Vanessa Bretxa

Vanessa Bretxa

Més informació

Opinió Vanessa Bretxa

'Et dóna la base'

L’any 1978 s’introdueix a Catalunya l’ensenyament obligatori del català a l’escola. Trenta-vuit anys després, el balanç és contradictori: d’una banda, les dades indiquen el creixement de la competència declarada en català; d’una altra banda, l’ús del català no sembla haver crescut entre el jovent escolaritzat en català i la confiança en l’escola com a eina de transformació de la realitat sociolingüística s’ha anat esvaint. Aquest apunt presenta dades d’un estudi en què ens interessava incidir en els punts claus del discurs entorn de l’ús del català dels joves de primera llengua castellana. A continuació presento les conclusions de la recerca.

La primera conclusió rellevant que es pot extreure de l’estudi indica que l’escola ha donat una base en l’aprenentatge de la segona llengua. Tanmateix, l’escola no ha generat una adopció del català en relacions horitzontals (amb els iguals). De fet, els informants relaten una evolució en la relació amb la llengua catalana: ús en les primeres etapes, allunyament a finals de primària, i una nova valoració durant la secundària i després de l’escolarització.
 
«L’escola en si? Sí, perquè et dóna la base, perquè quan tu no saps expressar-te perquè no tens la bases del català, no t’hi expresses. Per exemple, la meva parella no s’expressa tan bé en català perquè la seva ensenyança no ha sigut en català. Si tu has tingut professors que t’han parlat català està claríssim que t’estan donant una base, encara que tu després amb els companys parlis en castellà. Tu la fonètica l’estàs sentint tota l’estona quan tu t’expresses amb els professors sempre amb català.» (Natàlia, 24 anys, Santa Coloma de Gramanet)

La segona conclusió apunta que no ha estat fins que no hi ha hagut un canvi d’entorn que no s’ha arribat a posar en pràctica l’ús d’aquesta segona llengua. Aquest canvi s’ha produït per l’ampliació de les xarxes de relacions socials, el desplaçament geogràfic i l’entrada al món universitari i/o laboral.
 
«¿Cuándo empezaste a hablar en catalán? Yo de catalán…Pues desde que yo estoy en el instituto… ¿Y cómo empezaste? Pues empecé… cuando empiezas a salir… a moverte… con gente… empiezas a ver que el castellano no te lleva… solamente te lleva allí, por allí, ¿no? Pero aquí es catalán, también, y te tienes que mover tú, porque claro, la gente… Para no ser una paleta ¿no? toda la vida […] intentar hablarlo bien, porque, se necesita. …¿y el colegio como tal… de la forma que enseña catalán? Sí, a que lo aprenda sí a practicarlo menos. Es que desde que estoy aquí he aprendido mucho mucho catalán. Es que casi todo en catalán. No hablarlo no mucho porque las clases son teóricas. Hay gente que no pone de su voluntad para hacerlo.» (Ainara, 16 anys, Sabadell)

La universitat sempre és una experiència de canvi en matèria lingüística. Per als joves castellanoparlants és l’oportunitat d’entrar en contacte amb catalanoparlants que parlen català com una llengua habitual i no només en el context de la docència. Aquí, bona part de castellanoparlants aprofiten per establir relacions que funcionin en català, adquirint el costum de parlar-lo i aprendre a moure’s amb comoditat en un entorn lingüísticament divers. Amb la incorporació al mercat laboral, és on es produeix una bilingüització més gran, en general favorable al català. Es generalitza l’expectativa que els treballadors han d’estar disposats a adaptar-se lingüísticament als clients. Els que no adopten el català són col·lectius molt concrets que accedeixen a feines d’un perfil baix i amb pocs contactes externs a l’empresa.
 
«El català és important per trobar una feina? No, més aviat trobar una feina m’ha fet entendre que és necessari saber el català. (...) Però si entres a treballar veus que la gent del teu voltant és catalana i a més a més parlen entre ells el català, per sentir-te bé o poder parlar a un client en català o perquè et puguis expressar sense canviar d’idioma perquè és un servei, m’ha ensenyat això, has d’aprendre el català.» (Isabel, 29 anys, Santa Coloma de Gramanet)

En canvi, per a les persones que resten a Santa Coloma de Gramenet i amb feines amb un perfil baix, l’experiència és ben diferent. No han tingut cap influència ni en la família ni en l’entorn a l’hora d’adquirir el català ni tenen consciència lingüística pròpia que ajudi a potenciar l’ús del català:
 
«...yo siempre en castellano, lo que no puedo hacer es hablar uno en catalán y otro en castellano, y es cuando uno tiene que cambiar de idioma. Yo siempre hablo castellano y espero que cambie él. Si no lo hace, ahí esta el problema... tengo que cambiar yo... pero como siempre cambian (...) ¿Aquello que has dicho que los catalanohablantes siempre cambian al castellano? Sí, como tú el otro día, que hablamos por teléfono, tú me hablaste en catalán, yo en castellano y al final tú cambiaste. Porque yo no te hubiera hablado en catalán, porque no sé.» (Ramón, 21 anys, Santa Coloma de Gramanet).

Així doncs, l’escola et dóna la base en l’aprenentatge del català però l’ús social d’aquesta llengua sol produir-se en moments concrets de canvi biogràfic: l’inici de l’institut, la universitat o el món laboral. Aquests canvis van associats a noves coneixences que transformen la xarxa social dels joves i els porten a introduir noves pràctiques lingüístiques i revalorar les actuals.

En resum, les conclusions de l'estudi són: en primer lloc, el fet que l’escola proporciona cert nivell de coneixement, però insuficient per a la vida quotidiana; en segon lloc, que els joves castellanoparlants de primera llengua de Santa Coloma de Gramenet i Sabadell només s’incorporen a l’ús oral interpersonal habitual del català després d’un canvi d’entorn social, ja sigui en el moment d’anar a l’institut, a la universitat o d’entrar al món laboral; finalment, que el canvi d’entorn és un factor decisiu, però no determina necessàriament la posada en pràctica dels coneixements de la L2.

Per més informació:
  • Pujolar, Joan, Isaac Gonzàlez, Anna Font, i Roger Sanmartí. 2014. Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana. Col·lecció Estudis, 30. Observatori Català de la Joventut. Barcelona. (resum)
  • Vila i Moreno, F. Xavier, ed. 2012. Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Vol. 8. Xarxa CRUSCAT. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.876.197 missatges
  • 207.039 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums