Notícia

Dia del Soldat Català

El passat diumenge 23 de gener, per quart any consecutiu, des del PSAN hem commemorat el Dia del Soldat Català (26 de gener). En aquesta data es recorden la victòria sobre les tropes espanyoles a la Batalla de Montjuïc (1641) i la mort en combat del militant de Terra Lliure Martí Marcó (1979). Enguany hem repetit l'ascens al Matagalls, muntanya emblemàtica de Catalunya, al cim de la qual es va desenvolupar l'acte política.

Podeu llegir el parlament de l'acte en aquesta mateixa pàgina:

Diades com la d’avui prenen un gran simbolisme històric. I encara prenen una dimensió més gran quan aquest és un homenatge fet a tot un poble, un homenatge que fem a aquells qui han lluitat contra l’ocupació espanyola i francesa, però també, i aquesta n’és la gran força, un homenatge que fem als lluitadors d’avui i a aquells qui el dia de demà seguiran el relleu en la lluita.

No ens hem trobat només per recordar la victòria de l’exèrcit català (d’aquell 26 de gener de 1641) o l’assassinat de Martí Marcó (1979), sinó que avui ens hem trobat per recordar que a dia d’avui som molts els qui volem que els drets de Catalunya siguin respectats. Per tant doncs, és un homenatge a la capacitat de lluita i resistència del nostre poble. Això és el que fa els homenatges com els d’avui especialment necessaris.

Aquest és el sincer homenatge que des del PSAN volem fer a tots aquells qui al llarg de la història s’han compromès amb la defensa per la llibertat del nostre país; a tots aquells als qui les seves gestes no han estat recollides pels llibres d’història; a tots aquells qui des de l’anonimat han esdevingut soldats de Catalunya.

Segurament cadascú ha decidit pujar a aquí, el Matagalls, un dels punts més emblemàtics de Catalunya, per diferents motius, però per sobre de tot, hem pujat aquí fermament convençuts que la lluita per la llibertat de Catalunya s’ho mereix.

Sabem del cert que de la nostra capacitat d’acció i de resposta, en depèn el nostre futur. Això també ho saben els nostres enemics, i és per això que des del primer dia en què espanyols i francesos posaren els peus en aquesta terra per ocupar-la, són constants els seguiments, la repressió, la tortura i els assassinats. Aquestes són les conseqüències d’altres decisions que els espanyols i francesos prengueren ja fa segles i que a dia d’avui segueixen mantenint: aniquilar la nostra llengua i la nostra cultura, és a dir, acabar amb el desig de llibertat del poble català i amb l’independentisme organitzat.

Aquests segueixen essent anys molt durs, plens de dolor, frustració, ràbia, seguiments, prohibicions, humiliacions, identificacions, tortura i presó, però també són anys d’il·lusió, de dedicació i de lluita, són anys de militància i compromís amb l’independentisme.

La nació catalana ha estat i segueix essent un referent d’integració i resistència, per molts altres pobles ocupats d’arreu. Per això cal recordar als nostres patriotes, a la nostra gent que s’estima aquesta terra per sobre de tot; i entendre que val la pena seguir lluitant, ja que si en més de tres segles ni els espanyols ni els francesos han aconseguit el que buscaven, tampoc ho podran aconseguir ara.

Sembla, però, que els espanyols i els francesos encara no han entès el que els ve a dir la història; ja els ho diem nosaltres: que amb nosaltres no podran! Que no podran fer res contra les ànsies de llibertat dels lluitadors catalans!

Cal recordar el compromís independentista de Martí Marcó, el qual fou assassinat en acció de combat. I és precisament per això, per la ferma voluntat de combat i el ferm desig de llibertat, que fou assassinat pels aparells de l’estat. L’assassinat de Marcó va suposar un exemple més i alhora una greu provocació per part del govern espanyol, per dir-nos que encara ens vigilen, i que poden fer el que vulguin amb total impunitat.

Aquest és el llegat que ens han deixat els espanyols i francesos; un llegat de repressió i mort. Però, com he dit abans, tota acció repressiva comporta una acció de resposta, i Catalunya no n’és pas l’excepció. Aquesta resposta és la lluita independentista.

Cal saber sortir al carrer amb fermesa, sabent que som part d’un poble que no està disposat a deixar-se trepitjar, un poble que planta cara als ocupants i als explotadors. Un poble que segueix dempeus!

I és per això que ens segueixen reprimint i silenciant amb total impunitat i amb el mateix objectiu de sempre, que no és sinó derrotar el sector més dinàmic i combatiu d’aquest país, i fer-nos empassar les propostes dels “estatutets” regionals, per anar donant voltes sobre el mateix, enlloc de fer via cap a la independència.

Amb aquesta decisió, els representants dels ocupants i aquells qui hi pacten, demostren que les seves úniques propostes són augmentar la pressió i el sofriment dels militants independentistes.

Però no voldria acabar el parlament sense recordar la qualitat humana i, per sobre de tot, l’aposta personal i política de tots aquells militants exemplars que han lluitat perquè els catalans puguem ser un poble digne i lliure.

Hem de recordar una vegada més aquesta gent compromesa amb la terra, aquests soldats sense uniforme de Catalunya, aquests militants anònims que encertaren plenament en el seu camí cap a la independència i el socialisme. Alguns els volien donar lliçons de moral, i els deien que estaven fora de la realitat, i que calia buscar com fos l’encaix de Catalunya a Espanya, emparant-se en la Constitució espanyola i els estatuts d’autonomia. La seva resposta fou el NO rotund i rebel. La història els ha donat la raó. Els militants independentistes d’avui també demanem un altre no, el NO a la Constitució europea. Un tractat que ens engrillona com a treballadors i com a poble. El temps també ens donarà la raó.

Cal seguir lluitant contra les fronteres imposades per Espanya i França; cal seguir lluitant per una llibertat completa, sense traves ni condicions per part dels ocupants. Cal fer un pas endavant.

Per això, des del PSAN, des de l’independentisme organitzat, hem de seguir aportant a Catalunya militants que sapiguem aprofitar totes les formes de lluita per fer-la lliure.

EL MILLOR HOMENATGE, LA VICTÒRIA!
FORA LES FORCES D’OCUPACIÓ!
VISCA CATALUNYA LLIURE I SOCIALISTA!

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.174.406 missatges
  • 216.746 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat