Publicitat

Mònica Palacín

Mònica Palacín

Més informació

Opinió Mònica Palacín

Les dones hi som...però se’ns veu?

Les dades que ens donen informe rere informe el col·lectiu On són les dones? respecte la presència de dones als mitjans de comunicació em fan pensar i em generen dos tipus de reaccions respecte la visualització de les dones. La primera, visceral, és d’indignació... com pot ser? Aules universitàries plenes de joves, noies, dones que es preparen, es formen en diferents àmbits per tal de retornar en coneixement, experiència i professionalitat a la societat allò que aquesta els hi ha ofert.

L’altra reacció, més freda, més realista en tot cas, és... és treballar, que coi, és seguir treballant, tornar-me a llevar com cada matí, portar els nens a l’institut, a l’escola i cotxe cap a Barcelona. Seguir escoltant a les tertúlies o programes d’entreteniment a la ràdio comentaris a cops de qui porta la bandera de la igualtat però segueix els patrons que la societat ens ha imposat. L’home parla, la dona crida, l’home encapçala projectes, la dona utilitza estratègies, l’home sempre hi és, la dona prioritza, l’home que diu que ja som iguals, la dona que diu que no podem anar de víctimes... us sona això? I una que em fascina... el meu home m’ajuda a casa.

Arribada a la feina, reunions, quantes reunions on envoltada d’homes, companys, toca explicar, justificar, demostrar, demanar parer... i anem per feina... a les 5 vull recollir els nens, anar al supermercat, potser avui sí que puc fer sopar abans de tornar a marxar per anar a aquella altra reunió que acabarà a les tantes i tinc més d’una hora de cotxe.

Però no tots els dies són iguals. Hi ha dies que no baixo a Barcelona, hi ha dies que em quedo a l’ajuntament o per la comarca. Quan tenim ple s’ha de preparar, mirar expedients, preparar preguntes al govern, visites a alcaldes, grups municipals, seccions locals. I aquell dia, aprofito -ja que sóc a casa- banc, encàrrecs, faré aquell cafè amb qui aniria bé parlar per sumar complicitats. I una trucada, em truquen a mi perquè... volia trucar trucar al... però deu anar molt enfeinat i no el vull molestar... Res home! Truca’m a mi... jo estava aquí passant l’estona, però i tant! Ja em miraré això que em dius, en una estona et dic alguna cosa.

I quan, malgrat tot, sempre intentes trobar un moment per ser allà on creus que has de ser-hi, perquè has volgut, perquè ja fa temps que has deixat de sentir-te culpable pel que diuen hem de renunciar les dones si ens volem dedicar a allò que ens omple, aleshores, algú et diu... no pares, eh? Ja podràs amb tot? Vols dir que et veuen per casa?

I mentrestant, aquí estem. Formant-nos, treballant, parint, tenint cura dels nostres, compartint i lluitant per ser-hi, ni més ni menys, just en la proporció de la nostra existència.


 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.205.138 missatges
  • 217.880 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat