Víctor Alexandre

Víctor Alexandre

Més informació

Opinió Víctor Alexandre

La minimització de la llengua catalana

Em sembla molt trista la indiferència del Principat davant les agressions que pateix la llengua catalana al País Valencià, a les Illes i a la Franja. La Catalunya Nord mereix un altre capítol. Ja sé que hi ha persones i entitats que se’n preocupen i que promouen actes reivindicatius, per descomptat que sí. Sort en tenim! Però parlo de la Catalunya oficial i institucional i dels polítics principatins. Alguns, certament, se’n lamenten en privat, però es troba a faltar un pronunciament parlamentari que denunciï el lingüicidi que el Partit Popular està portant a terme en els territoris esmentats com a fruit d’una ferotge catalanofòbia. Cal que Europa ho sàpiga, i si Catalunya no ho denuncia no ho farà ningú.
 
I és que si ja és prou lamentable que el nostre Parlament abandoni la resta dels Països Catalans a la seva sort, encara ho és més que no s’adoni que formem part d’un mateix cos lingüístic i que les agressions, siguin a la part del cos que siguin, ens fereixen igualment. Ben mirat, però, aquesta indolència concorda amb l’estat de prostració de la llengua al mateix Principat. Només cal parar atenció en el jutjats, on la reculada és cada cop més espectacular i ja només un 12,3% de les sentències són en català, en contraposició al 20,6% de l’any 2004. I el problema no és només que els jutges provinents d’Espanya, com a funcionaris de l’imperi, no tenen cap obligació de saber la llengua de la colònia, sinó que la majoria d’advocats que hi exerceixen tampoc no tenen el més mínim interès d’emprar-la. L’any 2013, únicament 300 es van inscriure en cursos de català i només 84 van aprovar, cosa força il·lustrativa si tenim en compte que el total d’advocats, només a Barcelona, és de 18.000.
 
En un altre àmbit, un estudi recent de l’Ajuntament de Barcelona informava de la davallada que ha experimentat l’ús del català a la ciutat, fins al punt que els districtes capdavanters, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, amb prou feines arriben al 54% i al 51% respectivament. Pel que fa al cinema, les pel·lícules doblades al català gairebé han desaparegut de la cartellera i aquesta, des del punt de vista lingüístic, ofereix el mateix panorama que oferia cinquanta anys enrere amb Franco al govern.
 
Per això no ens ha d’estranyar que el català sigui percebut com una llengua l’ús social de la qual només té sentit en els àmbits domèstic, col·loquial, institucional, folklòric o de caràcter reduït. La fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, ho va deixar ben clar no fa gaire durant la seva compareixença davant els mitjans de comunicació per informar sobre la crisi entre les fiscalies catalana i espanyola. Va llegir el comunicat en espanyol, i quan li van demanar que el llegís en català va respondre que ja havia saludat en català. “Ya he dicho bon dia”, van ser les seves paraules. Podia haver llegit el comunicat en els dos idiomes sense cap problema, però no ho va fer per dues raons: la primera, perquè només l’havia redactat en espanyol; i la segona, perquè no li va donar la gana. És a dir, que no només va menysprear la llengua pròpia de Catalunya sinó que fins i tot es va permetre burlar-se’n públicament i ofendre milions de persones titllant-la de llengua inútil. La frase “ya he dicho bon dia” deixa ben clar el valor que té per a aquesta dona la llengua catalana. Talment com si estigués parlant d’un gos i digués: “Ja li he fet una moixaina, no pretendreu que l’assegui al meu costat a la conferència de premsa”. La pregunta és: quanta gent pensa com aquesta dona a Catalunya?

Opina

Configuració
  • cathalà 23.469 12 53 👍 6.980


    Curiosament els que s'autoproclamen defensors del bilingüisme (PP, Ciudadanos...) no diuen res sobre la situació del català a la justícia...
  • enricmm 16.364 10 112 👍 5.794
    Doncs com ella en tenim molts, segurament un milió o més.
  • __25925__ 519 9 👍 52
    En tots els territoris de llengua catalana, tothom és lliure d'emprar el català en la inmensa majoria de situacions ( hi ha excepcions, com ara en els jutjats, alguns nivells administratius a França o Itàlia, etc. )

    La qüestió de fons en el cas de la part de Catalunya que actualment està a Espanya, és que la majoria de la base social és de llengua materna castellana, i tothom té preferència per parlar en la llengua materna, és la que un estima, la que s'hi sent més còmode. 

    Un dia vaig veure un programa en el que parlava un dels pocs catalanoparlants a Alacant, va dir que encara que de vegades emprava el valencià al carrer, mai ningú li havia transmès el més mínim menyspreu. L'home el més sovint emprava el castellà sensillament perquè és la llengua d'ús preferent de la inmensa majoria de la gent amb la que ell socialitzava

    A Catalunya, l'ús social de català recula, però el nombre de parlants és més alt que mai, jo per Tarragona he sentit gent parlar en un català perfecte després d'anys de només sentir-los parlar en castellà, i perquè empraven el català? doncs perquè el seu interlocutor tenia com a llengua materna la catalana, ells ho sabien," i els hi feien el favor"..

    No hi ha cap "llengua regional" en tot Europa, l'ús de la qual augmenti, el problema sempre és el mateix, la globalització i l'augment de persones amb llengua materna l'estatal.

    Penso que avui en dia, en el context que estem, ningú està pressionat per parlar en una llengua concreta ( excepte algunes excepcions ) el problema de fons és la globalització i el nombre cada cop més reuït de gent que té el català com a llengua d'ús preferent. Òbviament una Catalunya independent ho capgiraria tot ja que el castellà deixaria de ser llengua estatal a Catalunya, suposo... 
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.284.514 missatges
  • 220.652 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat