Jaume Torres

Jaume Torres

Més informació

Opinió Jaume Torres

Un parell reflexions al voltant del referèndum

Ja està, ja ha arribat el dia. Divendres passat, dia 2 de juny, cap a quarts d’onze del matí, el President de la Generalitat va revelar, per fi, la data i la pregunta del referèndum d’independència que no hi ha hagut manera, fins a dia d’avui, de consensuar amb l’estat espanyol. Mesos de dubtes, incerteses i desitjos interessats dels qui deien que mai es convocaria. El referèndum que "no se va a celebrar nunca" com diuen a Madrid, té data pel dia 1 d’octubre.

Un cop hem tingut data i pregunta ha faltat temps perquè els il·luminats de sempre -no els qui defensen aferrissadament el "No" sinó els del referèndum acordat- comencessin a queixar-se que no s’havien explicat les garanties que tindria el referèndum, ni com es faria, ni com es validaria, ni quin cens tindria ni... les clàssiques excuses de mal pagador que han vingut utilitzant fins ara per no dir que estan en contra del referèndum però tampoc fer absolutament res per aconseguir que tingui les garanties que demanen.

I, com que al final no s’ha pogut pactar amb l’estat -quina sorpresa-, jo també m’he fet algunes reflexions sobre alguns dels mites que han circulat sobre el referèndum i les seves conseqüències. La primera d’aquestes reflexions ja la van mig respondre president i vicepresident a l’entrevista que els van fer diumenge a la nit a TV3, la participació mínima. Va quedar clar que no hi pot haver un mínim de participació ja que, llavors, els partidaris del "No" en tindrien prou amb quedar-se a casa per guanyar però també és cert que no és el mateix un resultat amb un 70% de participació que amb un 35%. No té la mateixa legitimitat. En aquest sentit crec que no cal patir i que la participació serà alta sempre quan la població catalana assumeixi que el resultat serà vinculant. A més, si el "No" vol tenir opcions reals de guanyar necessita una participació alta, segurament superior al 65%. Una participació més baixa beneficia a l’electorat independentista, molt més mobilitzat. La prova de tot plegat la tenim a les eleccions del 27S, amb una participació històrica -especialment entre votants que mai votaven a unes eleccions a la Generalitat- producte del convenciment que una victòria de les forces sobiranistes amb més del 50% dels vots implicava una DUI immediata. I ens va anar de molt poc d’aconseguir-ho.

L’altra qüestió relativa a la votació que es va deixar mig entreveure a l’entrevista de diumenge va ser quin resultat faria falta per considerar que una opció havia guanyat. Doncs molt fàcil: la meitat més 1 dels vots vàlids. Des dels sectors unionistes s’ha atacat aquesta dada al·legant que si per modificar l’estatut fa falta 2/3 del parlament, per una cosa molt mes transcendent com és la independència hauria de fer falta un percentatge similar dels vots. Aquesta explicació té un petit problema: que és mentida. L’estatut, com la Constitució -sagrada, tots d’empeus- necessiten d’àmplies majories qualificades per ser aprovats o modificats tant al Parlament com al Congreso i al Senado, cert, però, independentment de si allí ho han votat 2/3 o per unanimitat dels parlamentaris, la seva aprovació necessita d’un últim pas: ser aprovat en referèndum per la població afectada -en el cas d’un estatut català sempre queda el recurs al Tribunal Constitucional, però ara no vindria al cas- i aquest referèndum no només es valida amb la meitat més un dels vots vàlids sinó que, a més, tampoc demana un mínim de participació. I ja poden haver tret totes les majories del món al parlament corresponent que, si al referèndum final hi vota el 35% del cens i la meitat més un dels vots hi són en contra, aquell estatut o reforma constitucional no entren en vigor.

Finalment, vull deixar un regal a tots aquells que es passen el dia dient que no s’ha explicat com serà una futura Catalunya independent. Al contrari, s’ha explicat i molt. Molt més del que es va fer a Escòcia. El problema és que aquí no s’ha volgut llegir, ni escoltar ni buscar la informació. Moltes més preguntes de les que la majoria ens podríem fer mai al respecte estan recollides al Llibre Blanc de la Transició Nacional, publicat en català, castellà i anglès i disponible a la web de la Generalitat en els tres idiomes des de fa més d’un any:

Llegiu les parts que us interessin i utilitzeu els recursos que us ofereix per argumentar els debats que segur que tots tindrem els propers mesos. Qui sap, potser ens serveix per convèncer algun indecís ...si es que encara n’hi pot haver algun.


Opina

Configuració
  • maori 7.487 2 281 👍 3.034
    El problema és que aquí no s’ha volgut llegir, ni escoltar ni buscar la informació
    També que molta gent no sap on buscar-la. De fet jo mateix he trobat l'informe del CATN per aquest article, gràcies a que conec el Racó. Però no coneixia l'existència d'aquest llibre en línia.
  • Catò 4 👍 2
    he llegit aquest llibre em sembla absurd, si està fet per catalans, som grandets per creure en els reis mags.


Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.833.461 missatges
  • 205.801 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat


Publicitat