Vanessa Bretxa

Vanessa Bretxa

Més informació

Opinió Vanessa Bretxa

Carta a un estudiant de sociolingüística

«Les disputes de llengües no són realment sobre llengües sinó sobre desigualtats entre grups que parlen llengües diferents». (Nettle i Romaine 2004, 35)

D’on vinc...

Crec que la llicenciatura de sociologia de la Universitat de Barcelona ha volgut ser massa "alingua" pel país on vivim. Durant els meus anys d’alumna vaig viure l’inici de la mobilitat estudiantil del programa Erasmus amb les seves conseqüències sociolingüístiques. Massa sovint en mig de qualsevol classe sorgien debats sobre la llengua, en concret: en quina llengua s’havia d’impartir l’assignatura. Hi havia arguments instrumentals, pragmàtics i d'altres més essencialistes però la majoria de vegades el professorat es veia incapaç de gestionar la situació i arribar a acords acceptables per a tothom. Tant podíem acabar fent la classe en anglès –ni tu ni jo-, com en castellà perquè així l’entenia la majoria, però molt pocs cops en català... d’aquesta manera vaig acabar fent el 45% de les assignatures de grau i el 80% de doctoral en castellà.

La sociologia investiga l’estructura, els processos i la natura de la societat humana i es diferencia de les altres ciències socials perquè parteix d’un punt de vista holístic i intenta interrelacionar fenòmens que pertanyen a diferents nivells de la vida social. Al llarg de la carrera vam estudiar molts tipus d'interelacions. Vam parlar de gènere, d’oci, de sexualitat, de futur però enlloc apareixia la llengua. El meu punt d'inflexió va ser l'estiu del 2001 en el marc del Congreso Español de Sociología celebrat a Salamanca. Enmig del monolingüisme més profund va ser on vaig descobrir que hi havia un camp de recerca que es deia sociologia de la llengua i que a Galícia i al País Basc s’estaven fent estudis molt interessants sobre les ideologies lingüístiques, els usos i els coneixements lingüístics en situacions de contacte de llengües. A partir de llavors vaig connectar la sociologia i l’estudi de la llengua com a variable capaç de donar explicació a les diferents relacions socials tant sigui d'identitat, de poder, de desigualtat, etc.

Cap a on vaig...

Dins el camp de la sociolingüística el meu punt d’anàlisi no són les llengües per se sinó els individus –parlants–, els grups, les comunitats i els seus comportaments. Especialment m’interessen les tries, les ideologies, els aprenentatges de les llengües sempre en un marc social, econòmic, polític, demogràfic més ampli però concret. La llengua entesa com una variable independent més que ajuda a entendre les dinàmiques socials d'una societat o una comunitat concreta. Des d’un punt de vista més aplicat, per a mi la sociolingüística s’ha de basar en tres pilars bàsics:

1. Disciplina. Unes dades, unes observacions, uns fenòmens per si sol no representen res. Les dades es converteixen en sociolingüística només quan són interpretades sociolingüísticament, és a dir, ubicades dins un marc teòric. El sociolingüista és aquell que vol entendre la relació entre llengua i societat des d’una perspectiva disciplinada.

2.Visió holística, ecològica i sistèmica. Per a mi la llengua no té cap valor sense els seus parlants i els seus contextos. Des d'aquest punt de vista és totalment imprescindible fer una anàlisi del context i les interaccions entre els nivells micro (individu/ment), meso (entorn més proper/xarxes socials) i macro (representacions, prestigi, valor social i econòmic). En altres paraules, la base de l'anàlisi sociolingüística és relacionar els comportaments, ideologies, aprenentatges lingüístics i l’estructura social tenint en compte tots els nivells.

3. Metodologia clara i estricta. La recerca sociolingüística, com qualsevol recerca en ciències socials, s’ha de basar en la ruptura dels prejudicis i les falses evidències, exercici sovint difícil en el món de la llengua. Tot seguit s’ha de construir un sistema conceptual organitzat (marc teòric, objectius, hipòtesis, operativització dels conceptes) susceptible d’expressar la lògica que l’investigador necessita per a l’anàlisi del fenomen. I finalment, una recerca sociolingüística s’ha de fonamentar en la constatació, és a dir, posar a prova el model que s'ha construït a partir de les dades sobre la realitat.

Què demano...

El meu objectiu és que els estudiants de lingüística o filologia sigui menys "asocials" en l'estudi de les llengües. La lingüística i la filologia s'han oblidat massa sovint del parlant –individu– com si les llengües existissin en el buit. Les llengües no són organismes que pots analitzar dins un laboratori aïllant-les del seu entorn social, les llengües són socials o no són. Saussure a l'inici del segle XX va prendre una decisió que va marcar –tràgicament– el futur de l'estudi de les llengües: la separació de la llengua i els seus parlants. La lingüística s'havia de centrar en l'estudi del sistema abstracte d'una llengua i no pas en el seu l'ús. D'aquesta manera s'estava esmicolant la idea de fet lingüístic, és a dir, entendre la llengua vinculada al comportament individual i social. Els lingüistes i filòlegs han creat una dicotomia totalment artificial entre: sistema (estructura de la llengua) i ús lingüístic (pràctica social). Ben entrats al segle XXI defenso que l'estudi de la llengua –fet lingüístic– ha de formar part de les ciències socials. La llengua és un fet social. Per veure aquest apunt ampliat podeu llegir aquest article.




 

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.876.197 missatges
  • 207.039 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums