Helena Castellà

Helena Castellà

Més informació

Opinió Helena Castellà

Missió impossible

Viure a Barcelona cada vegada és més complicat. Bé, viure a Barcelona decentment cada vegada és més complicat. O encara millor, viure a Barcelona decentment sense deixar-te el teu sou quasi íntegrament en el lloguer és complicadíssim.

La ciutat comtal, la capital de la futura República Catalana, ha patit els darrers temps un procés de gentrificació molt important que, al meu entendre, li està fent perdre l’essència.

Diuen que els humans som els únics éssers vius capaços d’entrebancar-se dues vegades amb la mateixa pedra. Doncs aquest cop hem tornat a caure en la pedra de la bombolla immobiliària, ara no amb un boom de la construcció sinó per una pujada astronòmica dels preus de lloguer, i ara també de compra, causada per la manca de pisos i l’ús dels pisos disponibles per a lloguer turístic i grans inversors.

I el mateix passa amb els locals comercials. M’encisava caminar per Barcelona i veure botigues antigues, que, malgrat ara ja venguessin productes dels nostres dies, conservaven aquella estètica tant característica. Cada cop tanquen més locals emblemàtics de la nostra ciutat, i a canvi ens hi posen un local de menjar ràpid, un bar amb chai tea latte i torrades amb alvocat per un ull de la cara cada torradeta, o botigues de souvenirs destinades als nostres estimats turistes.

Barcelona és cada cop menys la seva gent i cada cop més la gent que la visita per dos dies i hi busca allò de “Las Ramblas, I'll meet you, We'll dance around la Sagrada Familia, Drinking sangria, Mi niña, te amo mi cariño, Mamasita rica” que canta Ed Sheeran. I és que a tots ens agrada aquesta nova tendència de viatjar i no anar a un hotel sinó a un apartament on poder sentir-te com a casa i on fer veure durant uns dies que ets una ciutadana més d’aquella ciutat, encara que sigui per un parell de dies. Però ens hem oblidat que, els lloguers turístics, duts a l’extrem, com s’estan duent a ciutats com Barcelona, fan que la ciutat deixi de ser dels seus veïns i veïnes i passi a ser dels turistes.

És evident que cal que algú hi faci alguna cosa si no volem que la Barcelona del que ens sentim orgullosos desaparegui del tot i sigui només una ciutat aparador per a turistes. I el que és més evident és que amb iniciatives com la del govern espanyol de concedir la nacionalitat a tots aquells que comprin un immoble per un valor superior a 500.000 no anem per bon camí.


Opina

Configuració
  • RafeldePatraix 407 2 👍 115
    Ja ho diu el refranyer: turisme desbocat, càncer escampat.

    I em pense que no hi ha res a fer. Si de cas, fer tots els possibles perquè el turisme no massacre més territori.
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.787.379 missatges
  • 204.559 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat