Publicitat

Jordi Miró

Jordi Miró

Més informació

Opinió Jordi Miró

Legislatives 2017, victòria històrica del nacionalisme cors

Mentre a França, a les darreres eleccions legislatives del mes de juny, el macronisme arrasava arreu del territori, Còrsega marca la diferència amb un gran suport al nacionalisme cors. Tres dels quatre dels electes de l’illa a l’Assemblea Nacional Francesa són nacionalistes. La coalició entre independentistes i autonomistes “Pè a Corsica” que ja va portar a la gran victòria electoral el 2015 i els va donar la possibilitat de formar govern, ha tingut un efecte multiplicador a nivell de resultats electorals. El poble cors ha mostrat, amb els resultats obtinguts en aquestes darreres eleccions franceses, el seu suport al projecte polític que representen els nacionalistes, una nota molt alta al treball que ha fet el govern cors en aquest any i mig de mandat i una plena confiança en què els nacionalistes seran qui millor representaran els interessos dels ciutadans corsos a Paris.

La victòria del moviment nacional cors ha sigut contundent amb resultats espectaculars a nivell de suports. A la primera circumscripció de l'Alta Còrsega, el resultat ha sigut 60,5% dels vots pel candidat nacionalista i 39,5 pel diputat sortint; a la segona circumscripció de l'Alta Còrsega, el candidat nacionalista ha tingut el suport dels electors del 63,55% contra el 36,5% i el candidat nacionalista ha guanyat amb 55,9% de suport contra el 44,1% .

Aquestes darreres eleccions han suposat un autèntic terratrèmol en el panorama polític de Còrsega, la política clanista, tan assentada de sempre a l’illa, ha saltat pels aires, la victòria mes simbòlica i d’una manera espectacular a la circumscripció del sud de Còrsega: el metge Paul Andre Colombani, candidat del nacionalistes, va guanyar a Camille de Rocca Serra amb 55,9% de suport contra el 44,1%. Camille de Rocca Serra, representant de la dreta dura francesa, havia tingut l’escó d’una forma contínua des de 1968. El seu pare, Jean-Paul de Rocca Serra , senador de 1959 a 1962, també ocupà un escó a l'Assemblea Nacional Francesa de 1963 fins a la seva mort, de 1984 a 1998 fou elegit President de l'Assemblea de Còrsega.  No hi ha dubte que el desgast de la dinastia i la recent investigació judicial sortint parlamentària per "infravalorar" la seva declaració de béns també va donar un impuls als nacionalistes.

 Jean Guy Talamoni en el discurs d’obertura de l’Assemblea de Còrsega aquest passat 29 de juny va dir al respecte :

“Les eleccions van portar un gran canvi en la nostra vida política. El missatge enviat pels corsos conté el context social, generacional i antropològic. No es tracta aquí de la paraula "dégagisme" que s'adapti  en francès o  cors. Veiem la traducció d'un canvi profund en la societat corsa.

El món d'ahir s'esfondra. El nou món, aquí és on construïm. Tots construïm junts. En expressar el vot, el seu desig de llibertat, individual i col·lectiva, els corsos volien marcar una ruptura important. Van dir que les funcions polítiques havien de ser accessibles a tots. És un veritable "nou tracte" per a la nostra illa democràtica. L'espai públic és de tots. Els mandats electorals ja no es transmeten de generació en generació, com s’havia pogut creure, escoltar i veure".

Aquest canvi polític a l’illa de Còrsega s’ha viscut com un alliberament, les multitudinàries manifestacions als carrers amb banderes corses, concentracions, cotxes amb clàxons, cançons, sense faltar el “Salve Regina”, ha sigut realment una festa democràtica. Així es va viure la presa de posició dels tres electes corsos al Palau Borbó a París que van ser acompanyats per una nombrosa representació de l’illa, entre els quals bona part del govern i parlament cors.

L’objectiu dels electes corsos a l’Assemblea Nacional Francesa són clars, les demandes al voltant de l’estatut de resident per als habitants de l'illa, una cooficialitat de la llengua corsa , així com una sol·licitud d'amnistia per als presos "polítics". Reclamacions fetes des del 2013 per vot majoritari de l'Assemblea de Còrsega, però que seguien sent una lletra morta fins al moment per part del govern. En paral·lel els diputats nacionalistes corsos pensen seguir negociant noves competències per a Còrsega i en especial pel que fa al poder legislatiu.

L’entrada a l’Assemblea Nacional Francesa de cinc diputats nacionalistes, Michel Castellani; Jean-Felix Acquaviva; Paul Andre Colombani, de Còrsega; Moetai Brotherson, diputat independentista de la Polinèsia i també molt solidari amb Catalunya i Jean-Philippe Nilor, de la Martinica  són de ben segur una onada d’aire fresc dintre l’encarcarat sistema polític francès, sempre tan centralista. Els catalans del nord hi trobaran bons defensors de les seves reivindicacions i nosaltres, els del sud, en aquest moment tan transcendental de la nostra historia i amb un referèndum d’independència a tres mesos vista, tenir amics fidels que puguin fer d’altaveu dintre l’Assemblea Nacional Francesa és molt positiu.

Jean Guy Talamoni, jurista i President de l’Assemblea de Còrsega, en la seva recent trobada amb Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya, va mostrar el seu total suport al referèndum d’independència de Catalunya i la seva disponibilitat a venir com a observador internacional durant el referèndum.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.189.938 missatges
  • 217.340 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat