Xavier Ginesta

Xavier Ginesta

Més informació

Opinió Xavier Ginesta

Amazon i la independència econòmica

Els pressupostos del ministre Cristóbal Montoro no segueixen el guió de la pel·lícula Bienvenido, Mister Marshall, que Rajoy va tornar a interpretar –amb menys brillantor que l’original de Berlanga de 1953– quan fa pocs dies es va reunir amb els empresaris barcelonins per anunciar-los una suposada pluja torrencial de milions. De fet, els pressupostos actuals rebaixen la despesa en infraestructures 30 milions d’euros, a l’espera de fer un major esforç el 2018. Comèdia: Catalunya aporta el 19% del PIB espanyol i només rebrà el 13,4% d’inversió total.

El relat que l’Espanya mesetaria vol imposar és que Catalunya depèn dels diners de Madrid, de la impossibilitat d’una Catalunya independent també per raons econòmiques. El debat independentista és quelcom més profund i l’independentisme de butxaca s’ha anat reduint a mesura que s’ha posat de manifest que la independència no anava, exclusivament, sobre el “què tenim?” sinó sobre el “qui volem ser?” Aquest guió pèssim del remake de Bienvenido, Mister Marshall podria entabanar els últims defensors de la tercera via, el lobby del pont aeri i els grans empresaris que tenen els seus comptes de resultats sotmesos al Boletín Oficial del Estado, però poca cosa més.

De fet, els esdeveniments trenquen els plans de la Moncloa. Amb pocs anys, Amazon ja ha instal·lat quatre centres logístics a Catalunya. El darrer el van anunciar no fa ni quinze dies a Martorelles, amb la capacitat per generar feina per a 650 treballadors. Algú pensa que una multinacional d’aquest calibre invertiria a Catalunya si la inestabilitat s’hagués d’apoderar del Principat en els propers mesos? Si el xoc de trens previst hagués de fer estralls a l’economia? Sigui per incredulitat o per pragmatisme –posar-se al cap de Jeff Bezos no és senzill– el debat independentista no fa por a un gegant de l’e-commerce com aquest: fins al 2019 Amazon crearà 2.500 llocs de treball gràcies a les seves inversions a Catalunya. Ni, tampoc fa pocs dies, a Norweigian li feia por fer del Prat un hub internacional per enllaçar Barcelona amb Tòquio, si no hagués estat pel veto de Madrid, ara que també ja ha anunciat que connectarà la ciutat comtal amb Buenos Aires.

Un aspecte rellevant més. El comunicat de la multinacional americana resa que Catalunya és “un enclavament clau al sud ‘Europa” i que permet estar en una zona amb potencial per tenir “excel·lent capital humà”. Certament, declaracions d’intensions com aquestes reforcen el relat d’un territori, Catalunya, els actius de la qual l’haurien de posicionar geopolíticament per a reivindicar un espai al cor de l’Europa més avançada. Start-up Nation (2009), escrit per Dan Senor i Saul Singer, explica el miracle d’Israel, un país que amb la població, producció i extensió similars a Catalunya ha aconseguit posicionar 80 de les seves empreses al Nasdaq. Independència econòmica com a garant de la seva sobirania nacional. Catalunya té molt camí per recórrer abans de posicionar tantes empreses en un dels principals índex borsaris de referència, però farà bé de posar la musculatura del teixit productiu com un dels eixos principals del relat sobiranista.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.876.734 missatges
  • 207.054 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums