Toni Strubell

Toni Strubell

Més informació

Opinió Toni Strubell

L’hora Pérez

La clau de l’èxit del Procés rau en el seu efecte catàrtic. Ha fet que afloressin les contradiccions més ocultes de la Transició i els més suats tòpics cultivats per l’unionisme constitucional. Com si fos un garbí que sacsegés les teranyines, el pas del Procés ho ha regirat tot. Fins i tot ha fet que molts s’hagin mirat al mirall, abandonant massivament partits com el PSC. El Procés ha comportat canvis atribuïbles als errors forçats, que es vénen a afegir als no forçats. Com a totes les revolucions, està mostrant el millor i el pitjor de tothom.

Ara ha estat el tema de les fosses, obertes o no, que n’ha sofert els efectes. El diputat Pérez ha vist porteria i ha xutat amb tota la força contra... contra què exactament? Mare de Déu! Caldria un gabinet de psicòlegs per saber-ho. El cert és que li ha sortit de dins un odi desbocat, una versió esperpèntica dels fets, que l’ha dut a treure de l’armari coses que en condicions normals no n’haurien d’haver sortit mai. El Procés ha tingut el mèrit de despullar tot un secretari segon de la mesa del Parlament que ha preferit els seus cinc minuts de glòria als mínims de sobrietat que s’han d’exigir als representants de les institucions.

Per si fos poc el negacionisme històric que mostra Pérez, la seva visió de les fosses a Catalunya neix, com apunten Tardà i Fernàndez, d’un enfocament etnicista. Tot li val, sembla, per demostrar la seva tesi –profundament unionista– que “la GC no fue contra Cataluña”. Repetit com a mantra, és l’argument que li serveix per defensar un federalisme tan virtual com unilateral. El diputat Pérez mai es deu haver preguntat perquè l’exèrcit de Franco va passar de dir-se “ejército de liberación” a “ejército de ocupación” en entrar al Segrià. D’acord. La GC va ser moltes coses. Però ningú pot negar que fou una creuada unitarista contra una Catalunya que majoritàriament volia autogovernar-se en pau. Dubtar de la mort de milers de catalans i de la seva presència a les fosses, com ho fa el gerent del PSC, és practicar un negacionisme espantós. Com també és espantosa la seva acusació a ERC, un partit que no sols va patir una repressió especialment ferotge a mans de Franco sinó que va treballar incansablement per denunciar una miserable llei de la memòria socialista que va negar l’anul.lació jurídica de les sentències del franquisme. No seria millor denunciar això, Sr. Pérez?

Quin mosquit li ha picat, doncs, al diputat Perez? Més enllà de les precisions històriques, goso opinar que denota una modalitat de catalanofòbia, larvada llarg temps i nascuda de l’oposició a qualsevol relat català de la vida política que s’escapi de la submissió a Madrid. Certament, era lògic que l’unionisme no es quedés de braços creuats davant un nou mil.leni que ha significat el retrocés de l’acomplexament del catalanisme popular i la derrota del tacticisme autonomista de la Transició. La reacció al Procés que n’ha resultat ha provocat la lògica reacció dels qui defensen a mort el marc mental de l’Espanya constitucional heretada del franquisme. Allò que defensen en una sola trinxera des de PP, PSOE i C’s fins a Pisarello i Pérez, units en l’oposició a l’emancipació catalana amb el boicot efectiu del Referèndum.

En el fons, la gent com David Pérez no suporten ni entenen que el catalanisme hagi passat de la molla pujolista al pa sencer que reclama avui la societat civil catalana. I s’agafen a tot per aturar-ho, encara que signifiqui fer el ridícul. Així s’adhereixen a grups fundats per franquistes, com Sociedad Civil Catalana o s’empesquen versions rocambolesques de la GC. És igual. No és més que la darrera prova que l’unionisme ha perdut tota referència moral i ètica a l’hora d’intentar aturar el Procés sobiranista. Un Procés que es mostra imparable i empeny amb força cap a la plena democratització del país i la superació dels fets consumats de l’opressió unionista. Fets que, pel que es veu, defensa Pérez. En definitiva, del negacionisme potser no és tan greu el que nega, sinó perquè ho fa.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.965.982 missatges
  • 210.153 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums