Víctor Alexandre

Víctor Alexandre

Més informació

Opinió Víctor Alexandre

Testimonis del setge del 1714

Aquest any, la publicació de llibres sobre els fets del 1714, tant directament com indirectament, ha tingut forma gairebé d’allau. No ho dic com un fet negatiu, mai no és tard per explicar la història, però si la divulgació en aquest sentit hagués estat més alta en dècades anteriors, els llibres que n’haguessin parlat haurien gaudit de més singularitat i la consciència nacional s’hauria vist incentivada. Un poble que desconeix el seu passat és un poble que no sap qui és.

Un llibre que aborda els catorze mesos de setge que va patir Barcelona per part de les tropes borbòniques, és “Barcelona 1714. Testimonis d’una ciutat assetjada” (Angle, 2014), amb edició de Xavier González Toran, en què hi trobem una interessantíssima i exhaustiva documentació de persones d’ambdós bàndols –militars, diplomàtics, nobles, acadèmics, botiguers, ciutadans...– que ens permet tenir una visió més zenital d’aquella guerra, tant dels fets que la van precedir com de les seves conseqüències. Vegem-ne alguns fragments:
  • Felip V al duc de Pòpoli, 3/4/1713: “Aunque no considero que la ciega obstinación de los catalanes llegue al extremo de atreverse a resistir [un cop es completi l’evacuació dels aliats], si no se rinden en el termino de dos horas, se les pasará a todos a cuchillo.”
  • El duc de Pòpoli als Comuns de Barcelona: “Se hace saber a la ciudad de Barcelona que si en todo el día de hoy, 29 de julio de 1713, no abren las puertas a las armes del rey nuestro señor, dando la debida obediencia, no sólo no les valdrá a sus naturales el indulto que la gran benignidad de su majestad les tiene concedido, sino que, tratándoles como pertinaces rebeldes, experimentaran todo el rigor militar.
  • Crònica, 12-14 d’agost de 1714: “Bombardeig intens de l’artilleria borbònica sobre la muralla nord, entre els baluards del Portal Nou i Santa Clara. Amb dues bretxes obertes, els borbònics intenten conquerir les posicions, però són rebutjats pels barcelonins. Moren 196 defensors i 900 atacants.”
  • Antoni d’Alós de Rius, tinent de cavalleria i ajudant del duc de Berwick, 11/9/1714: “Los que sufrieron más fueron las Tropas Españolas, que avanzaron por la derecha y nunca pudieron penetrar por la oposición de la gente que sostenía y acudía a la rampa de la muralla: y además recibían grande daño por el fuego que se les hacia desde el Convent de Sant Pere. Era horrible el estrago que nos causaban las mines; pues en esta ocasión los sitiados las hicieron jugar todas.”
  • Memòries del duc de Berwick, 11/9/1714: “A continuació, l’atac es va estendre a les esglésies, cases i places veïnes, per tal que tot seguit els assaltants es poguessin dirigir amb una mica de d’ordre a la resta de la ciutat.”
  • El duc de Berwick a Lluís XIV de França, 14/9/1714: “Barcelona va suportar seixanta-un dies de trinxera oberta, i poques vegades s’ha vist una obstinació tan gran com la de la seva guarnició i la dels seus habitants.”
  • Dietari de Philippe de Courcillon, marquès de Dangeau, 20/9/1714: “S’espera que Mallorca es rendeixi aviat, veient que Barcelona ha caigut. Villarroel, que dirigia les tropes sobre el terreny, va resultar ferit de gravetat en una cama i un genoll. El mariscal va ordenar que entressin a la ciutat catorze batallons francesos i algun destacament de la cavalleria espanyola.
  • Memòries del duc de Berwick, setembre/octubre de 1714: “Després de desarmar tots els habitants de Barcelona, vaig abolir per decret la Diputació i tota l’antiga administració de govern, en vaig crear una de nova amb el nom d’Administració i de Junta, tot establint que en endavant l’ordre públic es regiria per les lleis de Castella. [...] Com que creia que era convenient posar com a exemple els principals llançadors de canons dels barcelonins per tal d’intimidar aquells que volguessin incitar la població a nous aixecaments, vaig enviar vint ciutadans al castell d’Alacant perquè hi fossin empresonats de per vida.”
Com veiem, el llibre, “Barcelona 1714. Testimonis d’una ciutat assetjada”, és un magnífic recull de les visions personals que en tenien alguns dels seus protagonistes. De fet, llibres com aquest i actes com els que s’han celebrat dins el marc del Tricentenari, han ajudat moltíssim a fer que els catalans d’avui s’adonin de la tràgica magnitud de la invasió borbònica i del sotmetiment de Catalunya a les lleis de Castella. Castella es va equivocar, tanmateix. Va pensar que n’hi hauria prou amb les seves lleis per fermar eternament Catalunya i es va estarrufar. Ara s’adona que malgrat que les seves lleis encara perviuen, Catalunya ja no les complirà. La història de Castella, per tant, es repeteix, i, una vegada més, tornarà a plorar la independència d’una altra de les seves colònies.

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.251.531 missatges
  • 219.464 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat