríem de començar a pensar en ser proactius i aprofitar ocasions com l’arribada de les nits d’estiu, per acostar la cultura a la població.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.900.666 missatges
  • 207.817 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums