Marcel Pich

Marcel Pich

Més informació

Opinió Marcel Pich

Construcció nacional

La construcció nacional és un procés de creació i impuls de sinergies. Un procés que ha d’estar principalment impulsat des de i per a tots els fronts possibles. Es tracta de popularitzar i fer normal un concepte a través de dinàmiques quotidianes, desmitificadores. L’ús conceptual dels Països Catalans no fa imprescindible la menció constant del terme. Si es tracta de fer créixer-lo en l’imaginari col·lectiu llavors hem de procurar d’introduir-lo aquí subtilment. De fet, si és present en l’esquema mental fins i tot de votants del PP illenc és perquè certes realitats ens hi condueixen. Realitats gens llunyanes com tenir una filla estudiant a Barcelona, sentir periodistes principatins a IB3, cantar inconscientment hits del rock català a una revetlla o tenir dins l’ADN que un català (del Principat) o valencià no són concebuts mai com forasters en la lògica clànica mallorquina.

Per construir ens caldrà deconstruir. La imatge folklòrica, l’esloganisme, l’adhesió imposada converteixen el país en una consigna. Feim guanyar l’enemic quan convertim la catalanitat en una reivindicació. No. Els Països Catalans existeixen, almenys mentre hi hagi un bon grapat de gent que se’n senti part. Les nacions no són compartiments estancs dins unes fronteres; dins el nostre territori hi ha moltes nacions, moltes adhesions nacionals. Els Països Catalans no són un dogma de fe en el que creure o un objectiu pel que lluitar en sí mateixos. L’afirmació constant del què som denota inseguretat (i potser aquest article n’és un exemple).

Hem de fer que el marc referencial de totes les adhesions nacionals del nostre territori sigui precisament aquest territori. El missatge ha de ser atractiu i, no cal dir-ho, inclusiu; de lliure adhesió. No apel·lar a segons què per defecte. Encara que ens sembli increïble, a gran part de la població li en toca un peu què va passar fa 300 anys i, de fet, aquest mai no serà un motiu amb què puguem convèncer-los. Sense prejudici de què s’hagi de recordar.

Ens calen tàctiques i dinàmiques més senzilles d’entendre. La millor tàctica és la que no se nota. Hi ha coses que s’han de donar per fetes, per naturals. Alguns exemples de com es construeix país subtilment. Estar al costat de les lluites populars fa que gent reticent amb el catalanisme canviï de xip. La defensa del català a Mallorca s’ha reforçat arran de la lluita laboral que han encapçalat els docents. Sense grans esforços ni intencions maquiavèl·liques. Fer normal allò que és normal, que diuen.

Un incís, si em permeteu. Un dels errors que crec que cometem a Mallorca és que ens hem botat el pas de ‘fer Mallorca per fer Països Catalans’ i que sovint ha estat a l’inrevés tot pensant que cridar més de tres vegades seguides un ‘visca Mallorca!’ podia ser sospitós de regionalisme. No passa així al País Valencià on hi ha una identitat forta, hi ha autoestima, sense entrar en contradicció amb el mapa complet. Sovint hem deixat l’autoestima –a l’illa però també a altres indrets- en mans de sectors folklòrics i provincians.


Finalment dir que la construcció nacional és la construcció de l’adhesió, d’estructures socials fortes on aquesta hi sigui implícita. I l’adhesió nacional és una eina interessant amb vista a cohesionar les classes populars. En definitiva, un instrument interessant per l’emancipació d’aquestes.  

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.985.921 missatges
  • 210.838 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums