Víctor Alexandre

Víctor Alexandre

Més informació

Opinió Víctor Alexandre

Jordi Carbonell, un català imprudent

El dia que la nació catalana recuperi la seva llibertat, serà un acte de justícia i dignitat que retem homenatge a les persones que, com Jordi Carbonell, van dedicar la seva vida a la defensa dels nostres drets nacionals. Vivim un moment difícil, certament. Vivim un moment en què el poble català es veu assetjat i criminalitzat per l’Estat espanyol. Però per agressiva que pugui semblar als més joves aquesta virulència, en cap cas no es comparable a la virulència dels dies viscuts per Jordi Carbonell en moments anteriors de la nostra història. Aquells eren temps en què l’independentisme no sols era minoritari, sinó que la por impedia que l’independentisme que hi havia gosés manifestar-se en veu alta. Els independentistes d’aleshores havien de picar pedra, molta pedra, i, en el millor dels casos, eren percebuts pels catalans que encara avui s’autoanomenen “catalanistes” com a gent “eixelebrada”. No voler la llibertat del teu país era vist com una actitud “entenimentada”, de manera que el seny consistia a ser submís. Voler ser lliure, en canvi, era ser “radical”, “extremista”, “foll”, “provincià”...

La frase mítica de Jordi Carbonell, aquella que ens adverteix “que la prudència no ens faci traïdors”, té molt a veure amb això. La prudència no és pas una qualitat negativa. Al contrari, és positiva. Però deixa de ser-ho tan bon punt esdevé una excusa per justificar la pusil·lanimitat, la docilitat, la submissió. Quan la prudència esdevé tot això, deixa de ser prudència per convertir-se en immobilisme. Per tant, veient el punt històric en el qual ens trobem i el creixement espectacular de l’independentisme, amb les fabuloses manifestacions d’aquests darrers anys –les més multitudinàries de la història d’Europa–, cal reconèixer que mai no hauríem arribat tan lluny sense la perillosa, fosca i ingrata tasca pretèrita de persones com Jordi Carbonell. Perquè és ara, justament ara, quan en recollim els fruits.

Acostumats com estem a veure dia rere dia com hi ha personatges públics que mercadegen amb els seus principis, que els canvien sense escrúpols com qui gira un mitjó, i que subordinen tots els valors ètics als seus interessos personals, la trajectòria de Jordi Carbonell, sempre lleial a la llibertat de la nació catalana i a la seva llengua –fins i tot essent torturat i pres per boig per defensar-les–, és admirable i mereix tot el meu respecte. Ja el tenia quan era viu, i el tindrà per sempre més, ara que és mort. Allò que no ha de morir mai, allò que tenim el deure ètic de preservar, és el seu exemple, la seva fermesa, la seva força per no claudicar en els dies en què ser traïdor, ser submís, ser pusil·lànime tenia premi. Mercès, estimat Jordi. Gràcies a la teva ‘imprudència’, la traïció s’ha quedat sense l’amagatall de la prudència.
 

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.986.151 missatges
  • 210.847 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums