Publicitat

Mònica Palacín

Mònica Palacín

Més informació

Opinió Mònica Palacín

Cal el vot de les dones

En tots els processos electorals una gran part de l’abstencionisme prové de les dones i l’últim sondeig entorn la intenció de vot al referèndum de l’1 d’octubre assenyala que el "No" s’imposa entre les dones, la participació de les quals està molt per sota que la dels homes.

La reflexió que faig al voltant d’aquestes dades és que les dones no perceben les propostes dels partits com a útils per a elles i es veuen al marge de projectes polítics que s’hi presenten, per tant, no van a votar. I en el cas del referèndum tampoc perceben la nova república com a una eina per aconseguir la igualtat i segueixen veient com en la majoria dels casos, no tots afortunadament, s’atorga als homes el rol de proposar millores i assentar les bases d’un nou sistema de govern que hauria de ser estimulant i esperançador per a tothom.

Doncs, deixa’m avui a través d’aquestes línies dirigir-me a tu...dona.

A la dona jove que et prepares i et formes pel teu futur i molts cops ho fas treballant i quan estàs preparada trobes el primer entrebanc en el món laboral, requisits sexistes, preguntes perverses sobre el plantejament de maternitat per part d’algunes empreses, bretxa salarial, condicions laborals totalment allunyades de la conciliació familiar. T’hi reconeixes? No vols una societat diferent?

A la dona de mitjana edat que has quedat estancada al teu lloc de treball perquè promocionar significa haver de renunciar a part del que vols construir o has construït al voltant de la teva vida personal i social. Quantes vegades no has escoltat allò de “les dones d’ara sou super dones” o “això us passa perquè ara les dones sou egoistes!” Dobles i triples jornades perquè som egoistes o perquè tenim super poders...T’hi reconeixes? No vols participar d’un nou projecte de país?

A la dona gran, a tu, que has passat anys treballant amb contractes miserables, si els tenies i que vas deixar de fer-ho quan et vas casar o quan vas tenir la primera criatura, perquè sí, perquè tocava i quan els fills ja han estat grans i has volgut tornar al món laboral t’has sentit degradada per no considerar-te prou formada o adaptada als canvis. I un cop arribada a la jubilació de què o de qui depens econòmicament? T’hi reconeixes? Vols el mateix per les teves filles o nétes?

A tu dona! Companya, amiga o desconeguda. Fes sentir que hi ets, que formes part de la societat, que hi contribueixes en qualsevol de les possibles formes, que vols viure en un país que reconegui la teva existència i posi en valor el que hi pots aportar.

Les dones representem el 51 per cent de la societat catalana, t’imagines tot el que podríem canviar si forméssim part en el mateix percentatge dels espais on tot es decideix? Partits polítics, entitats socials, institucions? Fem-ho doncs!  


Opina

Configuració
  • Lluís Urpinell-i-Jovani 2 1
    Totalment d'acord, Mònica Palacín! Si les dones volen, un pais s'independitza; altramet, continua essent esclau! Molt em temo que continuarem essent esclaus, els catalans, atès que la dona catalana, en general --he escrit <<en general>>!!!--, està més interessada en l'alliberament sexual (i, doncs, econòmic) respecte al mascle (que considera absolutament inferior a l'espanyol, al francès, etc.) que no pas en l'alliberament nacional, que creu que és una mena d'entelèquia! La dona catalana, a més, no odia la dona espanyola; ans al contrari, la considera la seva aliada quant a la seva lluita sexual i econòmica... Tant és així que li parla en espanyol sense problemes!!! Malament! L'odi és absolutament necessari en tot procés independentista, com ho fou el de les irlandeses respecte a les angleses, o com ho és, encara, el de les dones neerlandeses belgues respecte a les franceses a Bèlgica!!! Sic transit Gloria Mundi! Mala peça al teler!
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.203.524 missatges
  • 217.824 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat