Vanessa Bretxa

Vanessa Bretxa

Més informació

Opinió Vanessa Bretxa

Les llengües a l'escola catalana

Ja fa temps que la gestió de les llengües a les escoles de Catalunya és un tema recurrent a qualsevol sobretaula familiar, portades de diaris o bé, debats polítics. Amb aquest article intentaré respondre dues preguntes que es plantegen molt sovint i que pocs cops es contesten amb arguments acadèmics i no politico-ideològics: 1) Quin és el model lingüístic escolar de Catalunya? 2) Quines llengües es parlen a les aules del país?

Quin és el model lingüístic escolar de Catalunya?

El model lingüístic educatiu de Catalunya és el model de conjunció en català. L’any 1978 es va introduir a Catalunya l’ensenyament obligatori del català a l’escola i des de 1993 es va implantar de manera generalitzada el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Els objectius d'aquest model són principalment dos: 1) Assolir uns graus elevats de competència oral i escrita tant en català com en castellà partint d’un context social o històric en què el català ha estat minoritzat políticament i socialment; 2) Evitar la segregació de l’alumnat –i de la societat en general– en dues comunitats lingüístiques.

Aquests objectius es concreten en un model escolar en què l’alumnat no és separat en línies segons la llengua familiar —per això se’n diu de conjunció—, i en què la llengua de docència o vehicular habitual és el català, tal com ho expressa l’article 10 i 11 de la Llei d’Educació de Catalunya. La immersió lingüística és un dels submodels lingüístics escolars que s’inclou dins el model de conjunció en català. Es caracteritza perquè es porta a terme en centres d’ensenyament on tots –o la gran majoria– dels infants escolaritzats tenen la llengua de l’escola com a L2 i no com a L1. Així, els docents parteixen necessàriament del pressupòsit que entre el docent i l’alumnat hi ha una distància lingüística que cal superar mitjançant estratègies comunicatives i docents estructurades.

Quines llengües es parlen a les aules de Catalunya?

La descripció de l’escola catalana com a realitat monolingüe és molt habitual en els debats polítics i mediàtics, però els sectors socials i professionals que tenen un contacte més proper amb l’escola tendeixen a assenyalar que a les aules catalanes l’ús de les dues llengües és força més ampli del que a priori s’ha volgut fer creure. Val a dir que això no té res de sorprenent tenint en compte la composició demolingüística del país (vegeu: SIL).

D'entrada, cal reconèixer que l’estudi de les pràctiques lingüístiques dins de l’aula és complex, perquè en aquests espais s’hi combinen diversos tipus de relacions i de situacions, que van des de la classe magistral fins al treball en petit grup, les exposicions davant els companys, els usos orals enfront dels escrits, etc. No és infreqüent, per exemple, que un mateix docent passi del català al castellà enmig d’una classe —o a l’inrevés— per adreçar-se a un alumne concret. D’altra banda, l’ús de materials reals —per exemple, documentació escrita o recursos audiovisuals— fan encara més habitual la presència de diverses llengües en l’activitat docent quotidiana.

Les dades de diversos estudis confirmen que rere el model de conjunció en català s’hi amaguen en realitat una gran varietat de pràctiques lingüístiques. Si bé el català és el «centre de gravetat» del sistema escolar i la principal llengua vehicular, la presència del castellà a les aules de Catalunya no és anecdòtica. Hi ha un percentatge important d’alumnes de primària i de secundària que diuen que també es relacionen en castellà a classe amb els seus docents, i la xifra dels alumnes que afirmen que almenys una part dels seus docents se’ls adrecen en aquesta llengua és igualment molt significativa. En poques paraules, a Catalunya hi ha un nombre significatiu d’alumnes i de docents que es parlen en castellà a classe, sobretot a secundària.

Així doncs, el model de conjunció en català no és només un model bilingüitzador de la població escolar perquè genera coneixements orals i escrits considerables en dues (o més) llengües, sinó que també és, almenys parcialment, un model bilingüe, en la mesura que utilitza més d’una llengua com a vehicle d’ensenyament. Tot fa pensar, però, que l’ús o no del castellà com a eina docent no es deriva d’un projecte lingüístic explícit sinó més aviat de la combinació entre les preferències personals d’alguns docents i les d’alguns alumnes, de manera que —sobretot a secundària— hi hauria un nombre de professors que impartirien les seves classes en castellà de manera general, i un cert nombre d’alumnes, probablement els menys competents en català, que induirien els seus professors a adreçar-se’ls en castellà. El que ara cal fer és avançar per conèixer com s’organitzen lingüísticament aquests usos bilingües, i quins resultats tenen en l’aprenentatge del català i el castellà.

Per més informació sobre aquest tema podeu consultar aquest article

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.876.197 missatges
  • 207.039 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums