Vanessa Bretxa

Vanessa Bretxa

Més informació

Opinió Vanessa Bretxa

En quina llengua es fa ciència a Catalunya?

Una de les esferes més afectades lingüísticament per la globalització és el camp de la ciència i és on l’anglès té més capacitat d’incidir-hi. La gestió del multilingüisme en àmbits universitaris i acadèmics no és una àrea on s’hagi fet gaire recerca en el nostre país. Tanmateix, fa uns quants anys que al CUSC vam dedicar un estudi a la gestió del multilingüisme al Parc Científic de Barcelona (PCB). Els parcs científics són institucions públiques o privades que alberguen a equips d'investigació amb l’objectiu d’aprofitar recursos, crear sinèrgies i facilitar la transferència de coneixement.

L’objectiu de la nostra recerca era saber: en quina llengua es fa ciència a Catalunya? Per respondre aquesta pregunta es va fer una anàlisi dels usos lingüístics del personal investigador del PCB tenint en compte l’origen geogràfic, les competències lingüístiques i els comportaments idiomàtics que utilitzaven en les seves activitats professionals. I d’aquí se’n van extreure 3 idees destacables i la resposta a la nostra pregunta.

1. Es van identificar 4 grans grups lingüístics amb patrons de comportament, origen i competències lingüístiques diferents:
  • Grup1:Investigadorsautòctonssensedomini de l'anglès (7%). Està format per investigadors autòctons que dominen el català i el castellà però només tenen habilitats intermèdies en anglès. És un col·lectiu assentat en l'ús del català i que té el castellà com a segona llengua d'interacció.
  • Grup 2: Investigadors trilingües (45%). Està format bàsicament per investigadors autòctons, capaços d'utilitzar el català, el castellà i l'anglès. Aquests investigadors es serveixen de les tres llengües amb certa especialització funcional: el català per a usos interns i de relació amb el seu entorn social, el castellà per a les relacions amb interlocutors hispanòfons, i l'anglès per a relacions exteriors i, sobretot, per a la publicació i el consum de materials científics.
  • Grup 3: Investigadors bilingües en castellà i anglès (40%). Està format per investigadors procedents majoritàriament de territoris hispanòfons, capaços d'usar el castellà i l'anglès però no el català. Distribueixen aquests dos idiomes de manera semblant a l'anterior, amb el castellà assumint les funcions de llengua per a les relacions de proximitat.
  • Grup 4: Investigadors instal·lats en l'anglès (8%). Està format principalment per investigadors procedents de fora de les àrees lingüístiques catalana i hispana, i es caracteritzen per servir-se del anglès com a llengua de comunicació habitual en les seves relacions professionals. Aquest últim inclou a alguns investigadors locals, presumiblement integrats en equips de treball amb nombrosos estrangers.
2. Hi ha una diferenciació clara entre lesactivitatscientífiques.
  • Activitats de consum i projecció científica (lectura de bibliografia especialitzada, producció d'articles especialitzats, participació en congressos internacionals). Aquestes activitats estan clarament decantades cap a l'anglès en tots els grups, fins i tot en aquell integrat per autòctons que no dominen aquesta llengua.
  • Activitats professionals quotidianes, vinculades a la gestió i les relacions interpersonals. Aquestes activitats es desenvolupen majoritàriament en català, llengua usada pel primer i el segon grup. Els investigadors que no saben la llengua local però tenen coneixements de castellà tendeixen a usar aquesta llengua com a llengua de comunicació amb els seus col·legues, mentre que en aquests menesters l'anglès queda reservat sobretot per aquells que no saben ni català ni castellà.
3. El procés de globalització no ha comportat la desaparició de les llengües altres (català i castellà) que l'anglès. Els processos de canvi lingüístic no es produeixen de manera compacta sinó sectorial, d'acord amb equilibris complexos que depenen de la constitució i els equilibris de cada ecosistema lingüístic. Sens dubte, l'anglès s'ha convertit en la llengua de consum i projecció de la ciència, i tots els membres de la institució investigada, fins i tot els menys proclius a això, han adquirit cert nivell en aquesta llengua. De fet, es percep una jerarquia per la qual la primera llengua usada en la majoria de funcions és el català, seguit del castellà, i l'anglès només en tercer lloc; una jerarquia lògicament aparellada a les competències dels parlants i a la demolingüística de la seva població, però també depenent de la gestió lingüística de la institució.

En poques paraules i responent a la pregunta amb què començàvem aquest post: En quina llengua es fa ciència a Catalunya? En el cas del PCB, té una resposta plural: en diverses llengües; bàsicament el català, el castellà i, com no, també l'anglès.

Per més informació podeu consultar:
Vila, Bretxa, Comajoan (2012) Llengües i globalització en el món de la recerca: Els coneixements i els usos lingüístics al Parc Científic de Barcelona. Caplletra, 52 (35-64).
Vila, Bretxa, Comajoan (2014) ¿En qué lenguas se hace ciencia? La gestión del multilingüismo en el Parc Científic de Barcelona. RIO, 13 (111-134)
Vila i Bretxa (2015) Language Policy in Higher Education. Multilingual Matters.
 

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.876.197 missatges
  • 207.039 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums