Jordi Miró

Jordi Miró

Més informació

Opinió Jordi Miró

L’independentisme sard treu pit

Sardenya té un estatut d'autonomia des de l'any 1948, un estatut fruit de l'intent de descentralització de després de la Segona Guerra Mundial, quan es va abolir la monarquia dels Saboia. Un estatut amb el qual no ha complert mai l’Estat italià.

El nacionalisme sard ha estat representat, durant més de 95 anys, per l’autonomista Partito Sardo d'Azione (Psd'AZ), partit creat l'any 1921 principalment pels desmobilitzats de la Primera Guerra Mundial. Dins d’aquest partit populista i autonomista, declarat il·legal pel feixisme l'any 1923, neix, a partir dels anys 60 i de la mà d’Antoni Simon Mossa i Michele Columbu, un corrent netament independentista. A partir d'aquell moment sempre haurà de conviure amb dues ànimes, una més independentista i l'altra, dominant, autonomista. Com és habitual en els partits autonomistes, el pragmatisme del "peix al cove" ha portat les regnes del partit durant molts anys, pactant amb la dreta o l’esquerra italiana segons la conjuntura i les contrapartides.

Als anys 70 neix Su Populu Sardo als cercles d'estudiants a Roma, de caràcter anticolonial. Als anys 80, Angelo Caria funda el Partito Sardo Independentista i el 1994, juntament amb Bustianu Compostu, creen Sardenya Natzione, ja clarament independentista. Sardegna Natzione té una escissió encapçalada per Gavino Sale que funda el moviment IRS-Independentzia Republica Sardigna, que es defineix independentista i d'esquerres. Aquest partit també patirà una escissió de la qual naixerà ProgRes-Progetu Repùblica de Sardigna. Poc després, l'ideòleg de ProgRes, Franciscu Sedda, junt amb altres militants, deixa el partit i funda el Partit dels Sards, el 2013, juntament amb Paolo Maninquedda.

Dins del camp autonomista, el Psd'Az, per la seva política d' aliances amb la dreta de Berlusconi, pateix una escissió el 2009 amb la creació de Rossomori, que es defineix sobiranista i d'esquerres, i que a la vegada s'escindirà i  en sortirà una nova organització, Sardigna Libera.

Per la seva part, l'extrema esquerra sarda, representada per la Manca pro s'Independentzia, també s’escindeix i surt el Fronte Independentista Unido.

El fraccionament polític i la nova llei electoral italiana han portat el sobiranisme i l’independentisme a tenir una presència institucional marginal i sempre de la mà dels partits italians.

Malgrat tota aquesta dispersió organitzativa de l'independentisme sard, tan semblant al català dels anys 80 i principis dels 90, el suport popular a la causa de la independència de Sardenya no para de créixer. El politòleg Carlo Pala mostrava un estudi del 2012 fet per la universitat de Càller conjuntament amb la d’Edimburg en què les dades eren espectaculars: 9 de cada 10 persones estava a favor d'una autonomia fiscal i el 41% de les persones es mostrava a favor d’un procés d'autodeterminació de Sardenya. Avui, 5 anys després, una enquesta de fa pocs dies de la Unione Sarda amb la pregunta "Creieu que Sardenya seria més rica si fos independent d’Itàlia" donava els següents resultats: el 67,3% opinava que sí i el 32,7% que no. L'independentisme sociològic, amb el seu gran creixement, ha arrastrat cap el seu espai fins i tot a bona part dels partits d'esquerra italians que han hagut de readaptar, encara que de manera possibilista, una part del seu discurs en clau sobiranista (sobirania energètica, sobirania fiscal...).

L'independentisme a Sardenya, després d'anys de travessia del desert  i lluites fratricides, sembla que comença una nova etapa en positiu, de recomposició del seu espai polític, per tal de fer front organitzativament i electoralment als nous temps favorables a la independència. A l’inici d’aquesta etapa també hi han contribuït les victòries de l'independentisme a Catalunya i a Escòcia amb les seves propostes de referèndum d'independència i també, per proximitat, la victòria electoral a Còrsega de la unió de l'independentisme i l’autonomisme, que els ha portat a governar per primer cop a la història de l'illa amb uns resultats espectaculars.

La realitat sociològica, la dinàmica pròpia i la conjuntura internacional fan que hi hagi un gran moviment de fons de les forces independentistes i sobiranistes sardes.

La reflexió principal i comuna podria ser: de poc serveix ser l'apèndix electoral de les forces polítiques sucursalistes italianes, tant de dreta com d'esquerra, perquè sempre subordinaran els interessos particulars de Sardenya als interessos generals italians, són sucursals i els seus centres de decisió són a Roma. Davant d'aquesta reflexió, l'única alternativa és crear un tercer pol electoral "sardista", és a dir només amb partits sards sobiranistes, autonomistes i independentistes.

Amb la nova llei electoral canvia la traducció de vots en escons. D'una banda, el candidat més votat a presidir l'illa rep automàticament un premi en escons considerable que, a més, en cas de tenir més del 25% dels vots, és de 33 diputats. És a dir, s'assegura la majoria. La segona i la tercera posició no tenen, d'entrada, traducció en escons. Pel que fa al vot de les llistes, la llei estableix un percentatge de vots mínim per tal de poder entrar al Parlament: un 5% per a les llistes que no formin part de cap coalició i un 10% per a la suma de llistes en coalició.

L'experiència impulsada per ProgRes, la coalició Sardigna Posible,  a les darreres eleccions  del 2014, va ser un important intent en aquest sentit. Tot i ser una nova formació, sense implantació territorial ni treball sectorial, els resultats van ser prou dignes pel que fa als vots per a la seva candidata a la presidència de Sardenya, l’escriptora Miquela Murgia, malgrat l'efecte Grillo que arrasava a tota Itàlia.

Els resultats del 2014 marquen també el camí a seguir. A les eleccions regionals del 2014 es van presentar diverses formacions sobiranistes/independentistes. Dintre de la candidatura d’esquerres, actual govern, trobem tres partits sobiranistes minoritaris: el Partito dei Sardi va obtenir un 2,66% dels vots, i té 4 escons al Parlament, RossoMoriva obtenir el 2,63% amb 2  escons, i Indipendèntzia Repùbrica de Sardigna, amb un 0,82%, va treure 1 escó. Dins de la coalició de centredreta, actualment a l’oposició, es presentava el Partito Sardo d’Azione que va obtenir el 4,67% dels vots i 3 escons. Finalment és van presentar dues formacions netament sobiranistes en solitari, el Fronte Indipendentista Unida, minoritari, que va treure un 0,70%, i la candidatura al votant de Michela Murgia, que va treure uns resultats nous dins la política sarda, amb la obtenció del 10,30% dels vots. En canvi els partits, ProgRes, Gentes i Comunidades van obtenir un 6,8% entre tots tres, per tant, per culpa de l’alt llindar electoral, no aconseguien obtenir escons.

El PSd'Az,que actualment està a l'oposició amb la dreta,  té 3 diputats. El PDS, que està a la coalició de govern amb la Conselleria de Transports té 4 diputats. Rossomori, que va anar a la coalició de govern d'esquerres i ara és a l' oposició, té 2 diputats. L’IRS de Gavino Sale, que va anar amb la coalició de govern d'esquerres i va treure 1 diputat, després d'una sentència i un recurs va quedar fora del Parlament. La llista Sardenya Posible de ProgRes, tot i que la cap de llista va aconseguir més del 10%, els resultats per separat van ser discrets, amb menys del 3%.

Per tant, si analitzem els resultats electorals de les eleccions del 2014, veiem que les llistes per separat van treure uns minsos resultats i cap de les llistes individualment va treure més del 5%. Però si analitzem els resultats comptant que s’hagués fet una coalició i amb els resultats obtinguts per cada força política, sense comptar l'efecte multiplicador de una llista unitària i sardista, els resultats haurien estat, a nivell de la coalició nacional sarda, al voltant d'un 23% dels vots.

El panorama polític actual a Sardenya comporta, com hem dit, un intent de reconfiguració de l'espai sobiranista/independentista. Hi ha un espai independentista de centre esquerra de confluència que agrupa ProgResGentesSardenya NatzioneFronte IndependentistaUnidosSardigna Libera i Liberos, a més de gent independent i  de moviments socials, que s' agrupen a la Mesa Natzionale Sarda pro S'Alternativa amb l'idea de sumar totes les forces independentistes i sobiranistes. Aquest espai es planteja una llista independentista i sobiranista unitària amb un candidat independent.

No es descarta que, properament, s'integrin a aquest espai unitari el Psd'Az, Rossomori i IRS.

EL Psd'Az, amb la nova direcció política, es declara independentista. El seu president és el fill del líder independentista del partit, Michele Colombu, i el net de Gino Giacobbi, un dels fundadors del PSd'Az juntament amb Emiliu Lusu, als anys 20, i voluntari internacional contra el feixisme a la guerra civil espanyola. El secretari és Cristian Solinas, jove  i pragmàtic, un gran valor del partit que malgrat la seva joventut ja va ser Conseller d'Obres Públiques en el darrer govern de Sardenya. Així doncs, és possible la seva participació en un projecte unitari ampli.

RossoMori, partit sobiranista d'esquerres que dirigeix Gesuino Muledda, un partit de quadres, ha treballat molt dins el govern, van tenir la Conselleria d'Agricultura i han tingut la dignitat de sortir del govern per diferències polítiques sense aferrar-se a la poltrona. És molt probable que pugui participar també en aquest procés unitari.

L’IRS, partit independentista i d'esquerres, que encapçalen Gavino Sale i Simone Maulu, segurament participarà en el procés d'unió independentista.

El PDS, el Partito dei Sardi, el president del qual és Maninquedda, actual Conseller de Transports, i el seu secretari, l'independentista Franciscu Sedda, és un partit de govern, té una base territorial forta i fidelitzada malgrat ser un partit molt jove. La seva participació en el procés unitari  és més complicada, d'entrada, per la seva vocació de partit de govern.

En els propers mesos esperem veure la concreció d'aquest treball de debat i maduració política que porta ja uns mesos d'elaboració i que, finalment, Sardenya tingui unes estructures polítiques a l'altura del moment polític. Que la unitat per la independència sigui un valor per damunt de tots els altres.


Opina

Configuració
  • Aquest missatge ha estat esborrat
  • Aquest missatge ha estat esborrat
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.935.015 missatges
  • 209.079 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums