Publicitat

Opinió Joan-Marc Passada

Cataconya 2.0

1996. L'albada d'internet a Catalunya. Un llibre (encara de paper) atreu l'interès d'una nova generació independentista que només havia conegut d'oïda les pulsions rupturistes dels setanta i potser dels vuitanta i tot (les dels seixanta, pura literatura). Mentre al carrer suren les restes del naufragi de BCN'92 i al Parlament d'amunt, ERC ja té noves escissions a la vista, "Cataconya. La via ridiculista a la independència", naix a l'empara d'un cert desencant d'aquells temps. L'autor, David Duran, s'atreví a fer un salt en el buit, i potser en el temps, agafant inconscientment (o no) idees al vol dels "situacionistes" europeus i els "yippies" nordamericans, corrents de finals dels 50 i principis dels 60, respectivament, que proposaven un trencament amb el sistema a partir d'accions prou surrealistes tant com per provocar el desconcert general com la paràlisi del statu quo. La idea de Duran, en forma de novela, quedà adormida per un temps, bloquejada per la pròpia editorial, que abaixà portes, deixant penjat un llibre i un autor que apuntaven maneres a la segona edició, camí de la tercera.

Van haver de passar cinc anys d'hivernació bo i esperant l'arribada de la, dit mal i prompte, "Primavera ridiculista". De fet, mai no se'n va dir així, però d'haver-se fet, hauria estat un nom tant mediàtic com equívoc, ja que alguns dels suposats artífex del pas de la teoria a la pràctica del "Cataconya", quan crearen la "Lliga Anticolonial" i els "Amics del Dr. Cat", no coneixien ni el llibre ni l'autor. Fou a partir de la campanya "Descolonitza't, descollona't. Alliberem Catalunya metre a metre" (2003), que parodiant la "sopa de lletres" de l'independentisme es sumaren als "lligaires", els del "Moviment Ridiculista d'Alliberament Nacional (provisional)". Més tard, amb les "descolonitzacions" de les illes Medes i la piscina mallorquina de Pedro J. Ramirez, s'hi sumaren el "Lobby per la Independencia" de Jaume Sastre (el de la vaga de fam pel català a Mallorca) i les forces dels comandants Pere Gil i Juli Verd, avui retirats com a "Med-Vets" (Veterans de les Medes).

Tots ells coïncidiren en l'esperit de l'obra de Duran: mètodes d'acció basats en l'humor i un absurd irreverents, tot i que els "lligaires" batejaren el seu com a "subversivo-barrilaire". Mentre el "ridiculisme" volia fer-se expulsar d'Espanya a partir de les accions surrealistes d'uns catalans que es feien passar per espanyols, els "lligaires" tenien com a primer objectiu, l'aflorament de la "colonització psicològica subtil" i fer veure als catalans "colonitzats mentalment" ("zombisme") que es podien curar. Un apocalíptic leit-motiv molt propi del cinema fantàstic de sèrie B dels 80s com "Them" (1988), de John Carpenter, font d'inspiració també de l'obra del grafiter de Los Angeles i creador de la marca OBEY, Shepard Fairey. En el cas"lligaire", les ments lliures del "zombisme" podrien, després de veure la crua realitat, com al film, prendre el control de sí mateixos i alliberar-se de la tirania de l"imperiet", ni que fos creant un nou estat... mental.

Ara que d'aquell crític panorama dels 2000 sembla que n'albirem un "happy end" i es fan potser realitat aquells pronòstics de "la descolonitzacio mental és possible" (i pensar que es va iniciar només des de webs i blogs, sense youtubes, facebooks ni twitters!), el "Cataconya" retorna en format digital. Dedicat a qui se'l van perdre i qui el vulgui recordar del temps del paper, en una mereixedora auto reivindicació, que no es sols això, sinó que ha estat inclosa també a la crònica del llibre "Sobiranisme.cat" del pïoner periodista 2.0, i millor persona, Saül Gordillo, que ha comencat a escriure, així, la història del sobiranisme a l'època d'internet. Així doncs: Ridiculisme, subversió, barril.la i bona lectura per a tothom!

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.302.001 missatges
  • 221.329 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat