Jordi Miró

Jordi Miró

Més informació

Opinió Jordi Miró

Puerto Rico vota en referèndum el seu futur

Puerto Rico va passar de ser una colònia espanyola a ser una colònia dels Estats Units  després de la invasió militar, fa quasi 119 anys, quan la desfeta espanyola a Cuba. Durant aquest 119 anys el poble de Puerto Rico ha sigut espoliat de forma permanent i ha patit una important presència de bases militars americanes. A nivell polític l'illa mai no ha disposat d'un poder polític propi, els primers anys van ser governs militars, després, sota la llei Foraker, van ser governats per una comissió nomenada pel President dels Estats Units i ratificada pel Congrés. No va ser fins el 1952 i especialment després de l'inici de la guerra freda entre Estats Units i Rússia que es va permetre el vot directe als porto-riquenys per escollir govern regional, sempre subjectes als poders plenaris del Congrés dels Estats Units. Malgrat el nom d'Estat Lliure Associat, Puerto Rico no ha superat mai l'estatus colonial amb tots els poders supeditats al Congrés i subjectes a la clàusula territorial de la Constitució dels Estats Units.

Puerto Rico ha sigut governat pel PNP (Partit Nacional Progressista) i el PPD (Partit Popular Democràtic) els darrers 70 anys. El PNP és un partit annexionista, partidari de l'Estadidad, és a dir passar a formar part dels Estats Units com un estat més, i és l'actual impulsor del referèndum de l'11 de juny (el van iniciar perquè Obama va prometre que seria vinculant però, després de la victòria dels republicans, ha quedat bastant en paper mullat). El PPD, que el podríem definir com a autonomista, vol un Estat Lliure Associat real, amb una relació de tu a tu amb els Estats Units, tal com està estipulat a la "Carta Magna de la Descolonització", Resolució 1514 del 1960 redactada per l'ONU.

L'independentisme de Puerto Rico, malgrat tenir potencialment un gran  espai sociològic, està dispers i amb poca força electoral. Hi ha l'històric PIP (Partit Independentista de Puerto Rico) que es socialdemòcrata, el MINH (Moviment Independentista Nacional Hostosiano), independentista i progressista i el PPT (Partit Popular dels Treballadors) d'esquerra radical.
Puerto Rico és actualment un país arruïnat i en bancarrota, amb tres milions i mig d'habitants, uns 100.000 milions de dòlars de PIB i amb un deute de 69.999 milions de dòlars. De fet, el govern de Puerto Rico està intervingut pels propers quatre anys i haurà d'operar econòmicament amb l'aval d'una Junta supervisora imposada pel Congrés dels Estats Units, oficialitzat amb el decret llei conegut com PROMESA, que està per damunt del govern de l'illa. L'actual crisi ha comportat l'emigració de més de mig milió de porto-riquenys els darrers deu anys.
 
Davant aquesta situació i amb un govern republicà a la Casa Blanca a ningú no se li escapa que  Washington no té cap interès a incloure una colònia llatina i arruïnada, i a més amb una tendència de vot històricament demòcrata. El que està clar és que  no li perdonarà el deute. 

És en aquest context polític que el governador de Puerto Rico, Ricardo Roselló, del PNP,  va convocar el referèndum amb data 17 de febrer de 2017 amb dues preguntes, la primera, simple, amb la proposta de la estadidad (annexió als Estats Units) i una segona que inclouria una doble pregunta: independència o estat lliure associat. En cas de guanyar la segona es faria un nou referèndum a la tardor sobre les dues preguntes.

El govern dels Estats Units va proposar d'incloure una tercera opció al referèndum per tal de ser acceptat oficialment i finançar el referèndum amb 2,5 milions de dòlars. La proposta mostra clarament la intencionalitat i voluntat dels Estats Units de mantindre l'estatus actual. L'opció s'anomena "Actual Estatuts Territorial", i s'han apressat a manifestar que, amb aquesta tercera opció, els ciutadans nascuts a Puerto Rico, com és fins ara, tindran de facto la nacionalitat americana.

És davant aquesta imposició dels Estats Units, d'una tercera pregunta  a la consulta  del proper 11 de juny, que tant el PPD com el PIP i la resta de partits independentistes han cridat al boicot.

Puerto Rico ja ha fet quatre referèndums previs, el darrer es va fer el 2012 i el 54% de la població va expressar que volia un canvi d'estatuts polític. El 61% de les persones que van respondre a la segona pregunta van estar a favor de l'Estadidad, però gairebé 500.000 persones van deixar sense resposta aquesta pregunta, és per això que molts van qüestionar els resultats.

Han passat quasi cinc anys durant els quals hi ha hagut molts canvis polítics, econòmics i demogràfics significatius a Puerto Rico i als Estats Units. El proper 11 de juny els ciutadans de Puerto Rico són cridats a votar en un referèndum sobre el futur de la seva illa, amb una butlleta de vot que en el seu encapçalament diu: "Plebiscito para la descolonización immediata de Puerto Rico". Els votants tenen tres opcions i s'ha de marcar una casella per a l'opció que es vol votar. La papereta de vot es de mida A4 i les tres opcions estan llargament detallades en castellà i anglès. La part de darrera de la butlleta explica que només es pot marcar una de les tres opcions.

Les opcions són:


 A- L'Estadidad (Statehood)

 Amb el meu vot, reitero la meva petició al Govern Federal per començar d'immediat el procés de descolonització de Puerto Rico amb l'admissió de Puerto Rico com a estat de la unió dels Estats Units d' Amèrica. Sóc conscient que el resultat d'aquesta petició d'Estadidad comportaria iguals drets i deures com els altres estats i la unió permanent de Puerto Rico amb els Estats Units d'Amèrica. Sóc conscient, a  més, que el meu vot reclamant  l'Estadidad significa el meu suport a tota gestió dirigida a l'admissió de Puerto Rico com un estat de la Unió i a tota la legislació estatal o federal dirigida a establir igualtat de condicions, la representació al Congrésl i el Vot Presidencial per als ciutadans americans de Puerto Rico.
 
B- Lliure Associació/Independència
Amb el meu vot realitzo la primera petició al Govern Federal per començar el procés de descolonització a través de :
(1) "Lliure Associació": Prefereixo que Puerto Rico adopti un estatus fora de la clàusula territorial de la Constitució dels Estats Units, que reconegui la sobirania del poble de Puerto Rico com una completa i absoluta independència. La lliure Associació es basaria en una associació lliure i voluntària, els termes específics s'acordarien entre els Estats Units i Puerto Rico com a nacions sobiranes. Aquest acord disposarà l'abast dels poders jurisdiccionals que el Poble de Puerto Rico autoritzi deixar en mans dels Estats Units i retindrà la resta de poders i autoritats jurisdiccionals; o (2) La proclamació de la "Independència", demano al Govern dels Estats Units que, en l'exercici del seu poder per disposar del territori, reconegui la sobirania nacional de Puerto Rico com una nació totalment independent i el Congrés Federal promulgui la legislació necessària per iniciar la negociació i transacció cap a la nació independent de Puerto Rico. El meu vot per la independència representa, a més a més, el meu reclam dels drets, deures, poders i prerrogatives de les repúbliques independents i democràtiques, el meu suport a la ciutadania porto-riquenya  i un "Tractat d'Amistat i Cooperació" entre Puerto Rico i els Estats Units amb posterioritat al procés de transició.
 
C- Actual Estatus Territorial (opció imposada pels Estats Units).
Amb el meu vot vull expressar que Puerto Rico es mantingui com està avui, sota els poders plenaris del Congrés i subjecte a la clàusula territorial de la Constitució dels Estats Units que el el seu article IV, secció 3 estableix que: El Congrés tindrà facultat per actes de disposició i per formular tots els reglaments i regles que siguin precisos pel que fa als territoris i altres bens que pertanyin als Estats Units, i res del que aquesta Constitució conté s'interpretarà en un sentit que causi perjudici als drets adduïts pels Estats Units o per qualsevol Estat particular.
 
Es prou evident i manifesta la voluntat colonialista dels Estats Units, malgrat això permetrà  votar als ciutadans de Puerto Rico el seu futur i que puguin expressar el tipus de estatus polític i jurídic volen tenir.

Opina

Configuració
  • comtat-d-urgell 18 2 👍 3
    Al 1898 l'estatus de Puerto Rico no era una colonia espanyola, al contrari doncs era una regió autònoma, de fet va ser la 1era. regió autònoma d'Espanya. Puerto Rico no es va aixecar contra Espanya a la guerra i va restar del costat d'Espanya. Al teu article et manca incloure una corrent minoritaria que propossa precissament que el tractat de Paris es il.legal, doncs es va convertir un territori autònom en una colonia, sense consulta al poble portoriqueny; i per aquest fet defenen l'opció de tornar a ser una regió autòma espanyola.
  • Aquest missatge ha estat esborrat
  • Aquest missatge ha estat esborrat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.141.583 missatges
  • 215.663 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat