Gabriel Bibiloni

Gabriel Bibiloni

Més informació

Opinió Gabriel Bibiloni

Sobre els mots 'preguntar i 'pregunta'

Preguntar, i el seu derivat deverbal pregunta, són dos mots exclusius de les dues llengües de l’extrem occidental de la Romània, l’espanyol i el portuguès. Amb les formes perguntar i pergunta en aquesta darrera llengua, alteració de les més antigues preguntar i pregunta. Aquest preguntar procedeix d’un mot llatí praecunctari, que és evolució d’un de més antic, percontari (derivat de contus, ‘perxa per a sondar el fons de la mar’; d’aquí la idea de sondar, indagar i finalment interrogar), amb canvi de prefix i contaminat amb cunctari. ‘dubtar’, ‘vacil·lar’. En el centre de la Romània hi ha un illot amb el sard preguntare, que és un hispanisme, si bé antigament s’usaren formes procedents del clàssic percontari. Cf. Coromines DCECH, s.v. preguntar.

En català preguntar és un hispanisme, com assenyala el mateix Coromines a l’obra abans citada: "no se encuentra nunca en la Edad Media, y es indudablemente castellanismo". Ho rebla en el diccionari català: "demanar és l’únic mot de la llengua de sempre, d’ús absolutament general en aquest sentit fins després de la fi de l’Edat Mitjana, i encara usual i preferit en moltes formes del llenguatge popular i escrit". I continua: "Fins un autor del segle XV, com Sant Vicenç Ferrer, valencià i tan poc amic de purismes ni d’obeir a tradicions literàries, no coneix encara altra cosa que l’ús de demanar". I acaba amb una afirmació ben interessant: "Si avui es diu preguntà [preguntar] a l’Alguer no és pas perquè hi vagi ser portat per pobladors barcelonins del segle XIV sinó pres del castellà, que fou la llengua oficial de Sardenya en el segle XVII i començament del XVIII". Una afirmació que pot aplicar-se a altres hispanismes algueresos, com el tractament de vostè.

Preguntar i pregunta apareixen documentats a partir dels segles XVI i XVII respectivament. Però cal anar alerta a caure en un parany. El fet que un mot aparegui documentat en un determinat moment no vol dir que fos d’ús general en aquell moment. L’aparició d’un mot en alguns documents de vegades només vol dir que algú l’ha emprat esporàdicament, potser contra un ús general ben diferent. Pensem que aquests dos hispanismes van entrar per la via de la llengua escrita i llibresca. És força segur que preguntar en el segle XVI i també en el XVII eren artificis completament al marge de l’ús de la gent, que deia demanar. Al Principat, com diu Coromines, demanar ha estat un mot viu fins avui, i segurament continuaria a senyorejar si no hagués topat contra els destructors lingüístics dels mitjans de comunicació. A Mallorca preguntar és sentit com a pur mot espanyol. Si bé va aparèixer tímidament en el parlar d’una generació —la de la gent que visqué durant les primeres dècades del segle XX—, després va ser abandonat, i avui fins els joves més espanyolitzats només diuen demanar. No ocorre el mateix amb el substantiu pregunta, que és l’únic mot en circulació.

No puc entendre per què Fabra, que rebutjà hispanismes com entregar, molt més arrelat i antic que preguntar, acceptà sense problemes aquest darrer en el seu diccionari. Desconeixia el seu caràcter d’hispanisme? Qui sap. El fet és que el DIEC continua a mantenir preguntar, amb definició plena (la mateixa del Fabra: "fer una pregunta") i el correlatiu pregunta. I a l’article demanar només hi ha una subaccepció tècnicament desgraciada que remet a preguntar. Un vertader desastre.

És evident que els qui volem un català no interferit hem de rebutjar clarament preguntar i pregunta. La substitució del primer és molt simple: el mot català és demanar i no hi ha res més a dir. Substituir pregunta és més difícil, perquè les formes catalanes fa més temps que foren abandonades. Però no impossible: hi ha dos mots catalans a la nostra disposició, que són qüestió i demandaQüestió, que ens alinea amb el francès i l’anglès, és un mot ben documentat en el català d’abans de la subordinació. L’Alcover-Moll ens en dóna exemples, en què, a més, es veu que el verb que l’acompanya és fer: "Dementre Fèlix se marauellaua de la questió que l’ermità li fahia" (Llull), "Vull que’m respongau ad esta questió" (Llull), "Faré una breu questió a Orfeu" (Bernat Metge). I al CICA n’hi ha més: "Senyor, la qüestió la qual vós me feu és molt bela" (Decameró), "Ací ve una resposta a una qüestió que soleu fer vosaltres" (Sant Vicent Ferrer). Etc. Evidentment, qüestió és un mot que correspon als dos mots espanyols pregunta i cuestión (afer o matèria), com en francès i anglès. Una altra opció justificada documentalment és demanda, que també significa ‘petició’, és a dir, l’acció de demanar, amb tots els valors d’aquest mot.

 

Article publicat originalment al blog Gabriel Bibiloni

 

Opina

Configuració
  • geekest_cat Usuari sumador 5.447 12 397 👍 349

    Jo sempre utilitzo el verb demanar, que he heretat de l'accent patern de la Catalunya Central. L'accent de la meva part materna, en canvi, al ser vallesana i estar més assimilada al castellà, utilitza preguntar habitualment, ja que el mot demanar els dóna la sensació de que té un to més d'exigència, segurament pel paral·lelisme entre els castellans preguntar i pedir.
  • otger-golant 16

    A TV3 fa temps que van crear la seva pròpia llista de lèxic que l'IEC no ha aprovat encara però ells que són més llestos i espavilats sí que els accepten (http://esadir.cat/lexic/entrades) . Cada dia es veu més clar que l'IEC fa temps que ha perdut tota l'autoritat i això es pot veure als llibres d'estil de cada diari en paper o digital que admeten/rebutgen tot allò que els convé i se salten qualsevol criteri lingüístic i que per exemple accepten mots com ara "esclar", "sigut", "varis / vàries", "inclús", etc ...

    Sobre l'infame "esclar", a La Vanguàrdia defensa l'ús dient això: "Els mitjans de comunicació acostumen a ser el terreny on es proven les innovacions del llenguatge" (http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20131127/54394561771/esclar-no-existeix.html). Com que "innoven" poden saltar-se totes les normes ortogràfiques i gramaticals. I per cert, només s'atreveixen a "innovar" en català!

     

Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.877.116 missatges
  • 207.068 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums