Notícia

Recuperem la Memòria (Traient la Sorra III)

No descobrim res si diem que estem vivint un moment històric que poc marcar decisivament el devenir de les properes dècades. Esdeveniments de tot tipus que trasbalsen el món i ens fan replantejar molts conceptes que fins ara s'havien donat per bons sense la perceptiva autocrítica. D'entre tots aquests em tornaré a centrar en la recuperació de la memòria històrica.

En articles anteriors vam intentar informar sobre diferents iniciatives adreçades a treure la pols a la memòria i a donar un seguit de dades que ajudessin d'alguna manera aquells que per interès propi o col·lectiu cerquen treure l'aigua clara d'una època fosca que encara avui separa bona part de la societat entre vencedors i vençuts.

[ Continua ]


Personalment opino que tant aquest intent de recuperació de la memòria històrica com d'altres fets al voltant de la política, la societat i l'economia avui ens indiquen que ens trobem en un moment de canvi, un moment que al nostre país podríem anomenar "segona transició". Molts fets així ho demostren.

Durant el període que va del primer Traient la Sorra fins ara alguns dels desigs que manifestava han començat a fer-se realitat: Continuen les demandes de revisió de judicis sumaríssims, diferents viles i ciutats han retirat els seus guardons a l'últim dictador, tant el Parlament com alguns plens municipals han discutit sobre qüestions relacionades a compensar d'alguna manera les persones víctimes de la dictadura (recentment la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat del Principat i Govern Local va aprovar demanar la rehabilitació dels anarquistes J.Delgado i F.Granado, i va sol·licitar al Govern de l’Estat auxili pels seus familiars); i tot sempre amb un comú denominador, la oposició sistemàtica dels membres del PP a qualsevol iniciativa adreçada a la condemna de fets, a la compensació a persones afectades, o la presa de decisions de caire simbòlic per retirar la imatgeria i els guardons feixistes.

Hem de celebrar també que la nostra sovint criticada Televisió de Catalunya hagi pres partit en aquesta tasca amb la producció de reportatges i programes que bàsicament a través de "30 Minuts" («Les fosses del silenci», excel·lent treball en dos parts de obra de Montse Armengou i Ricard Belis) i "Coses que Passen" (amb l'esforçat equip de Josep Cuní) , no només han difós informació i punts de vista, sinó que ha facilitat la tasca de recerca a persones interessades i historiadors. Tot plegat reforçat a l'emissió d'un especial que demostra la clara voluntat de la cadena. Un dels aspectes que han quedat sorprenentment més clars és que la repressió de les tropes nacionals durant la Guerra Civil estava planificada des de les eleccions del 1936 remarcada amb frases com "Fusilaré a diez catalanes por cada hombre muerto de mi guardia." `pronunciada pel gral.Antonio Sagardía Ramos en entrar a sang i foc, l'abril del 1938, al Pallars Sobirà amb la seva 62a. Divisió.

També s'ha avançat en la recerca i aixecament de fosses comunes. Bona culpa d'això la té l'ARMH (Associación para la Recuperación de la Memoria Histórica), associació nascuda a Lleó i que fins ara ha estat capdavantera en tres sentits: la recerca geogràfica de les fosses, l'aixecament de les mateixes i la demanda a les institucions estatals i internacionals que es facin càrrec del que havia de ser la seva obligació, és a dir, crear algun organisme que se'n fes càrrec de la tasca i aportar el finançament suficient. Aquesta associació s'ha anat descentralitzant i ja podem parlar de l'ARMH de Catalunya -constituïda el 18 de desembre, a banda d'altres a diferents punts de la geografia peninsular.

Especial esment mereix el llibre ("Las Fosas del Silencio") que acaben de publicar Emilio Silva i Santigao Macías - membres de l'ARMH - que destapa noves informacions referents a la situació de moltes fosses comunes, algunes als Països Catalans:
- Llucena (Llucena, Alcalatén).
- Rabós (Rabós, Alt Empordà).
- Barranc d'El Toro (El Toro, Alt Palància).
- Castellolí (Castellolí, Anoia).
- El Bruc (El Bruc, Anoia).
- St.Mateu de Bages (Sant Mateu de Bages, Bages).
- Cementiri d'Oriola (Oriola, Baix Segura).
- Mont Benacantil (Oriola, Baix Segura).
- Cementiri de Barcelona (Barcelona, Barcelonès) més de 4.000, alguns procedents de la Modelo.
- Camarasa (Camarasa, Noguera), unes 800 persones.
- Stª.Eugènia de Berga (Santa Eugènia de Berga, Osona).
- Sorpe (Alt Àneu, Pallars Sobirà), 8 persones.
- Cementiri de Castelló (Castelló, Plana Alta).
- Borriana (Borriana, Plana Baixa).
- Vila-real (Vilareal, Plana Baixa).
- Cementiri de Lleida (Lleida, Segrià), més de 800 persones entre elles Josep Domingo Teixidó.
- Tarragona (Tarragona, Tarragonès), més de 300 persones.
- Gandesa (Gandesa, Terra Alta).
- Tàrrega (Tàrrega, Urgell).
- Montcada i Reixach (Montcada i Reixach, Vallès Occidental).

La consellera de Justícia i Interior, Núria de Gispert, va anunciar el mes de març -davant la interpel·lació del diputat Joan Ridao (ERC)- que la comissió creada per localitzar fosses comunes de desapareguts durant la guerra civil i el franquisme havia localitzat 54 posibles fosses al Principat, 41 de les quals es tenia certesa absoluta. També va anunciar que s'obriria una d'elles com a experiència pilot, afegint la posibilitat de fer proves d' ADN per a les identificacions. 21 d'aquestes fosses estan dins de cementiris i 20 fora.

També es va proposar la constitució d'un consorci per recuperar la memòria històrica, format per ajuntaments, administracions locals, consells comarcals i el govern de la Generalitat. Aquest orgnanisme haurà de realitzar un cens de víctimes. No va voler especificar la localització de les fosses, però va assegurar que bona part estaven vinculades a la Batalla de l'Ebre. El nombre de desapareguts podria estar al voltant de 3.000 persones a Catalunya.

El 9 d'abril historiadors de la Universitat Rovira i Virgili desvelaven l'execució sense judici de sis veïns d'Aguaviva i la Ginebrosa (Terol) al camp de futbol d'Arnes el 1947 i el seu enterrament al cementiri. Les seves famílies ho ignoraven, pensant que estaven desapareguts. Havien estat col·laboradors del maquis i van ser executats mitjançant la llei de fugues, segons l'historiador Carles Llauradó. Les víctimes van ser homenatjades a Arnes (Terra Alta) després que es descobrissin els seus cossos a partir de la investigació que s'inclou al llibre "Maquis: el puño que golpeó al franquismo".

L'Arxiu Municipal de Valls va anunciar el 23 d'abril que donarà a conèixer la identitat de 400 cadàvers, fins ara sense identificar, enterrats a la fossa comuna del cementiri de Valls durant la guerra civil.

Per altra banda el COMEBE (Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre) va anunciar el passat 14 de febrer la construcció d'una ossera al costat de l'ermita de Sant Bertomeu a Les Camposines (La Fatarella, Terra Alta) per tal de donar repòs a tots aquells que van morir a la Batalla de l'Ebre i que encara són desapareguts. Des del desembre passat fins a mitjans de febrer aquest consorci a atès a més de 150 famílies de soldats que van morir a les serralades de la Terra Alta. Gràcies a les dades facilitades pels familiars es pretén identificar i classificar els cadàvers mitjançant proves d'ADN.

Es preveu també acabar aquest any l'inventari de diferents llocs escenari de la Batalla que es convertiran en museu a l'aire lliure gràcies a l'aportació econòmica de la Generalitat que també forma part del Consorci. Finalment es traçaran rutes didàctiques i s'acabaran els centres d'interpretació de Corbera i El Pinell, on s'explicarà tot el relatiu a una de les confrontacions més sagnants de la Guerra. Fins ara funciona "La Ruta de la Pau", un itinerari pedestre que relliga indrets significatius de la batalla, i a Gandesa existeix el Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre on s'acumulen vestigis físics de la batalla. En aquest sentit podem recomanar el llibre "La Batalla de l'Ebre. Història, paisatge, patrimoni".

Més bones notícies: un excel·lent treball de recerca del Grup d'Història Gernikazarra, de Gernika, i del Centre d'Investigació de la Literatura Europea Concentracionària (CILEC), amb seu a Sabadell, revela els noms i l'origen de 38 soldats republicans catalans enterrats en una fossa comuna a Gernika. L'estudi publicat a la revista "Quadern" del més de març revela els noms i la procedència dels trenta-vuit soldats republicans catalans morts a l'Hospital Penitenciari Militar de Gernika (Guipúscoa), entre 1938 i 1940 i que estan enterrats en una fossa comuna situada en aquella època a l'exterior del cementiri local de Zallo. El llistat, a banda de la revista, es pot consultar també a l'edició d'El Punt i la resta de diaris de la Comit del dia 2 de març d'enguany.

La majoria d'aquests soldats van arribar a Gernika per treballar forçosament en la reconstrucció de la ciutat, bombardejada pocs mesos abans per l'aviació nazi. Alguns van arribar-hi ferits o malats, i s'hi van deixar la vida després de viure en condicions deplorables a l'hospital situat en un antic convent. Hi van morir en tres anys, del juny del 1938 al maig del 1940, 265 presos.

En aquest sentit el setmanari Presència dona la possibilitat de testimoniar sobre els fets escrivint a pesencia@presencia.com o trucant al 902 186 470. També el programa de TV3 Coses que Passen recull informació a cosesquepassen@tvcatalunya.com o trucant al telèfon 93 473 79 72.

Recomanen als familiars de les persones desaparegudes en totes aquestes zones que també poden posar-se en contacte amb l'ARMHC, el COMEBE o Quadern per tal de demanar més informació i fins i tot tenir-hi dret a indemnitzacions.

Cal dir que encara el govern espanyol del PP es nega sistemàticament a finançar la recerca i aixecament de fosses a l'Estat Espanyol malgrat les indicacions favorables del Grup de Treball sobre Desaparicions Forçoses de l'ONU. Fet que s'agreuja al saber que els governs de paisos com Xile, Guatemala, Mexic o el Perú, malgrat les seves dificultats econòmiques financien l'aixecament de fosses. L'espanyol només repatria membres de la franquista División Azul.

Encara estem a temps de fer justícia. Gent gran no calleu. Feu saber tothom el que veu patir. Recuperem la memòria. Les llibertats estan més que mai amenaçades, de tots nosaltres depèn no tornar enrera.

Llibres i Revistes a destacar:

- "De les txeques de Barcelona a l'Alemanya Nazi" d'Otília Castellví, Quaderns Crema, abril 2003. La història explicada en primera persona d'una modista de Gràcia nascuda a Astúries (1917-2001) perseguida per trosquista a Barcelona per la policia estalinista l'octubre de 1934.

- "Els Fets de la Guerra Civil a Rialp" de Joaquim Barbal.

- "La Batalla de l'Ebre. Història, paisatge, patrimoni" d'E.Castell, Ll.Falcó, X.Hernàndez, O.Junqueras, J.C.Luque, Joan Carles i J.Santacana; Editorial Pòrtic, 1999.

- "La Guerra Quotidiana. Testimonis d'una ciutat en guerra (Barcelona 1936-1939)" de Daniel Serra i Jaume Serra, Columna, març 2003. Les vivències de la guerra de deu dones explicades en primera persona, algunes d'elles del col·lectiu Dones del 36.

- "Las Fosas de Franco. Los republicanos que el dictador dejó en la cuneta" d'Emilio Silva i Santigo Macias; Ediciones Temas de Hoy, colección Historia Viva, 1ª.edició març de 2003.

- "Les Veus de la Pressó" de José Luis Martín Ramos i Gabriel Pernau; Edicions La Campana, març de 2003. Recull d'històries viscudes per 36 lluitadors antifranquistes (Enriqueta Gallinat, Armand de Fluvià, Manuel Vàzquez Montalban, Jordi Pujol, Josep Maria Huertas, Paco Téllez, Magda Oranich…).

- "Les Víctimes del Silenci" d'Antoni Pons Olives; recull de les víctimes del bàndol republicà a Menorca.

- "Maquis: el puño que golpeó al franquismo" d'un equip de professors universitaris d'història dirigit per Josep Sánchez Cervelló (URV). Recull l'activitat del AGLA (Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó) fins el 1952, la principal guerrilla que va actuar a l'Estat Espanyol durant la posguerra.

- "Morir a Euskadi 1938-1940. Catalans a Gernika-Lumo" de José Ángel Etxaniz Ortuñez i Vicente del Palacio Sánchez i David Serrano. Revista “Quadern de les idees, les arts i les lletres”, Sabadell, març 2003.

- "Notícies de la Negra Nit", d'Enric Cama, 2002.

- "Revolució, Guerra i Repressió al Pallars (1936-1939)" de Manuel Gimeno.


Webs d'interès:

-http://arxiu-llistes.tinet.org/mllistes/gce/current/welcome.html (guerra civil i despareguts).
-http://boards1.melodysoft.com/app?ID=ARMH (fòrum de contacte sobre la memòria històrica).
-http://es.geocities.com/paisajes_guerrilla/catalonia.html (sobre la guerrilla antifeixista a Catalunya).
-http://geocities.com/pentagon/3042/hojas/c3.html (sobre els desapareguts del submarí C3).
-http://memoria.catalunya.org (assoc.per a la recuperació de la memòria històrica).
-http://www.arqa.com/web/usuarios/losdeabajo/articulo/021102poyales.htm
-http://www.bib.ub.es/www1/temes (Important fons de dades sobre república, guerra i dictadura).
-http://www.es.geocities.com/eustaquio5 (Recorregut amb testimonis de la Guerrilla i els maquis).
-http://www.fosacomun.com
-http://www.galeon.com/murcia1939 (web d'Amigos de los Caídos por la Libertad 1939-1945).
-http://www.guerracivil1936.galeon.com/catala.htm (xat, fòrum, dades i més sobre el tema).
-http://www.memoriahistorica.org (pàgina per a la recuperació de la memòria històrica a Sabadell).
-http://www.nodo50.org/despage/ (pàgina dedicada als desapareguts de la G.C. i l'exili republicà).
-http://www.partal.com/dignitat (comissió de la dignitat).
-http://www.pce.es/foroporlamemoria (forum per lamemoria del pce).
-http://www.periquete.memoriahistorica.org (web de familiar de desapregut amb enllaços d'interès).


Televisió:

Els nens perduts del franquisme
http://www.tvcatalunya.com/franquisme/nens.htm (20-01-02) i (27-01-02).
Les Fosses del Silenci (1 i 2)
http://www.tvcatalunya.com/30minuts/arxiu/notcap_475.htm (02-03-03) i (09-03-03).
Sense Papers
http://www.tvcatalunya.com/30minuts/arxiu/notcap_464.htm (08-12-2002).
Víctimes de la Transició
http://www.tvcatalunya.com/30minuts/arxiu/notcap_460.htm (10-11-02)


Diferents Entitats de Recuperació de la Memòria Històrica:

AMICAL MAUTHAUSEN
http://acte.pangea.org/amical/butlleti
C.Aragó, 312, àtic 3, 08009 Barcelona.
Tel: 93 488 10 68.
Fax: 93 487 20 26.
Associació que investiga sobre la vida als camps d'extermini nazis.

ASSOCIACIÓ D'EXINTERNATS DEL FRANQUISME A CATALUNYA
AA.CC.409, 08400 Granollers.
Associació que recull dades per exigir indemnitzacions per aquelles persones exiliades durant el període 1939-1945 que varen ser integrades en companyies militaritzades fora de l'Estat Espanyol, amés d'altres actuacions.

ASSOCIACIÓ CATALANA D´EXPRESOS POLÍTICS
http://www.conc.es/exprespol
expres-pol@conc.es
Via Laietana, 16, 08003 Barcelona.
Tel: 93 481 28 53.
Fax: 93 481 28 53.
Associació fundada el 1978 que defensa els drets de les persones represaliades per motius polítics durant la dictadura.

ASSOCIACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE CATALUNYA
http://www.memoriacatalunya.org
armhc@memoriacatalunya.org
telèfon: 656 80 23 38

ASSOCIACIÓN PARA LA RECUPERACIÓN DE LA MEMORIA HISTÓRICA
http://www.memoriahistorica.org
memoeria36@eresmas
AA.CC.7, 24440 Ponferrada.
A traves d'aquesta associació s'ha començat a investigar la situació de nombroses fosses comunes amb víctimes de la repressió franquista, i s'ha iniciat amés la recopilació de testimonis directes de la època.

CENTRE D'ESTUDIS DE LA BATALLA DE L'EBRE (CEBE)
http://www.fut.es/~cebe/welcome.html
cebe@tinet.fut.es
Via Catalunya, 3-5, 43780 Gandesa.
AA.CC.4, 43780 Gandesa.
Tel: 977 42 07 60 i 977 24 02 64.
(particular).

CENTRE D'ESTUDIS SOBRE LES ÈPOQUES FRANQUISTA I DEMOCRÀTICA (CEFID)
http://www.cefid.uab.es
ce.efid@uab.es
Universitat Autònoma de Bellaterra, 08193 Bellaterra.
Entitat que depén de la Universitat Autònoma de Bellaterra que estudia aquest període històric i que està constituïda per professors i becaris de la UAB i reuneix diferents seccions especialitzades.

CENTRE D'INVESTIGACIÓ DE LA LITERATURA EUROPEA CONCENTRACIONÀRIA (CILEC)
Sabadell.
Tel: 93 725 94 27.

COMISSIÓ DE LA DIGNITAT
http://www.partal.com/dignitat
ebc@telepolis.com
AA.CC.9034, 08080 Barcelona.
Associació de persones de diferents àmbits que lluita pel retorn dels document robats durant la dictadura a persones i entitats catalanes i que es troben segrestats a Salamanca.

CONSORCI MEMORIAL DELS ESPAIS DE LA BATALLA DE L'EBRE (COMEBE)
comebebatebro@hotmail.com
Tel: 977 420 018.
Associació formada per sis ajuntaments i un consell comarcal que treballa per elaborar el cens de desapareguts a la zona de l'Ebre durant la guerra civil.

GRUP D'HISTÒRIA GERNIKAZARRA
Foru plaza, 1-2, 48300 Guernika.
Tel: 94 625 59 01.
Recentment els seus membres José Ángel Etxaniz Ortuñez i Vicente del Palacio Sánchez han descobert la presència de catalans enterrats en fosses dins el cementiri de Guernika.

GRUP D'OPINIÓ L'HOSPITALET ANTIFRANQUISTA
Carrer Major, 54, 08 L'Hospitalet de Llobregat.
Tel: 93 335 59 61 (Antonio Mallo).
Horari: dimarts de 17 a 19h.
Aquesta entitat -que forma part de l'ARMHC- gestiona la tramitació d'imdemnitzacions pels empresonats durant la dictadura, i lluita pel record d'els lluitadors perseguits i empresonats per les seves idees des de 1994.

LES DONES DEL 36
AA.CC.4.056, 08013 Barcelona.
Col·lectiu de dones fundat el 1996 que van patir la Guerra i la dictadura en primera persona, i que lluiten per mantenir viva la memòria històrica explicant les seves experiències a col·legis i instituts.
PUNT D'ATENCIÓ ALS EXPRESOS (GENERALITAT DE CATALUNYA)
fossescomuns@gencat.net
Tel. 93 270 30 70, extensions 110 o 114.

Notícies Relacionades:
- Traient la Sorra.
- Traient la Sorra II.
- El Parlament del Principat acorda la rehabilitació dels anarquistes.
- ERC porta al Parlament la dignificació de les víctimes del franquisme.
- El Barça no es desdiu d'haver lliurat la Medalla d'Or a Franco.
- Francisco Franco es queda sense medalla.
- Historiadors demanen que sigui delicte l'apologia del franquisme.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.177.049 missatges
  • 216.847 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat