Notícia

El Quixot conegut és una traducció d'un original escrit en català

amena_31
amena_31
ImatgeEn el meu primer lliurament d’aquesta secció del “Sabies que…”, apuntava la idea que la primigènia edició del Quixot –l’anterior a 1604– fos escrita en català, perquè, de les 6 edicions peninsulars del llibre (les dues de Lisboa, les dues de València, la de Barcelona i, fins i tot, la inventada de Madrid) de què tenim coneixement fins a l’any 1605, l’única que no s’ha conservat és la de Barcelona.

Llavors jo raonava que si totes eren iguals i deien el mateix, potser la de Barcelona ho deia d’una manera diferent. És a dir, ho podia haver dit en una altra llengua, raó per la qual va desaparèixer l’edició sencera. I si no fos perquè En Servent, a la segona part del Quixot, ens diu que va existir, avui dia no en sabríem absolutament res.
La idea d’un Quixot traduït, es fa palès, a més, perquè són múltiples els al·legats del seu autor a favor de la llengua nativa. Un d’ells apareix al capítol IV de la 1ª Part del llibre, on escriu que si algú “parla en altra llengua que la seva, no li guardaré cap respecte; però si parla en el seu idioma, el posaré sobre el meu cap”. I, encara, al capítol XXIII, ens diu que, “tot i que posaren silenci a les llengües, no el pogueren posar a les plomes, les quals amb més llibertat que les llengües solen donar a entendre a qui ho vol allò que està enclòs a l’ànima”. Que és com dir, que tot i tenir la seva llengua prohibida, els conceptes que vol difondre, els pot estampar en una altra llengua.

Si, conseqüentment, En “Cervantes” despotrica dels qui canvien de llengua, però creu que, fins i tot en una altra llengua, es poden transmetre ideals; si escriu a favor de l’ús de la llengua pròpia i fa elogis a la llengua catalana, essent ell com era un habitant de la Nació Catalana, i essent com era un Servent, amb casa a Barcelona i llinatge a Xàtiva, i estar en contra de les traduccions de les llengües romàniques, com diu al capítol LXII de la 2a Part, no hauria escrit mai en castellà. Per tant, si el Quixot es va editar en castellà, és que havia de ser una traducció. Però, tanmateix, ¿hi ha rastres d’aquest fet al mateix Quixot?

Evidentment: al capítol IX de la 1a part, En Servent ens indica que, passejant per Toledo, va trobar uns papers escrits en àrab “que contenien la història de Don Quixot”. Vist això, compra els cartipassos i se’ls endú. I demana a un morisc que “em posés aquells cartipassos, tots els que tractaven de Don Quixot, en llengua castellana, sense treure’ls ni afegir-los res” i, pagat el que li havia de pagar per la feina de traducció de l’obra, “en poc més de mes i mig la traduí tota”.

Fins ara, els entesos creien que aquest paràgraf era una simple qüestió d’estil, un recurs literari més entre els que els escriptors empraven per donar un fons de misteri a les seves obres. Però a vista del que he exposat fins aquí, em sembla més versemblant opinar que, com de costum, i de forma subliminar, En Servent ens està dient ben a les clares que la seva obra és una traducció. La conya que hi afegeix, en dir-nos que el traductor “s’acontentà amb dues arroves de panses i dues faneques de blat” té ara sentit si sabem que els censors traduïen de franc.

A més a més, les sovintejades referències al llarg de tot el text del Quixot al fet que l’obra és traduïda i que hi ha hagut un traductor, abonen la meva conjectura que no es tracta d’un recurs, sinó d’una realitat. Així ho trobem novament, a l’inici de la 2a Part, al capítol III. Quan En Servent insisteix sobre les grandeses de Don Quixot, assenyala que “rebé tingui el curiós que tingué cura de fer-les traduir de l’àrab en el nostre vulgar castellà”.

Sembla que la traducció va desplaure tant al mateix Servent, que al “Pròleg” no es va estar d’escriure que “jo, que, encara que sembli pare, sóc padrastre de Don Quixot”, en clara evidència al fet que no és pare en la llengua original, sinó en una altra llengua. Que és com dir que el Quixot castellà és el seu fill bord o il·legítim. I encara, el disgust havia de ser tal, que ens assegura que ni volia prologar el llibre, “ni menys treure a la llum les gestes de tan noble cavaller”. Les causes: “la lectura és seca com un espart” (potser referit a l’eixutesa de la llengua castellana); “aliena d’invenció” (tal vegada inventada per un altre); “minvada d’estil” (perquè, en la traducció l’ha perdut); “pobre de conceptes” (segurament perquè el canvi de llengua i de perspectiva política, els ha empobrit); i “falta de tota erudició i doctrina” (com correspondria a una traducció d’aquestes dimensions).

També al capítol XXV, escriu que “hi ha entre sempre entre nosaltres una caterva d’encantadors que totes les nostres coses muden i trastoquen, i les tornen segons el seu gust i segons tenen les ganes d’afavorir-nos o destruir-nos”. El paràgraf fa referència a la realitat, però no pas per això exclou una doble lectura que afecte de ple el text dels llibres escrits, entre els quals ara hi podem incloure el Quixot.

Per aquesta raó, En Servent també escriu que “jo determino que el senyor Don Quixot es quedi sepultat en els arxius de la Mancha, fins que el cel depari qui l’adorni de tantes coses com li falten”. La sentència, que recorda el testament del Pare Cases, que guarda els originals dels seus llibres sobre temes americans “fins que Déu ho consideri oportú”, sembla sense sentit en un pròleg que acompanya una edició pública del llibre; però no pas si fa referència a l’autèntic Don Quixot: l’original català, segrestat per la censura reial, i guardat en els arxius de Castella.


Jordi Bilbeny


Notícies relacionades:
- Especial sobre la catalanitat de Cervantes
- Bilbeny assegura que Cervantes era fill d'una família de Barcelona

Opina

Configuració
  • Wolfram 3.724 14 532

    Visiteu http://www.histocat.com i flipeu
     
     
    a http://www.histocat.com/htm/secc_inv_24.htm us podeu descarregar uns al·lucinants mp3 sobre "Cervantes". Recomane els de ViaFora
     
    De pas podeu continuar la flipada a http://www.histocat.com/htm/secc_inv_17.htm amb el tema de "Colón" i la descoberta d'amèrica
     
    És molt interessant les explicacions que dona de la censura de la Història al llarg dels segles
  • victor_v 15.189 12 117 👍 70
    M'encantaria que trobassin s'original en català... sobretot per la cara que posarien a Madriz en veure que l'obra més important de la història de la literatura castellana no seria res més que una traducció d'una obra en català 

    Tant de bo fos cert, i tant de bo passàs.
  • Sants Usuari sumador 27.900 12 34 👍 6.632
    Au, va! Quins arguments més prims... 
    • Jabro 323 14
      Penso com tu. I a més resta credibilitat a les seves altres "descobertes". Amb aquest sistema qualsevol cosa sobre el Quixot pot ser provada, és com si jo dic que Sancho Panza en realitat era una dona, puc cercar frases que puguin tenir una doble interpretació i demostrar-ho.

      I amb això no vull dir que no pugui ser veritat... simplement que si ja essent poc verosímil dóna aquests arguments...
  • Perot lo lladre 3.743 13 507
    Aquest Bilbeny és tremendu!
  • Montag 5.786 13 327
    Doncs jo he descobert que William Shakespeare era veí de l'Alt Empordà i va escriure tota la seva obra en català.

    Comencem pel nom. Algú coneix algun anglès o americà que es digui Shakespeare de cognom? És clar que no. Aquest cognom no existeix i no ha existit mai, sinó que és una burda traducció del cognom Xipell. Segons els arxius empordanesos, Guillem Xipell va nèixer l'11 de setembre de 1564 a l'Estrada (i no a Stratford com es diu vulgarment).

    La catalanitat d'en Xipell queda palesa perquè, per exemple, Romeu i Julieta, suposadament ambientada a Verona, en realitat té lloc a Badalona, on des de fa segles les famílies Capellades i Monturiol mantenen un conflicte enverinat.

    I, per exemple, si llegim una estrofa d'un dels seus sonets:

    Com un pare decrèpit sent delit
    al veure el seu fill jove fent furor,

    així em conforto, coix
    pel car despit
    de la sort, amb el teu honest valor.

    Podem apreciar que:

    1) Parla d'un pare decrèpit (Castella) i el seu fill jove (Catalunya), així com del narrador (en Xipell) coix (per haver lluitat a la batalla de Lepant, com tants altres catalans).

    2) Està clarament escrit en català.

    Parlem ara del Hamlet. En realitat, els traductors a l'anglès (i per tant totes les traduccions subsegüents) es van equivocar i van traduir com a "Dinamarca" el que en realitat era "la Marca Hispànica", és a dir, Catalunya a l'època de Carlemagne. Evidentment, van haver d'adaptar a l'esquerpa llengua anglesa el nom original, Manelet. En Xipell mostra el seu antiespanyolisme quan posa aquestes paraules en boca de Manelet: "ser o no ser (espanyol): aquesta és la qüestió".
    En fi, podriem continuar, però em sembla que ja està més que demostrat.

    Salut.

    • 2141583 829 12

      No seria Guillem Xipell sinó Guillem Llances-Agitades


    • Wolfram 3.724 14 532
      Sí, sí...però encara no ha arribat el "Txulo" que li diga al Bilbeny "Això o allò altre que dius és mentida". Els historiadors "legals" li fugen com si portara la pesta.
      • Montag 5.786 13 327
        Oi tant! El Bilbeny ha fet una aportació molt gran al món de la historiografia. Tan gran com l'aportació de Jimmy Jump al món de l'esport.


        • Guerriller del Llobregat 13.585 11 117 👍 23
          Montag, a veure una cosa és dir que tot està fet per catalans. I l'altre és presentar un estudi seriós, i que et recomano que llegeixis o simplement que escoltis alguna entrevista i voràs no tant que és veritat absoluta sinó que ho pot ser prefectametn tal i com és la veritat que actualment és dona com a certa.
          • Montag 5.786 13 327
            Es que ja he sentit algunes entrevistes i he llegit alguns articles. Sincerament, un investigador seriós mai no comença el seu treball amb la determinació de demostrar per tots els mitjans que la seva hipòtesi és certa, sinó només amb la intenció de trobar la veritat.
            Vull dir, el Quixot és una de les obres més estudiades del món, no només per espanyolistes fastigosos, sinó per especialistes de molts països diferents, i que jo sàpigue CAP d'ells ha sortit amb una hipòtesi remotament semblant a aquesta.
            No dic que no hem de dubtar mai de les veritats oficials, això és sa; però cap dels arguments del Bilbeny sobre "en Servent" m'ha semblat mínimament convincent.
            • Jabro 323 14
              Això no és del tot correcte... molts cops la investigació consisteix en demostrar o refutar una hipòtesi d'on es parteix.
              • Montag 5.786 13 327
                Em sembla que no m'he expressat bé.
                És veritat que la investigació a vegades consisteix en demostrar o refutar una hipòtesi d'on es parteix, jo no he dit el contrari, sinó que cap investigador seriós manipula les dades que troba per tal que encaixin a la seva hipòtesi, ni descarta totes les que la contradiuen. Un investigador amb uns prejudicis i una parcialitat tan gran difícilment pot resultar creïble.
                • defensor Usuari sumador 11.476 14 168
                  Mergon,

                  Abans t'he demanat disculpes però s'ha de reconèixer que et comportes com un (callo... no vull haver-te de demanar perdó un altre cop).

                  Còm goses dir "sinó que cap investigador seriós (1) manipula les dades (2) que troba per tal que encaixin a la seva hipòtesi, ni descarta totes les que la contradiuen (3). Un investigador amb uns prejudicis (4) i una parcialitat (5) tan gran difícilment pot resultar creïble (6)."?

                  D'entrada, en Bilbeny -dius- no és seriós (1), manipula les dades (2), descarta contradiccions (3), té prejudicis (4), es parcial (5) i no és creible (6).

                  Tots aquests adjectius li van també adjudicar quan allò d'en Colom. Si aquella investigació fou seriosa, per què no ho hauria de ser aquesta?
                  • Montag 5.786 13 327
                    Ei, no insultis el pobre Mergon, que no en té cap culpa. 
                    No sé si la investigació sobre Colom va ser seriosa o no, perquè no sóc historiador. Però si vaig estudiar filologia, i vaig llegir el Quixot dues vegades. Òbviament, això no em converteix en cap expert, però em fa molt difícil de creure que  la versió que coneixem és una traducció, de qualsevol llengua, perquè demostra un domini del castellà molt poc comú.
                    Per altra banda, molts dels arguments que fa servir en Bilbeny per a defensar la seva teoria no són gaire convincents quan saps una mica de què va la cosa; per exemple, el recurs del suposat autor àrab era força comú en les novel·les de cavalleries (per donar-lis un toc més exòtic), i no oblidem que el Quixot és, en primer lloc, una paròdia d'aquestes novel·les.
                    I tot allò que diu al pròleg "menyspreant" la seva obra era també un recurs molt comú que formava part de la captatio benevolentiae, és a dir, una falsa modestia per guanyar-se la simpatia del lector, o de l'il·lustre personatge a qui normalment estava dedicada.
                    Perdona que sigui una mica irreverent, però és que tinc la impressió que en Bilbeny realment s'ho creu, o s'ho vol creure amb totes les seves forces, però els arguments que he llegit no em semblen seriosos. Sincerament. Potser en té d'altres, però amb aquests t'asseguro que no arribarà al Discovery Channel.

                    Salut.
        • Fot-li-fort 4.553 13 433

          Et corrou l'enveja o m'ho sembla a mi?
          Si en Bilbeny hagués actuat segons el teu pensament mai hauria iniciat la investigació sobre en Colom. Dius que amb el seu treball sobre en Colom, no t'hi fiques. I com et penses que va començar? És clar, ara que el tema ja surt al Discovey Channel qualsevol s'hi oposa, oi? Però al principi de les seves investigacions era tractat de boig. Ni una sola ajuda per part dels estaments oficials o universitaris. Només silenci i marginació.
           
          En Bilbeny està desenvolupant una teoria sobre la possibilitat de que en Cervantes fos català i l'únic que està fent és posar totes aquelles proves i pistes que considera oportunes damunt de la taula, i ho explica.
           
          Tenint present que els nostres veïns espanyols ens ho han robat o amagat gairebé tot, i ho segueixen fent, tampoc seria d'estranyar que ho haguessin fet amb en Cervantes, donada la censura de l'epoca, igual que ho van fer amb en Colom.
           
          Endavant Bilbeny !!! Aquests espanyols amaguen massa coses sota la catifa i és important que algú aixequi la catifa per a veure què hi ha.
      • Sants Usuari sumador 27.900 12 34 👍 6.632
        El fet que Cervantes fos català no sé si és defensable (i sincerament tampoc m'interessa), però els arguments que aporta per dir que el Quixot en espanyol és una traducció no s'aguanten per enlloc: dues citacions fora de context, el fet que la primera edició no s'ha conservat (de la primera edició del Tirant només se'n conserven dos o tres exemplars, un dels quals incomplet) i la trampeta aquesta dels papers escrits en àrab, que és un recurs estilístic més vell que l'anar a peu, deixant de banda que al tombant dels segles XVI i XVII l'edició de llibres literaris en català estava sota mínims, o pitjor i tot.
        • Wolfram 3.724 14 532



          Als mp3 d'histocat.com parla de les catalanades del quixot que porten a pensar en errades al traduir. Entre moltes altres: "del gato al rato, i del rato a la cuerda" "del gat al rat i del rat a la corda" (com "lo rat penat" , rata estil valencià antig)
           
          Dius: "....deixant de banda que al tombant dels segles XVI i XVII l'edició de llibres literaris en català estava sota mínims, o pitjor i tot"
           
          Sobre això de la "decadència" de la literatura en català, si tens 10 minuts, escolta'l
           
          Sobre la 'decadència' 1
           
          Sobre la 'decadència' 2
           
          P S -- La teua signatura sembla feta d'encarreg per a aquest fil
          • Sants Usuari sumador 27.900 12 34 👍 6.632
            P S -- La teua signatura sembla feta d'encarreg per a aquest fil

            Hosti, tens raó, no m'hi havia fixat

            A veure, l'únic que vull dir és que els arguments que exposa en Bilbeny en aquest article són molt primets i no són suficients per recolzar la teoria d'un Quixot original en català. Que potser té raó? Oh i tant, però calen més arguments.

            Pel que fa als enllaços, només m'he pogut baixar el segon (el primer no em funciona, segurament per culpa meva; ho provaré més tard), però fixa't que de tots els exemples que posa no n'hi ha ni un d'estrictament literari: tots són d'història, sermons i lingüístics. "Ni tan sols es reimprimeixen les grans obres dels autors valencians del segle XV", diu Bilbeny, i això volia dir jo: que un hipotètic Quixot en català ni tan sols hauria arribat a impremta (encara ue fos per un motiu polític, que ara això no ens interessa); per tant, el fet que l'edició de Barcelona desaparegués no té més importància, molt probablement.

            Pel que fa a als catalanismes en el Quixot, és molt probable que n'hi hagi, però també s'ha de tenir en compte que el castellà i el català no són tan llunyans, i encara ho eren menys al segle XVI; d'altra banda, sens dubte, un dels referents de la literatura espanyola del segle XVI era la literatura catalana del XV, i els préstecs lingüístics no són descartables.

            Canvio una mica de tema, perquè hi ha una frase del Bilbeny que m'ha sobtat: "Al segle XVI no tenim místics catalans". Deixant de banda que tenim alguns poemes de tema religiós bastant interessants (Francesc Fontanella, que a mi a vegades em posa la pell de gallina), des del meu punt de vista és un error de plantejament. També ens podríem preguntar per què a l'Europa del segle XVI o XVII la literatura espanyola és l'única que dóna autors místics, i tota la resta de literatures fan altres coses. Durant la primera meitat del segle XX els estudiosos catalans estaven obsessionats per trobar cantars de gesta en la literatura catalana, perquè si els espanyols tenien el Cantar de Mío Cid i els francesos, la Chanson de Roland, doncs si nosaltres no teníem res potser és que érem rarets. La solució va venir quan ens vam adonar que la literatura francesa i espanyola eren les úniques amb cantars de gesta, i per tant no tenir-ne tampoc no era cap drama.

            Si l'original del Quixot era en català, seré el primer que ho celebraré, però des del meu punt de vista encara queda molta i molta feina perquè la teoria sigui creïble. I si l'original era en castellà tampoc no hi ha cap problema: hi ha vida més enllà d'Espanya, i la literatura catalana es pot defensar perfectament sense el Quixot. Ara ens faran una pel·lícula sobre el Tirant, i amb una mica de sort, una sobre La pell freda; el problema, com diu el Sánchez Piñol, és que la literatura catalana serà invisible mentre els Països Catalans siguin invisibles, a casa nostra i fora.

            Per cert, i acabo que ja toca, que Joanot Martorell diu al pròleg del Tirant que el llibre estava originalment en anglès i que ell el va traduir al portuguès i primer i després al valencià... Ai si se n'assabenta el Blair!
            • Wolfram 3.724 14 532


              El bilbeny diu que Joanot Martorell no va escriure res en sa vida. Fa referència a un valencià que diu que el va escriure no m'enrecorde qui, però que com que era urgellista no podia ser que un perdedor passara a la posteritat, i li van posar d'autor a un trastàmara, al Joanot.
               
              En una època on els que controlaven l'edició dels pocs llibres que es feien van pelar a tota la família de Lluís Vives menys a ell em puc arribar a creure moltes coses.
               
              ja has sentit el primer més llarg? Per si no pots :Explica un cabàs d'autors que li feien traduir o li ho traduien després tot al castellà.
               
              Com pot ser que no es conserve la Història de València escrita pels autors valencians? Només existeix la Història de València en castellà. Tan soques eren els valencians de lllavors que eren capaços d'apoderar-se del Vaticà però d'altra banda havien d'encarregar als de fora que escrigueren la seua Història? ( He dit els de llavors, els d'ara ja sé que sí )
               
               
              Tens raó, mentre més proves millor, però de moment jo ja   i lo d'En "Colón",

              era per que ens el van "colar" quefortquefortquefooorttiuu
              • Wolfram 3.724 14 532
                Per cert, "El Favorit " va fer un capítol del Joanot Martorell, el capítol 7 . M'agafen ganes de tornar a veure'l per a
              • Sants Usuari sumador 27.900 12 34 👍 6.632
                El bilbeny diu que Joanot Martorell no va escriure res en sa vida. Fa referència a un valencià que diu que el va escriure no m'enrecorde qui, però que com que era urgellista no podia ser que un perdedor passara a la posteritat, i li van posar d'autor a un trastàmara, al Joanot.

                Caram, això sí que no ho sabia! Però bé, vist des d'avui no passa d'anècdota, perquè des del meu punt de vista el que compta és el Tirant...

                Pel que fa a això de la Història de València en castellà, pensa que la València del segle XVI està molt marcada per la derrota de les Germanies, i per la repressió posterior, cosa que podia molt ben fer que la burgesia es tornés botiflera (o ho volgués semblar); abans, amb la Cort de Germana de Foix la noblesa ja havia començat a riure'ls les gràcies (pot ser que tot això s'expliqui a Poetes, moriscos i capellans de Fuster? Ara no recordo on ho he llegit ). I si comptes que València era el centre cultural dels PPCC, doncs ja l'hem cagat. De fet, les primeres reivindicacions a favor de l'ús de la llengua són d'aquesta època, i quan una cosa s'ha de reivindicar, senyal que no acaba d'anar bé del tot...

                En tot cas, tampoc no en sé prou per pontificar sobre res, i sí que em faria il·lusió que el Quixot conegut fos una traducció i que en Bilbeny se'n sortís (chapeau per allò de Colom, per cert), però per ara el més calent és a l'aigüera.

                Salut!

                PD: No m'he pogut baixar l'enllaç, però bé, jo i els ordinadors no ens entendrem mai, suposo


    • defensor Usuari sumador 11.476 14 168
      Aquesta resposta és una manca de respecte a un historiador valent. Per altra banda, no fas cap aportació.

      Només els cretins fan burla sense anàlisi. Quan va dir-ho de Colom també hi va haver moltes rialles. Ara, quan fins i tot Discovery Channel accepta un Colom català, els "riallers" s'han quedat amb cara de benèits.
      • Montag 5.786 13 327
        Jo no m'hi fico amb el seu treball sobre Colom. Però el que he llegit sobre Servent no s'aguanta per enlloc.
        Bilbeny no és historiador, és filòleg. I és ell qui no mostra cap respecte envers els centenars de cervantistes insignes d'arreu del món.
        Comprenc que t'agradin les seves teories.
        Però això no les fa vertaderes.

        I tu tampoc no has aportat res  en relació amb la meva hipòtesi sobre la catalanitat d'en Guillem Xipell. Això és  una manca de respecte. (Per no dir res d'insults com "cretí". Gran argument, sí senyor).

         
    • ziol 6.361 13 336 👍 1.516
      Hauries de  saber, que en el sentit actual del terme, Shakespeare no és l'autor de cap de les tragèdies que se li atribueixen, llevat potser, de la Tempestat.
      Ja que de totes es coneix alguna versió prèvia d'altre autor.
      Ara diríem que Hamlet o Othello eren plagis d'altres obres, però en aquella època era totalment admès.
      D'altra banda, prescindint totalment dels arguments d'en Bilbeny, hi ha un altre fet, que tampoc quasi cap especialista en literatura espanyola esmenta.
      Existeixen tècniques, basades en les freqüències de les paraules (es pot prescindir totalment del seu significat) per determinar si una obra és d'un autor o no.
      Com a prova d'autoria, són febles: és possible que dos autors tinguin esquemes similars, més que un de sol escrivint gèneres o en èpoques diferents. Però com a prova de no autoria són molt potents: entre dos textos d'un mateix autor hi ha uns esquemes que no difereixen gaire.
      El cas és que aplicant aquestes tècniques, jo mateix ho he fet, el Quixot no el va escriure el mateix que la resta d'obres atribuïdes a Cervantes.
      Com que és un mètode que res té a veure amb els tradicionalment emprats en l'estudi de la literatura, la major part, senzillament l'ignora.
      Clar que sempre pot ser que el censor o editor del Quixot, el toqués tant que ni sa mare ni la tècnica estadística el reconeguessin com a obra del seu autor, però és difícil, perquè és un llibre molt extens, dos llibres de fet, i l'anàlisi mostra que tots els seus capítols, segurament, han estat escrits per la mateixa persona. I el censors modificadors, tendeixen a centrar-se en determinades parts delicades del text.
      En definitiva, qua cap "expert" esmenti tesis com les de Bilbeny, no vol dir res, perquè tampoc esmenta el problema de l'autoria comú del Quixot i les altres obres, que és molt més evident. Més aviat crec que parteixen de l'axioma: Cervantes, d'Alcalá de Henares (o no sé on) va escriure un seguit d'obres entre elles el Quixot.
      Ull, la mateixa tècnica aplicada a Shakespeare indica que les tragèdies les va escriure la mateixa persona, cosa que significa que agafava un argument i el reescrivia i versificava amb el seu estil concret. El mateix aplicat a Molière, indica que al menys hi ha tres autors… cosa que cap manual de literatura francesa esmenta, per més que s'hagin trobat proves de pagaments a algun dels "negres".
      • Sants Usuari sumador 27.900 12 34 👍 6.632
        La major part d'estudiosos ignoren aquesta tècnica que dius perquè mai no ha donat cap resultat apreciable. Està molt bé per entretenir-se o com a curiositat, però fins avui encara s'ha de demostrar que serveixi per a alguna cosa. I ara tinc el dubte de si la podríem aplicar a Laia i a Les roques i el mar, el blau, i ja veuríem si les dues obres les va escriure Espriu o què.

        Els problemes d'autoria en els textos de l'edat mitjana i moderna són molt habituals i algú que en sabés en podria parlar hores i hores, però són discussions bizantines que solen aportar poca llum als textos, i en tot cas el fet que el Quixot no l'hagués escrit Cervantes tampoc no donaria més força a la hipòtesi que l'original estava escrit en català.
  • anonimo 462 13

    J.B. Fliparies. Santa Teresa de Jesús, segurament. Els seus textos, igual que les cartes de
    Cortés a Ferran II, són plens de catalanades. També s'hauria de mirar Sant Ignasi de Loyola.

     
     Bueno, este tipo acabrá diciendo que la biblia la escribió un catalán
  • __5576__ 5.809 12

    Atenció, pareu de parlar, si us plau, ningú té la raó, está demostrat que Cervantes no era catalá, ni castellá, ni res de res, la revelació definitiva: CERVANTES ERA "BASC" ()

     

    I pels incréduls, llegiu, llegiu:

     

     

     

    TODOS LOS NIÑOS NACEN VASCOS

    Efectivamente, todos los niños del mundo nacen vascos. Sí, todos: los chinos, los húngaros, los lapones… da igual, incluso los catalanes nacen vascos. Usted también, porque el hombre nace vasco desde el principio de los tiempos, como le demostraremos en este libro. No se asuste, sabemos que al principio suena fuerte, pero poco a poco uno se va haciendo a la idea. Sólo le pedimos que sea paciente y nos deje explicárselo.

    Podríamos argumentarlo con sofisticadas teorías científicas y metafísicas, pero no queremos aburrirle, que por algo ha echado usted mano de este libro en la sección de humor y se ha decidido por éste porque trae dibujos, —que aquí nos conocemos todos—. También le podríamos explicar que todos nacemos vascos basándonos en el mapa del genoma humano, pero como seguro que no lo tiene a la vista, partiremos de un nivel más básico, aunque no por ello carente de rigor.

    Miren, seamos prácticos: a todos los niños del mundo les gusta jugar a la pelota, sin excepción. Incluso hay casos extremos de niños que cuando son mayores siguen prefiriendo las pelotas, como los futbolistas, los baloncestistas o Michael Jackson. Y la pelota es a lo vasco como la guitarra a lo andaluz, o la gaita a lo gallego. Absolutamente todos los niños del mundo se sienten atraídos por una pelota. Haga la prueba: bote un balón al lado de un niño, dejará lo que esté haciendo y se dirigirá hacia él. No ocurre lo mismo si dejamos una guitarra cerca de un bebé, y no digamos nada si lo que dejamos a su lado es una gaita. Lo más lógico es que estos instrumentos pasen desapercibidos, sobre todo la gaita, que no hay Dios que entienda su funcionamiento.

    Hay quien puede pensar que los gatos o las focas de los circos también son vascos, porque se vuelven locos con las pelotas. Pues sí, también son vascos, lo que ocurre es que a ellos ser vascos no les influye en sus vidas y a usted, sí.

    Pero si todos nacemos vascos, ¿por qué nos llaman españoles, italianos, brasileños, senegaleses, etc.? Es muy sencillo: en un momento de la vida, la mayoría de los niños dejan de ser vascos. A algunos les ocurre nada más asomar la cabeza por el vientre materno y ver a su padre, instantáneamente adoptan las características regionales de su progenitor. Otros, aguantan unas semanas siendo vascos, pero al final, entre la presión del entorno familiar y que las papillas aún no traen una ramita de perejil, el niño no mantiene su vasquitud y empieza a asumir una identidad ficticia.

    Eso explica que haya gente noruega, por ejemplo, algo completamente absurdo. Incluso dicen que hay gente monegasca, aunque a esto haya que echarle narices para creérselo. ¡Si supieran que ellos también fueron vascos el día que nacieron!

    En cambio, aquellos que crecen entre vascos adultos pueden vivir como tales y morir comiéndose una cuajada. Esto sólo es posible en algunas zonas muy concretas donde abunden los vascos, como Argentina, Idaho, Azpeitia, Reno y Gernika. Los demás niños nacidos vascos están condenados a llenar el mundo de gentilicios variados, aunque deben saber que sus raíces, como las de todos los seres humanos, vienen de la tierra del sirimiri y la soka-tira.

    Posiblemente, muchos de ustedes se estarán rebelando contra lo que acaban de leer, es lógico, es nuestro carácter. A los vascos nos gusta llevar la contraria.

     

    I ara a veure qui té collons per dir una altra cosa....

    • defensor Usuari sumador 11.476 14 168
      Benvolgut amic!

      Ja ho sé això!  Fins i tot Jesucrist era basc doncs era "Dios y hombre a_la_ves".

      Bon estiu i no suis gaire pels "Madriles".
      • __5576__ 5.809 12

         Hola Defensor.
         
        Ara estic llegint aquest llibre que vaig comprar l'altre día, estic a la meitat i no puc parar de riure,  t'el recomano, está força bé i riuerás una estona, que pels temps actuals a vegades convé fer aquest salutable sport de riure.
         
        Salut.
  • __11059__ 20 11

    Hoy es el día de las tonterías, por lo que veo.
    Parece que como ciertos nacionalistas les cuesta cargarse los simbolos mundiales de españa y del español, como pasó con el toro y se inventaron lo del burro (que en todos los sitios lo hay y en peligro de extincion)f ahora toca con cervantes, y nada, pues si no podemos con él, lo hacemos catalán. Chorradas.
    Cúando aprenderán que cervantes y el quijote es universal y de todos y para todos.....
  • Wolfram 3.724 14 532

    El text posat per obrir aquest fil no pot ser menys engrescador després d'haver sentit el que he sentit a Histocat.com. Parla de les coses que menys "trempera" fan, almenys a mí.
     
    Us propose que escolteu només aquest mp3, son 500kb de no res
     
    http://s49.yousendit.com/d.aspx?id=1U3XU6QLV2NQH23WGIS6IRAAA0
     
    I després parlem si pot ser que el "com si no hagués passat res" continue igual.
     
    queefooortquefooort
  • Guillemot 1.718 12 845
      Cervantes sóc jo.
  • la pua 32 12

    Jo m'ho prendre una mica mes seriosament.
     
    Aquest es un article aparegut fa temps a El Pais on es parla de la raresa que representa el Quixot per a la literatura castellana:
     
     

    EL PAÍS, domingo 6 de junio de 2004

    Muñoz Molina destaca la "rareza" del "Quijote" en la literatura española

    J.R.M. Madrid

    Insólito y raro por los siglos de los siglos. Así es como ve el escritor y académico Antonio Muñoz Molina el Quijote, de Miguel de Cervantes: "Es una obra que constituye toda una rareza en una literatura como la española", aseguró el escritor en la presentación del Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, que ha dedicado su número de mayo de 2004 a revisar la novela cumbre hispana.


     

    Muñoz Molina lamentó la escasa tradición cervantina en la literatura española. "En la literatura inglesa varios autores del XIX se declaran deudores del Quijote; lo hace Dickens. Y en el siglo XX Faulkner escribe un relato sobre dos delincuentes, uno alto y otro bajo, que son claramente Don Quijote y Sancho. El alto, obsesionado por las novelas baratas de serie negra, decide hacer un atraco". Sin embargo, en España hay que esperar hasta Galdós: "Es el primero que hace un reconocimiento expreso y vislumbra la importancia de la obra".


     

    El escritor subrayó que una de las claves de su éxito constante es la pluralidad de significados y la multiplicidad de lectura, "además de los riesgos que asume constantemente en esta obra en la que el autor se enfrenta en cada momento al dificilísimo reto de contar de diferentes formas una historia".


     

    Be, si mes no fa pensar, oi?
     



Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.833.847 missatges
  • 205.811 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat


Publicitat