Vanessa Bretxa

Vanessa Bretxa

Més informació

Opinió Vanessa Bretxa

Trajectòries de consum cultural dels adolescents catalans

El canvi constant en les formes de consum cultural i mediàtic de les noves generacions i els seus efectes en la creació d’estils de vida, identitats i representacions socials és prou important perquè es dediquin gran esforços per analitzar quin és el paper que juguen els mass media com a agents en el procés de socialització lingüística dels adolescents. En aquest apunt presentaré alguns dels resultats del projecte longitudinal RESOL (2006-2015) de la línia de recerca en sociolingüística educativa del CUSC-UB. Aquest projecte segueix una mostra de 1050 alumnes durant 5 anys des de 6è de primària fins a 4t ESO de diferents centres educatius de Catalunya.

Resultats: tipologies de canvi 

Les dades del usos lingüístics en el consum mediàtic i cultural ―consum de televisió, lectura de llibres, audició de música i webs més visitats― ens indiquen que la llengua de consum majoritària és el castellà al llarg dels tres cursos analitzats, amb percentatges sempre superiors al 50%. El consum de productes culturals en català representa una mica més d'un terç del consum a primària, es redueix a una mica menys d'un terç en el canvi de cicle educatiu i es manté fins al final de la secundària. L'ús d'altres llengües ―especialment l'anglès― parteix de l'entorn d'un 10% del consum a primària i es duplica al final de la secundària obligatòria. En resum, es pot afirmar que es detecta un manteniment relatiu de consum en castellà, un retrocés del consum en català i un augment considerable del consum d'altres llengües (especialment l’anglès).



A partir de les anàlisis de clústers, es poden distingir cinc grans tipologies de canvi al llarg dels 5 anys:
  • Grup 1: Consumidors instal·lats en el castellà. Aquest grup engloba al 30% dels enquestats (n=317), presenta un ús elevat de castellà (a l’entorn del 80%) i un ús força baix de català i altres llengües.
  • Grup 2: Consumidors majoritaris de castellà però amb un augment important de l'anglès. El segon grup representa el 21% dels informants (n=221), i és el grup on es produeixen els canvis de tendències més importants en el consum cultural i mediàtic. Hi ha una disminució de productes en castellà i augment dels productes en anglès.
  • Grup 3: Consumidors majoritaris de castellà, amb presència del català i canvis importants en la transició educativa. El tercer grup representa el 26% dels enquestats (n=270), és un grup que distribueix el seu consum cultural entre el català (40%) ―sobretot a primària― i castellà (50%) i fa un ús molt reduït d'altres llengües (10%). Aquest grup es caracteritza per agrupar trajectòries en què els canvis es concentren en el pas de primària a secundària (hi ha un ascens del consum de productes i mitjans en castellà).
  • Grup 4: Consumidors multilingües (català, castellà i altres llengües), amb disminució del consum en català i augment d'altres llengües. La quarta tipologia de canvi agrupa el 12% dels informants (n=130) i es caracteritza per un consum molt igualat de català (40%) i castellà (40%) a primària, i un consum considerable de productes en altres llengües (20%).
  • Grup 5: Consumidors predominants de català amb molt pocs canvis, representa el 10% dels nostres estudiants (n=112), és el grup més petit i on es produeixen menys canvis al llarg dels 5 anys. Aquest grup és l'únic on el consum de productes culturals i mediàtics en català és majoritari al llarg dels tres cursos analitzats (a l'entorn del 60%), sense diferències estadísticament significatives entre 6è i 4t d'ESO.
En conclusió, diríem que aquesta recerca dóna pistes de les mancances del sistema cultural català. Els resultats mostren la feblesa de l’oferta —si més no, de l’oferta atractiva— en el camp de la TV, la música i Internet en català. El camp per córrer és encara molt gran, i aquest és un terreny sobre el qual es pot treballar de manera relativament fàcil. En una edat on la configuració de la identitat i de la percepció social del món que ens envolta és tan important, cal buscar mecanismes per fer més present el català en la vida quotidiana dels adolescents. A més a més, davant les deficiències de connexió entre els productes culturals en català i els seus possibles consumidors, cal revisar no sols la qualitat d’aquests productes, sinó també els seus canals de distribució. L’escola té un paper en aquest sentit, ajudant a fer coincidir l’oferta d’aquests productes culturals d’altres àmbits —com Internet i música— igual com fa amb el món del llibre.
 

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.876.197 missatges
  • 207.039 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums