Marcel Pich

Marcel Pich

Més informació

Opinió Marcel Pich

L'Assemblea de docents és el canvi

Ho digué fa poc Isidor Marí, un dels personatges més lúcids que ha dat aquest país: el PP illenc ens condueix a un desastre en tots els àmbits. El descrèdit del govern creix en paral·lel al contrapoder que construeix el poble –digueu-li com trobeu societat civil, moviments socials...-. La proposta de l'Assemblea de docents de fer una vaga indefinida fou el nostre particular 15M, una nova Germania com deia Biel Majoral. Des de finals d'estiu del passat 2013 ja mai res ha tornat a ser igual en termes de relacions de poder. Allò va ser un punt i apart. Després de campanyes com A Mallorca en català, el Bauzá Tour, la manifestació per la llengua a Palma, amb prop de 30.000 persones la primavera del 2012 o la vaga de fam de Jubilats per Mallorca, calia fer una passa més. No pretenc fer una cronologia de la lluita sinó fer una sèrie de valoracions netament polítiques del que pens que ha suposat l'Assemblea de docents i la seva manera d'encarar les seves reivindicacions i com això ha traspuat i ha impregnat d'un nou llenguatge a molta gent.

L'Assemblea de docents ha esdevingut la marca de confiança de la dignitat. Quan hom pronuncia Assemblea de docents resulta impossible dir-ne cap mala paraula o qüestionar la seva actuació. Sabem que dir Assemblea de docents suposa invocar quelcom bàsic, la capçalera d'una lluita que ja no consisteix sols en foragitar el PP sinó en avançar cap un model social i econòmic diferent. Com bé diu la companya Neus Tur, això ha sobrepassat les fronteres de la comunitat educativa. La vaga no fou una protesta de docents, fou una reivindicació que va molt més enllà. Fou una vaga social que contagià molts d'altres sectors. Dir Assemblea de docents és dir Unitat Popular. És saber que totes som allà mateix, sense exclusions però sense dubtes. Sí, l'Assemblea de docents ens representa. Són ara mateix els nostres portantveus polítics. Són avantguarda i rereguarda. Són l'autèntica oposició al govern antimallorquí de Bauzá. Els reconeixem com a govern legítim d'aquesta terra.

Els mèrits són incalculables. Un dels més importants és saber mantenir viva la lluita tot i el desgast d'enfrontar-se al govern més hostil i autoritari que hem conegut mai. I ho han aconseguit amb propostes radicals, amb la confrontació democràtica, sense renunciar a res, esborrant el pactisme del nostre imaginari. Ens han ensenyat com la moderació vol dir  abandonar. Com el conformar-se amb menys del que toca és una sentència de mort per a qualsevol reivindicació. En aquest sentit, els i les docents ens han mostrat que no renunciar és seguir, que seguir és no renunciar. Tenim, per fi, un nou marc de combat, una nova manera forma d'entendre la lluita; si em permeteu: una nova cultura política –reivindicada per sectors anomenats minoritaris abans de la crisi, el 15M i Bauzá-. Un model que ha estat capaç d'arrossegar sectors tradicionalment conservadors a l'hora de dur a terme segons quines accions. No es concep la vivor de tot plegat sense entendre aquest nou marc. No renunciar. Seguir.

En aquest nou marc hi caben velles noves idees que s'han dut a terme d'una forma impol·luta. Conceptes com solidaritat, dignitat o complicitat s'han tornat a omplir de contingut i han esdevingut símbol i eina. Una lluita resulta creïble quan crea eines i en fa un bon ús, quan esdevé referencial per praxis, quan no recula i es reinventa, quan s'enfronta de tu a tu amb l'enemic, amb una diplomàcia rebel. I cal dir-ho clar: ens enfrontam a un enemic, no a un adversari polític. Com diu el poeta i amic Joan Alfons Marí, aquell qui vol destruir-te no és un simple adversari polític, és un enemic.

A nivell comunicatiu i d'imatge, la tasca ha estat brillant. L'Assemblea mai entra en jocs perversos, no es deixa trepitjar. Un exemple d'això és la victòria per golejada durant ball de xifres de la vaga. Mentre govern i certs mitjans intentaven deslegitimar la vaga amb xifres inventades, l'Assemblea no es va quedar amb recopilar les seves dades sinó que va aconseguir sobrepassar aquest debat: la idea que va quedar ben clara és que no hi havia classes, que el curs estava aturat. Apart d'això, persones com en Guillem, na Tonina, na Marina o n'Iñaki, portantveus de l'Assemblea, han demostrat un nivell molt superior al de qualsevol representant institucional. Amb la seva transparència, bonhomia i contundència han fet quelcom imprescindible: generar il·lusió.  

La solidaritat generada durant i després de la vaga ha estat emocionant. Des del restaurador que no feia pagar el dinar als mestres o els pagesos que daven els seus productes als vaguistes fins els centenars de milers d'euros de donacions, passant per les innumerables mostres de suport via comunicats, concentracions o activisme digital. En aquest sentit, la lluita dels docents ha dibuixat el mapa dels Països Catalans amb el llapis de la solidaritat. Si marcàssim una creueta allà on s'ha fet un acte de suport o una donació a la caixa de resistència ens apareixeria el contorn de quelcom que va molt més enllà d'un concepte cultural i lingüístic. Això, a la vegada, ha suposat rompre tòpics sobre Mallorca i la resta d'illes i crear una relació de tu a tu entre territoris tot superant certs paternalismes i el discurs dels ritmes. Un país, diferents problemàtiques; diferents lluites per aprendre plegats. A més, no cal dir-ho, el fet de veure una Mallorca verda i alçada ha incrementat a marxes forçades l'orgull i l'autoestima. L'Assemblea de docents ha tret el bo i millor d'aquesta terra. Per a res som un poble submís i adormit! Començam a ser qui som!

Finalment, totes ho sabem, la lluita és dura però sura sobre el temps. El camí cap a la victòria és ple d'aprenentatges i, en molt poc temps, els mallorquins i mallorquines hem adquirit grans capacitats. Tot això no és en va. S'estan sembrant moltes llavors que aniran germinant i, amb el temps, veurem el resultat d'aquest canvi de xip. Hem llevat l'aigua contaminada del subsòl, hem après a crear, ja no ens tornaran a trepitjar els terrossos. Cal seguir fent feina i no defallir i no conformar-se amb menys del que ens toca. Gràcies, mestres, per indicar-nos el camí!

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.930.744 missatges
  • 208.909 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums