Marcel Pich

Marcel Pich

Més informació

Opinió Marcel Pich

De candidatures diferents a Mallorca

En les nostres terres continentals trobam una gran desconeixença, fins i tot entre segments polititzats, de la realitat política –institucional- de Mallorca. Amb prop de 900.000 habitants, només 156.000 votaren el PP les anteriors eleccions autonòmiques. Evidentment, la primera xifra no és el cens ni el número de votants i no voldria fer demagògia. No obstant, dir que ‘a Mallorca són tots peperos...’ incita a respondre feroçment ‘...i al Principat tots convergents’.
 
Però avui no parlarem de xifres macro ni farem un repàs dels partits i les institucions insulars. (Ni retraurem el poc interès per temes de país per part d’alguns). Per a això ja tenim la viquipèdia. Avui volem destacar tres exemples segurament ben ignorats –fins i tot per part de sectors que prediquen models com aquests - de projectes institucionals locals sensiblement diferents de la resta de forces d’esquerres que corren per aquí. Són el Bloc per Felanitx, Alternativa per Pollença i Gent per Sineu. Els primers són la primera força de l’oposició, els segons la força d’esquerres més votada i els tercers acaben de néixer però podem dir, sense córrer gaires riscos, que poden esdevenir la primera o segona força als propers comicis.
 
Es defineixen com a partits assemblearis i tenen la voluntat d’aglutinar l’esquerra del seu poble. Han optat per la marca local perquè creuen que és la millor manera d’arrelar i de mantenir la seva sobirania. També el desencant amb l’esquerra oficial. Hom podria tenir percepció –errònia- que defugen de certs debats ideològics estèrils perquè afirmen que allò que realment els diferencia d’altres formacions supramunicipals és la seva forma de fer; que un dels eixos centrals del seu projecte sigui la feina de base. I què hi ha més ideològic que això?
 
Marina Llobera, candidata d’Alternativa per Pollença a les properes municipals, assegura que “es tracta d’aplicar la radicalitat democràtica a nivell intern més que no d’exhibir-la”. En la mateixa línia, la coordinadora de Gent per Sineu, Magdalena Genovart apunta que els agradaria “ser innovadors per l’exemple que es pugui donar”. Certament en els darrers temps assistim a una trempera de l’assemblearisme transvestista. No obstant i a pesar del desinterès per les etiquetes, no renegarien mai de definir-se i posicionar-se com a sobiranistes, feministes i ecologistes entre d’altres -istes. Ho tenen clar. Nogensmenys, totes tres formacions veuen més que evident que no governarien amb el PP i es mostren escèptics a fer-ho amb el PSOE.
 
Potser és aquesta praxis diferent de la qual fan bandera que fa que totes tres formacions coincideixin en referents com l’Assemblea de docents o les CUP. De fet, tots tres han mantigut relacions més o menys formals amb aquests darrers. Marc Ordinas, regidor del Bloc per Felanitx, assegura que “la bona relació amb les CUP és més per la manera de fer política; perquè veuen les institucions com una cosa més”.
 
En tant que candidatures locals, conceben la política municipal com a quelcom més que pura gestió. Llobera afirma que des dels ajuntaments “s’han d’intentar canviar coses, s’ha d’arribar a límits que posin en tensió en sistema que tenim i avançar cap a la ruptura”. Contra la tònica de pensar que els ajuntament són institucions de pa amb fonteta, Ordinas opina que “des d’ells es toquen coses molt properes, de base, com són educació o serveis socials; és qui fa la primera intervenció quan algú té un problema”. Per la seva banda, Genovart afirma que des dels ajuntaments “es poden canviar moltes coses” i enalteix la feina municipalista afirmant que “té molt de valor, ja que fas feina per tu mateix, pels que viuen al teu poble”.
 
 
Se senten propers al concepte d’unitat popular i els hem volgut demanar què signifiquen per a ells aquestes paraules. Marina Llobera explica que “la unitat popular ha de ser aquell lloc on conflueixi la gran majoria, que és la classe treballadora”. “La unitat de diferents forces que volen realitzar canvis tant dins com fora de les institucions” està, per a Marc Ordinas, lligada a aquest concepte de vegades confós i interpretat en ocasions de forma tant acotada per segments que en fan bandera. Finalment, Magdalena Genovart estableix una comparança entre la feina colze a colze que es dóna al seu poble quan s’organitza la gran festa del Much. Per a ella la unitat popular és “adequar-se a les diferències entre persones, és cohesió i tolerància”. I conclou amb un “si la política fos com el Much, tot seria fantàstic” que emociona un servidor i que faria una repassada a més d’un autoproclamat teòric de la unitat popular. 

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.985.920 missatges
  • 210.838 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums