Vanessa Bretxa

Vanessa Bretxa

Més informació

Opinió Vanessa Bretxa

Quin és model lingüístic de les universitats públiques catalanes?

L’apunt d’avui el centraré en la política lingüística universitària catalana. La recerca actual ha posat de manifest que un dels àmbits més sensibles als processos d’homogeneïtzació lingüística i en què les llengües mitjanes, com és el cas del català, experimenten més pressions és l’àmbit universitari. Cada cop més es detecta una contradicció entre la presència de les llengües pròpies i la creixent pressió en favor de les llengües franques, molt especialment l’anglès. L'evolució i la gestió sociolingüística en el món universitari és un motiu de preocupació per a moltes societats. Aconseguir una llengua completa vol dir assegurar la seva presència en totes les esferes de la vida social, incloent el més alt nivell, és a dir, el món universitari. En poques paraules, la supervivència de les llengües mitjanes rau en conservar una posició sòlida en l'educació superior.

La creixent demanda d’internacionalització de les universitats catalanes, el Procés de Bolonya i la crisi econòmica, han tingut un impacte considerable en el model lingüístic universitari català, i especialment en la gestió de les llengües. Les últimes dades disponibles són del curs 2014-2015 i ens mostren que el català continua essent la llengua vehicular predominant a la gran majoria de les universitats públiques catalanes, per sobre el 70%. Dins d’aquest grup, s’hi detecten certes diferències territorials: les universitats metropolitanes usen menys el català que les de la resta del territori. La segona llengua més usada és el castellà. I l’anglès queda en una tercera posició, tot i que la distància entre les dues és reduïda, excepte a la Universitat de Barcelona (UB). L’única universitat que trenca aquesta dinàmica és la Universitat Pompeu Fabra (UPF) on l’ús del català com a llengua vehicular ha caigut per sota del 50%. La UPF també es diferencia per l’ús de castellà i anglès, totes dues molt per sobre de la mitjana catalana.

Llengua de docència als graus curs 2014-2015 a les universitats públiques catalanes (%)

Font: Informe de Política Lingüística 2016

Si ara ens fixem en les dades de docència dels màsters, la situació lingüística és substancialment diferent, tant pels percentatges d’ús de cada llengua com per l’ordenació de les universitats en el rànquing d’ús del català. D’entrada, el català és la llengua vehicular majoritària a totes les universitats però amb percentatges inferiors respecte l’ús en els graus. Només hi ha una universitat on el català no és llengua majoritària de docència, la UPF, on la llengua pròpia del país no arriba al 20% i la llengua majoritària és l’anglès. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) l’anglès també hi és àmpliament usat com a llengua de docència en la mateixa proporció que l’anglès.

Llengua de docència als màsters curs 2014-2015 a les universitats públiques catalanes (%)

Font: Informe de Política Lingüística 2016

En resum, en primer lloc, podem concloure que el model lingüístic universitari català és triàdic és un model on el català és la llengua local, el castellà es mou en una posició doble (local/franca) i l'anglès és la llengua franca internacional. Aquest fet col·loca la posició del català més feble com a llengua local. També s'observen diferències en l’ús del català entre grau (majoritari) i màster (més feble). En segon lloc, es podria posar en dubte que UPF comparteixi model lingüístic amb les altres universitats públiques catalanes ja que menys del 50% de la docència al grau i menys d'un 20% als màsters és en català.

Més informació:

Vila, F.X i Bretxa, V. (2015) Language Policy in Higher Education: The Case of Medium-sized Languages, Bristol, UK: Multilingual Matters.


 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.982.114 missatges
  • 210.683 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums