Víctor Alexandre

Víctor Alexandre

Més informació

Opinió Víctor Alexandre

Crònica d’una recerca perillosa

Jaume Rodri és un home polifacètic. La vida l’ha dut pels camins de l’escultura, de l’escriptura, de la pintura, de la música, del cinema, de la teologia, de la sociologia... Una vida així, per força ha de ser rica en vivències, ja que requereix inquietud, curiositat, reflexió i, sobretot, afany de coneixement. Rodri és també un home que vol veure la seva terra lliure del jou espanyol i que per aquest motiu, en companyia de Pep Solé, va dissenyar l’any 2010 el Monument a la Independència de Catalunya, situat al parc de Can Jalpí d’Arenys de Munt, en record de la primera consulta per la llibertat nacional que es va fer en aquella vila el 13 de setembre de 2009. Ara, Jaume Rodri, ha publicat un llibre que es diu “Jesús busca Jesús. Crònica d’una recerca perillosa” (Edicions de 1984, 2015) en què explica un viatge existencial entre els anys 1963 i 2007 a través de llocs com París, Egipte, Palestina, L’Havana, Lisboa, Lausana, Utrecht, Cadaqués o Barcelona.

El tema de fons, com el títol ja insinua, és la recerca del Jesús històric, però pel camí van apareixent qüestions diverses plenes d’interès i que provoquen en el lector la sensació ambivalent d’estar llegint una novel·la d’espies i, alhora, un treball d’investigació periodística sobre material sensible i amb morts misterioses i assassinats inclosos. I és que quan hi ha el Vaticà pel mig tot és possible. El Vaticà és el paradís de la intriga, sobretot si hom remou terres que podrien desvetllar mentides que han estat considerades veritat sagrada durant segles. En aquest sentit, són ben eloqüents les paraules que Rodri posa en boca de Fidel Castro: “L’Església i el Vaticà són una força política amb una influència molt superior a totes les altres que conec per la subtilitat que tenen per entrar en el pensament més íntim de la gent. Sobretot de la gent senzilla. Del poble pobre, del pobre poble. En aquell estadi on es pot atrapar la llibertat, modelar-la i desfer-la a voluntat”.

El llibre explica que els romans només crucificaven els enemics de l’imperi que eren enxampats amb armes a la mà, totes les altres qüestions inquietaven ben poc Roma. És a dir, que en realitat Jesús hauria estat, alhora, un guerrer armat i un líder espiritual que lluitava contra els romans, ocupants del seu poble. La tesi, per tant, és que Jesús hauria nascut a Europa en el si d’una família jueva de la casa de David i exiliada a la Gàl·lia, on els romans confraternitzaven amb els jueus rics i es respirava una atmosfera més permissiva, cosa que permetia ordir una trama per foragitar l’invasor de Palestina. Si la hipòtesi del monestir enterrat al desert fos certa i es pogués accedir a allò que amaga, és gairebé segur que desemmascararíem una de les més grans mentides de tots els temps.

Confesso que vaig agafar “Jesús busca Jesús” sense saber ben bé què em trobaria, perquè tant el títol com la contracoberta no m’acabaven de motivar, però vaig canviar de parer només llegir-ne les primeres pàgines, ja que el tema és apassionant. I Jaume Rodri el fa més apassionant encara en acompanyar-lo de trobades amb figures com Fidel Castro, Antoni Tàpies, Salvador Dalí, Salvador Allende o Gabriel García Márquez. En arribar a l’última pàgina, el lector troba del tot pertinent el subtítol “Crònica d’una recerca perillosa”, atès que el perill augmenta com més a prop som de la veritat.

Opina

Configuració
  • __26401__ 21.803 7 👍 127
      Quanta ignorància bíblica hi ha a Catalunya.
      I quantes ganes de bufar núvols.
      Som un tercer món espiritual i, a més, amb molta mandra afegida i encomanada.
      La gent només té ganes d'escriure llibres i conrear l'ego.
    • Sangles 39 12
      Hi ha bufanúvols que conreen el seu ego escrivint comentaris a internet parlant malament dels altres.
      • __26401__ 21.803 7 👍 127
          Comentari calculadament ambigu  
          Llançar la pedra i amagar la mà?  

          “De l’aigua mansa em lliuri Déu” (Refrany català).

          Per a ser lliures caldrà millorar moltes coses.
          Si estiguessin bé, no fóra urgent de millorar-les.
          Però si estiguessin bé no seríem esclaus.
          I som esclaus: una nació que s'extingeix.

          “Res de cofoisme, res de sentimentalismes, res de llacets. Conèixer-nos, esmenar-nos, treballar pel futur” (Pompeu Fabra).

          “Dissentir és la més elevada forma de patriotisme” (Thomas Jefferson).

          Clar que hi ha gent que no tenen real interès a millorar res. Se'ls en fot l'extinció.
          Aquests "pastissers" volen l'aplaudiment fàcil i la hipocresia reptiliana.

          Consideres, per ex., que no hi ha ignorància bíblica? 


        • Sangles 39 12
          No hi ha res pitjor que voler parlar per parlar sense que ningú t'ho demani. I encara més quan et veus obligat a citar paraules d'altres, perquè no en tens de teves, i treure-les de context. Hi ha massa bufanúvols, al món, i massa pirates de les paraules.
          • __26401__ 21.803 7 👍 127
              “...De la cigala cantora, el monorritme jovial,
            entre metall i fusta,
            que és la cançó estival”
              (Antonio Machado Ruiz, 1875-1939, poeta líric andalús republicà, mort a l’exili a la Catalunya Nord).

              Si la llibertat d'expressió, la literatura o la filosofia et fan enrabiar, et fots, troll.
            http://blocs.tinet.cat/tokra/files/2015/05/abc-lerroux.jpg

              El que hi ha és massa rèptils, dels quals la teva malícia destructiva, provocadora i pocasolta n'és una mostra.
            • Sangles 39 12
              El qui no se sap què dir (perquè ni tan sols sap de què parla) no té altre remei que parlar per boca de tercers que s'estirarien dels cabells si veiessin el tracte que un ignorant com ell dóna a les seves paraules. És l'únic que pot el rèptil que intenta omplir la buidor del seu ego amb malícia destructiva, ridículament provocadora i poca-solta.
              • __26401__ 21.803 7 👍 127
                  Jo puc parlar tant per mi com difondre pensaments interessants de gent amb més informació i experiència, amb els quals la gent assenyada s'emmiralla.
                  Car... “Per a resoldre les situacions més disfuncionals, el primer que cal fer és amarar-los amb informació” (Margaret “Meg” Wheatley, autora estatunidenca sobre conducta organitzacional, lideratge, canvis...).
                  I, per descomptat, tu no ets ningú per dir als altres la forma com s'han d'expressar, almenys mentre sigui correcta.

                  Però per als policies del Pensament
                  LA IGNORÀNCIA ÉS LA FORÇA.

                   “És només l’arrogància d’anar errat.
                La veritat no fa mal de no ser que en degui fer”
                (B. C. Forbes, 1880-1954, a "The Speaker's Electronic Reference Collection" AApex Software, 1994).

                  Els qui veniu de l'Espanya negra i de la intolerància odieu la cultura i la llibertat d'expressió, i, en comptes de fer raonaments i ser constructius empreu la simple mala bava (la qual us regalima per la boca) https://es.noticias.yahoo.com/90-95-poblaci%C3%B3n-sabe-pensar-doctor-robert-swartz-135359690.html , us dediqueu a atacs "ad hominem" que no vénen a tomb ni tenen justificació. Bullying propi de bandes urbanes.
                  “Sovint veu hom que persones orades per malícia...” (Francesc Eiximenis, ca.1330-1409, monjo franciscà).
                  Gentola: Gent mancada d’allò necessari i sobrada d’allò innecessari o superflu (i generalment clarament perjudicial).

                   “La insolència, l'essència de la qual és el menyspreu de totes les distàncies humanes, és una característica de la pleballa” (1943, “Notes des de la presó” nazi de Tegel, Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor de l’Església clandestina antihitleriana).

                  Qui és vençut per la malícia irracional, com tu, no sap raonar, només provocar, dividir la gent, mentir, insultar i llançar flamerades propis d'un foll.
                • Sangles 39 12
                  La ignorància es veu obligada a "copiar i enganxar". És la trista conseqüència de la incapacitat de pensar per un mateix. I quan l'incapaç arriba al final dels seus dies i algú li pregunta "què has fet al llarg de la teva vida, a part d'arreplegar palla", ell respon: "Copiar i enganxar".
              • Makoki13 233 9 👍 56
                Sou un parell de pesats... Per què et molesta tant que Lo Rampill publiciti la seva religiositat? És que és quelcom a amagar? Saps la diferència entre laïcitat i laïcisme?
  • Makoki13 233 9 👍 56
    Entrevista amb l'autor d'aquest interessantíssim i hipnòtic llibre, de 15 minuts de durada, a TV St Cugat: 

    //www.youtube.com/v/ot7zfbftfMA
  • Makoki13 233 9 👍 56
    Als bilbenyistes els encantarà...
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.967.312 missatges
  • 210.195 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums