Marcel Pich

Marcel Pich

Més informació

Opinió Marcel Pich

A Mallorca no hi ha grups

A Mallorca hi viu gent a l'hivern. S'hi pot jugar a futbol sense un perill real de què la pilota caigui a la mar. Hi ha platges verges sense hotels i alemanys. També electricitat, cosa que possibilita tenir endolls operatius a la gran majoria d'habitatges. Endolls on connectar els amplificadors dels grups de música que també, i encara que pareixi increïble, hi ha.

Potser sigui aquest desconeixement de la realitat illenca la causa de la poca o nul·la presència de música mallorquina a concerts, festivals i altres esdeveniments on s'alça la bandera de la llengua i no basta la saliva per repetir infinitament el nom de la nació completa en el transcurs dels actes. Potser això o que la bandera està esquinçada i qui en subjecta el pal murmura en veu baixa que dur grups de l'altra banda de la mar és massa car (quin carai de país construirem amb aquesta actitud?). O potser, simplement, hi ha una manca d'interès en l'arxipèlag de Guillem d'Efak, Antònia Font i Toni Roig.

Després d'uns anys de pentagrames en blanc en el sí del rock compromès en català a Mallorca, es produeix el rebrot necessari. Es consoliden bandes com Fonoi i n'apareixen de noves com Xarxa, per esmentar-ne dues de les més populars entre els segments independentistes del jovent mallorquí. Els darrers combinen versions de La Gossa Sorda i semblants amb temes propis. Producte local, jove, fresc, compromès, en català i amb una il·lusió desbordant. El bateria i cap pensant de la banda, Francesc Aparicio, assenyala ben clar 'el passotisme envers els grups mallorquins a festivals com el Rebrot o l'Acampada Jove'. Afirma que, més enllà de la possible desconeixença de la realitat insular, existeix una por a què 'dur un grup de Mallorca no sigui rentable, per desconegut'. Això no passa a l'illa on, tot i que certs conjunts amb notable èxit al continent no s'hi coneguin, s'aposta per ells i 'surt molt més car que no si fos al revés; pel descompte de resident en els passatges, entre d'altres factors'.

Pep Suasi és un músic que, per edat, podria ser pare d'Aparicio. En certa forma i potser sense que el segon en tengui gaire consciència, tal vegada sí esdevé una mena de progenitor musical. Suasi, integrant dels recuperats Fora des Sembrat, congrià un bon grapat d'èxits durant l'època daurada del rock català. 'En aquell temps hi havia indústria, teníem Som Ràdio... això feia que promotors de Catalunya ens fessin cas', afirma l'encara flamant figura del rock fet a ca nostra. Tant ell com el jove integrant de Xarxa apunten a un problema intern com a base de la qüestió. 'Si aquí no confiam en els nostres grups, com serà possible que els de fora hi confiïn?', es demana Suasi. I, segurament i després de fer una ullada a cartells de concerts i festivals en pro de la llengua els darrers deu anys, no és difícil que afirmi que 'nosaltres som tan betzols que omplim festivals d'aquí amb grups d'allà'. Feta l'afirmació, la pregunta és evident: 'per què hi havia més grups bascos que mallorquins al concert del Camp Nou?'. El món al revés.

En Joan Francesc Mestre Sisa és el frontman d'un altre grup de la nova fornada de grups joves i compromesos: Fonoi. Tot un al·legat de la ràbia fet música, amb alts índex de compromís amb les lluites populars. Sisa creu que la desconeixença i l'aïllament 'ja no són una excusa doncs amb les noves tecnologies, estar al dia dels grups que hi ha és ben senzill'. Veu una 'manca de reciprocitat' entre grups d'arreu del territori i incideix en què a Mallorca es deixa de banda els músics creadors en pro 'dels grups de versions per a revetlles'.

Uns que tenen el cul pelat d'anar a contracorrent són Oprimits. Toni Serra, cantant de la històrica banda puntal del rock compromès, entén 'el problema del desplaçament, però tampoc hi ha gaire iniciativa. Si aprofites el viatge i fas dos o tres concerts, la cosa pot funcionar'. 'Tothom s'infla de Països Catalans però a l'hora de la veritat, no ens donen gens de suport' denuncia Serra. Coincideix amb un dels receptors del seu llegat, Sisa, en què a Mallorca 'hi ha molta qualitat però poca autoestima'. La manca d'infraestructura, cohesió entre grups i públic compromès són denominador comú en les reclamacions dels quatre músics, de les dues generacions.

Així i tot, potser som un país normal quan els grups que triomfen passen pel sedàs de la capital, Barcelona, i després tornen a Mallorca i, els mateixos que els ignoraven, els honoraran fins la sacietat. Potser és que els propis mallorquins hem estat contagiats de la poca obertura de mires continental i ens hem arribat a creure que no hi ha vida més enllà d'Antònia Font i Tomeu Penya. Així doncs, ens calen estructures nacionals per promoure la reciprocitat i la fluctuació d'artistes musicals. Això fora bo tant de portes endins, a nivell comarcal, com per a què la nació sigui completa també en la branca musical, pota imprescindible per a la nostra emancipació. El públic no acostuma a convèncer-se tot sol.

Opina

Configuració


Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.833.859 missatges
  • 205.813 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat


Publicitat