Vanessa Bretxa

Vanessa Bretxa

Més informació

Opinió Vanessa Bretxa

Quines llengües es parlen a les llars catalanes?

Recuperem altra cop la base de dades demolingüístiques que ja he comentat en altres apunts: l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) 2013. Avui entrarem en un àmbit delicat, el món privat. Volem saber el que passa dins les llars catalanes, el que alguns autors anomenen la política lingüística familiar. I ens fem les següents preguntes: Quines llengües es parlen a casa? Quines llengües es transmeten de pares a fills? Hi ha trencament de la transmissió intergeneracional del català a Catalunya?

En aquest apunt parlarem de dos conceptes molt importants en el món de la sociolingüística: la llengua inicial (L1) ―llengua primera, llengua materna (vegeu Galindo i de Rosselló)― i la transmissió lingüística intergeneracional. La gran majoria dels autors afirmen que la vitalitat i el manteniment d'una llengua es basa essencialment en la transmissió lingüística intergeneracional. Entenem per llengua inicial, la llengua que la persona va parlar primer a casa quan era petit (origen lingüístic) i transmissió lingüística intergeneracional com la llengua que els pares parlen als fills.

A Catalunya a l'any 2013 segons l'EULP la majoria de la població té com a llengua inicial el castellà (56%), seguits pels qui tenen el català (31%), els que són bilingües inicials català-castellà representen un 2% i finalment, els al·loglots, és a dir, les persones que van aprendre altres llengües a casa quan eren petits representen l'11% de la població. En poques paraules, la majoria de la població del Catalunya la llengua que va parlar primer a casa quan era petit és el castellà. Només un terç de la població té el català com a llengua inicial.

Ara bé, pel que fa a la transmissió lingüística intregeneracional s'ha de dir que en el cas de Catalunya no hi ha trencament lingüístic intergeneracional. El 100% dels catalanoparlants inicials transmeten el català al fills i les famílies bilingües català-castellà segueixen triant principalment el català per parlar amb els fills. El 28% de la població diuen parlar català amb els progenitors i un 37% diuen parlar català als seus fills.

Llengua d’ús amb el progenitors i amb els fills. 2013.


 

En el següent gràfic presentem els comportaments en la transmissió intergeneracional. Qui i quants són els que transmeten la seva llengua als fills (mantenidors)? i qui/quants són els que transmeten una llengua diferent a la seva llengua inicial?

Comportaments en la transmissió lingüística intergeneracional. 2013

1) Qui i quants són els que transmeten la seva llengua als fills (mantenidors)? La majoria de la població de Catalunya són mantenidors, és a dir, transmeten la seva llengua als fills (76%); tant sigui català (26%), castellà (43%) o bé, altres llengües (7%).

2 ) Quants són els que transmeten una llengua diferent a la seva llengua inicial? A l'entorn d'un 24% de la població decideixen canviar la llengua en la transmissió amb els seus fills, és a dir, adopten una llengua diferent a la seva per parlar amb els seus fills.

3 ) Qui són els que transmeten una llengua diferent a la seva llengua inicial? El grup més nombrós és el que decideix adoptar el català per parlar amb els seus fills, que representa un 12%. Es tracta sobretot de persones que parlen castellà amb els progenitors, són un grup més aviat jove. Així mateix, els membres de les parelles mixtes trien molt més sovint el català que el castellà amb els fills. Opten pel català tant el membre de la parella que és de llengua inicial catalana com del que és de llengua castellana. D'altra banda, els que adopten el castellà són parlants principalment d'altres llengües i representen al voltant d'un 4% de la població.

En resum, a l'any 2013 la transmissió intergeneracional del català és positiva, ja que les persones que tenen el català com a llengua d’origen el continuen emprant de manera generalitzada amb els seus fills, i les famílies bilingües català-castellà segueix triant principalment el català per parlat amb els seus fills. Per tant, el català continua tenint un valor social, un prestigi i és un indicador d'ascens social.

 

Més informació: Departament de cultura. (2015). Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau. Barcelona: Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat


Fòrums

  • 8.856.752 missatges
  • 206.500 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat