Notícia

Bilbeny assegura que Cervantes era fill d'una família de Barcelona

amena_31
amena_31
ImatgeTal i com assegura en aquest article el diari digital de Mataró i el Maresme Capgros, el filòleg i escriptor maresmenc Jordi Bilbeny, conegut per l’estudi sobre l’origen de Colom, va exposar divendres passat a Argentona les bases de la seva tesis sobre els origens catalans de Cervantes.

Sempre l’hem conegut com a Miguel de Cervantes, autor d’ El Quixot, però potser ben aviat li haurem de dir Miquel de Cervent. Les investigacions de l’escriptor i filòleg Jordi Bilbeny, conegut pels seus estudis sobre la catalanitat de Cristòfol Colom, assegura que el literat era català, possiblement membre d’una coneguda família de Barcelona. Són diverses les pistes que han induït a l’investigador fins aquesta afirmació. En primer lloc, l’origen misteriós del personatge, els documents citen el seu naixement a diverses ciutats espanyoles, entre elles Valladolid, Madrid, Alcalà de Henares, Granada o Sevilla. “La vida de Cervantes, just cent anys després de la seva mort, ja és una incògnita quan se sap amb certesa que de jove ja era un poeta reconegut i tenia fama literària abans de l’edició d’El Quixot”, explica Bilbeny, qui considera que estem davant un misteri intencionat.

Una segona pista. Ràpidament desapareixen els originals i les primeres edicions de la seva novel·la més significativa, El Quixot, tal i com havia passat en altres autors catalans del segle XVI, com Jeroni Pujades o Lluís Ponçs d’Icart, tots obligats a traduir al castellà les seves creacions literàries. Segons Bilbeny, era una acció habitual que “quan una obra arribés a impremta en català, en sortís traduïda al castellà”. Tampoc es poden oblidar els sentiments procatalanistes que Cervantes revela al llarg de la seva obra: l’ “hidalgo” recupera el seny i viu les millors gestes a Barcelona, mentre que a Castella se li accentuen les al·lucinacions i la bogeria; l’autor revela una defensa de les llengües vernacles, considera que la millor lluita per la justícia és la dels bandolers catalans –Rocaguirnarda apareix a la novel·la-, parla de Catalunya com la millor nació i amb aquest llibre homenatge una altra obra catalana de cavalleria, Tirant lo blanc.

Però hi ha més detalls curiosos. Bona part de la biografia coneguda de Cervantes transcorre per possessions de l’antiga corona catalano-aragonesa com Nàpols, Sicília o València. Les primeres edicions d’ El Quixot es realitzen a Portugal, Amberes (Flandes), Barcelona i València, tots ells territoris amb esperit independentista respecte Castella. I , finalment, Bilbeny encara exposa una darrera evidència: “És impossible que El Quixot sigui una novel·la fruit de l’atzar i que el seu autor fos un fill analfabet d’un ramader de Castella, ja que l’obra revela un escriptor culte, que demostra tenir coneixements dels autors clàssics, de navegació,... i de moltes altres disciplines”. Per totes aquestes raons, l’investigador apunta que el literat podria ser fill de la família Cervent de Barcelona, treballadors de la cancelleria reial i amb branques genealògiques tant a València com al sud peninsular.

Aquests són, després de deu anys de recerca, els punts principals d’una tesis sobre la catalanitat de Cervantes, una tesis que encara podria agafar més cos amb el suport ferm d’un grup d’historiadors que “siguin capaços d’adquirir nous reptes sense por ni angunia intel·lectual”. El maresmenc no nega que un dia aquesta teoria també es podria convertir en un documental, com ja succeí amb Colom.

Opina

Configuració
  • PILO 9.014 14 245 👍 1.044

    Collons ja sento els espanyols:
     
    Estos catalanes nos roban tambien el Quijote  
     
    No sé la versemblança de la teoria, però si esta clar que la sensibilitat de cervantes no lliga amb l'ideosincrasia castellana i encara menys la de l'epoca.
    • Baccus Usuari sumador 5.809 16 368 👍 86

      Home... Barcelona és la única població real que apareix a la novel.la. Això és un fet, de la mateixa manera que 'Tirant lo Blanc' va ser la única novel.la cavalleresca que es salva de la foguera.
       
      Potser la imatge que tenim de Cervantes no és precisament la d'un independentista precisament (tampoc n'hi havia masses al s.XVII), però s'ha de reconèixer una certa admiració per Catalunya (viatge de Quixot a Barcelona) i per la cultura catalana (Tirant lo Blanc).
  • toneil 14 14
    Jo també començo a sentir tots els espanyolets queixant-se de que "los catalanes" ens ho emportem tot.....
    Però si per el que diu la noticia, Cervantes utilitza el Quixot per despreciar el regne de Castella, els espanyolets aquests hauran d'odiarlo....

    De fet, encara no se si creure-m'ho
  • mute 734 13
    Aquest Bilbeny és la canya !

    Em vaig quedar flipat despres de veure el documental sobre els origes de Colom i les mentides del descobriment d'América.

    Un 10 per a ell !!! 
  • Aloja 15.883 15 110 👍 121
    Mare de Déu, sento vergonya aliena.  Ja ningú més fara cas ni es creurà que les teories de què en Colom era català.
     
    Jo només cal que ara surtin els blavers dient que com que va dir que el Tirant era un gran llibre i que el valencià sona millor que el català en Cervantes era valencià.
  • montse.87 544 12

    Visca el Bilbeny, endavant amb els seus projectes! així m'agrada que es desvetlli la realitat, i que es refusen les mentires que han anat expandint els castellans.
    Ja es queixaran ja, però han d'acceptar la realitat!
  • aleixcat76 2 12

    Vinga home no fotem!!! Primer el Colom, que ja em direu......"gracies" a ell els espanyols van fer un genocidi. I si era català, molt orgullos no n'estaria.
     
    I ara el Cervantes.......
     
    El proper qui és en Franco o que????
     
    Que el Bilbeny s'ho faci mirar....per molt català que sigui em sembla que es una mica manipulador. Es facil manipular la història. Igual que el Pio Moa (que era del GRAPO) i ara diu a la Cope que Franco va defensar la Republica.
     
    Volem un Pio Moa catala?
    • Aloja 15.883 15 110 👍 121
      Fent servir el seu mètode detectivesc segons el qual algú castellà no podia ser tant culte i bon escriptor, podríem igualment arribar a la conclusió de què era absolutament impossible que un pagès senzillet de la Plana de Vic fos capaç d'escriure una obra tant treballada, culta i barroca d'enaltiment a la tradició espanyola. Que segur que de debó era de la cort castellana i el seu nom autèntic Richelier amb el que guarda certa semblança, però que els malvats catalanistes ho han amagat a tothom.
       
      Si és que
      • entrebits 1.490 12 986
        Apa que ja us val! 
        Tractar a algú de boig només a partir d'una ressenya tant breu quan estem parlant d'una recerca de 10 anys!
        Almenys haguèssiu escoltat la conferència de 2 hores llargues a Argentona o l'entrevista a Ràdio-4 la matinada de dissabte passat...

        Ànim Bilbeny!

        Algún dia canviaran els llibres d'història. Encara que no ho veiem nosaltres algú ha d'obrir el camí.

        Tampoc se'l creien amb lo de Colom, tot i que ja ho deia el peruà Luis Ulloa l'any 1927. Però és clar, com ara ho diu el Discovery Channel resulta que SÍ que pot ser (per cert sense nombrar al Bilbeny per a res tot i arribar a la mateixa conclusió)

        I que consti que no es tracta de reivindicar altra cosa que l'existència de la falsetat i la manipulació sistemàtica. A veure si aprenem tots plegats a ser servir una mica més el sentit crític davant el que llegim o sentim.

        Pensem que si ara ens intenten pendre el pèl diàriament i en directe mil vegades cada dia per la tele, no cal ser gaire espavilat per imaginar el que es podia fer fa 400 o 500 anys, quan la gran majoria de gent era analfabeta i existia la censura fèrria de la corona castellana i de la inquisició (es cremava a la gent per menys que res)
  • 2141583 829 13

    Certament lamentable, ara resulta que tots els herois espanyols eren catalans (del Principat)...

    Si aquest autor ho diu per sortir a la premsa per fer-se notar es patetic però si té un rigor científic el felicito per la troballa, que més enllà del morbo que pugui donar no té una importància trascendental.

  • Daniel1714 2.168 13 795
    És posible la seva catalanitat de naixement o parentesc familiar, però ...com és que sempre es parla del castellà com la "lengua de cervates"??? massa amor per la seva pròpia llengua (el català??) no devia tenir.....
  • manel 2 14
    pregunteu-vos..... i Gaudi, i Miro, i Dali....
    de quina nacionalitat seran d'aqui a doscents anys?
    Només cal veure què fan aquests dies amb els esportistes, per exemple els tenistes, que tots són espanyols: Nadal, Corretja, etc

    Ânims Bilbeny! que la força t'acompanyi.
  • montalt 17 12

    En el llibre "Les quatre columnes catalanes" de Jordi Salat pàgina 124 es diu quelcom molt interessant sobre la relació del "Quixot", el llibre de Cervantes/Cirvent  amb la cultura de la càbala hebrea,  la cultura catalana, - "El llibre de l'orde de cavalleria" el va escriure un català: Ramon LLull -, i  la catalanitat.
     
    Os el recomano
    http://www.racocatala.com/articles/6938
     
     
  • ziol 6.695 14 320 👍 2.042
    Jo que també sóc del Maresme. però de ciències, també he fet un petit estudi que pot aportar alguna cosa al cas.
    Resulta que les freqüències de les paraules emprades en un text, varien d'un escriptor a un altre.
    També varien en funció del gènere literari, la temàtica, del temps verbal emprat i molts altres factors.
    Però es poden fer uns "espectres" del lèxic que depenen molt de l'autor i poc dels altres factors.
    Bàsicament consisteix a establir el nombre i freqüències dels mots emprats, aplegar juntes les diverses formés per exemple d'un verb, separar noms propis i ordenar les paraules de més emprada a menys i a partir d'aquí determinar uns valors numèrics.
    Aleshores es veu que hi ha alguns d'aquest números que són bastant constants dins de les obres d'un mateix autor i altres que no. També hi ha paràmetres que permeten distingir una obra d'un autor d'una senzillament traduïda o adaptada per ell.
    Aplicant aquest mètode, d'una banda al Quijote, i d'altra a les "novelas ejemplares" queda clara una cosa: no les va escriure la mateixa persona. I és més, els resultats donen com a probable que l'autor de les "novelas ejemplares" fos el mateix que el traductor o adaptador del Quijote.
    La gent de lletres, inclòs en Bilbeny, no se'n refia gens d'aquests sistemes que no tenen res a veure amb els seus mètodes originals, però el cas és que algunes editorials els fan servir per detectar —amb èxit— els "negres" i que han permès detectar obres atribuïdes a Molière, que van ser escrites per Jean Racine, cosa que per altres mètodes s'ha pogut comprovar a posteriori, per altres fonts, malgrat que la immensa majoria de textos i professors de literatura, no ho volen admetre.
    Fent una mica de lletres puc dir que el Quijote està ple de referències a la cultura clàssica, que no apareixen en absolut a cap de les altre obres atribuïdes a Cervantes. Algú amb una cultura àmplia en un camp d'interès literari, pot fer-la servir en una sola de les seves obres?
    No és versemblant.
    En absolut aventuro hipòtesis sobre els autors reals, que no conec gaire la literatura de l'època, sols constato que la versió oficial no sembla versemblant.
    • PILO 9.014 14 245 👍 1.044
      Molt interesant aquest tema, on podria trobar més informació?
      • ziol 6.695 14 320 👍 2.042
        l mètode el vaig conèixer a la revista francesa "Science et Vie" en un article que precisament era el que esmentava l'afer de Molière i Racine (sembla que Molière que era més jove i ric, feia servir Racine de negre).
        Va sortir fa uns quatre o cinc anys, però no conservo la revista. No se m'acudeix manera fàcil de recuperar l'article.
        Posteriorment, a internet vaig veure un parell de discussions matemàtiques sobre el tema, crec recordar que seguint els enllaços d'una pàgina anomenada http://www.mathpuzzle.com, que porta temes matemàtics una mica allunyats de l'alta ciència i vaig decidir implementar el procediment.
        Bàsicament consisteix en primer lloc a "normalitzar" el text: eliminar noms propis i una dotzena d'articles, preposicions i conjuncions molt freqüents. El segon pas és reduir plurals, femenins, verbs (llevat dels auxiliars) augmentatius i altres derivats a la seva arrel bàsica.
        Aleshores es compta quantes vegades hi apareix cada paraula i s'ordenen de més a menys freqüent i se'n fa la gràfica (o s'analitza la distribució per mètodes numèrics sense que calgui representar-la). Tot això per fragments del mateix text.
        Aleshores es veu que textos del mateix autor presenten distribucions semblants. També pot ser que dos autors siguin similars, però el que no passa mai és que un mateix autor, a dos textos, tingui unes distribucions de freqüències molt diferents.
        Aquí no es mira quines paraules són, sols quantes paraules diferents (d'arrel diferent) surten al text, que convé que sigui força llarg, com de cinquanta planes com a mínim. La mena de valors que es comparen són per exemple la proporció entre el número de vegades que apareix al text la desena paraula més emprada comparada amb la que fa cent, o quantes paraules apareixen entre les vint primeres en un sector del text i no en un altre.
        Empíricament, passant per l'adreçador textos de diversos autors, vaig constatar que era fàcil detectar quan una cosa no pertany a algú, o quan un text és traduït o adaptat (els espectres del lèxic són molt més constants en aquest cas que en una creació del mateix autor).
        Caràcter probatori tot això no en té gens, tan sols dóna pistes de per on poden anar les coses.

        • PILO 9.014 14 245 👍 1.044

          Gràcies per les teves explicacions.
           
          Com molt bé expliques, en textos llargs, aquest metode és força versemblant.
          • sadinoc 1 12

            Sense pretendre sermonejar, m'inclino per 2 coses:
            * quan algun investigador es llença a l'arena amb teories que diu que considera que ha contrastat suficientment, i aporta dades que semblen increïbles, hem de pensar que els no estudiosos del tema estem molt "afectats" per una sèrie de discursos i comunicacions que amb els anys/segles acaben apareixent-nos veritats. La reacció hauria de ser prudent, però justament en el sentit de donar suport a la investigació i obligar o convidar als "sabis", als tècnics en la matèria, als professors, i a d'altres d'aquell àmbit, que contrastessin les dades de dita investigació.
             
            * la segona "recomanació" és que, vist com està el pati, es procuri tractar el tema, principalment pels no "entesos", des de la vessant del coneixement i la investigació, evitant discursets i proclames xovinistes i puerils, que, justament els altres, sí que tractaran de fer. Només amb la raó es pot guanyar la veritat. I la història, com tot, pot interpretar el que sigui, però de veritat només n'hi ha una, i sembla que ens l'han amagat i alterat durant segles, com a tot país vençut.
  • Wolfram 3.724 15 546

    El company Defensor te allotjades 2 interessants entrevistes amb el Jordi Bilbeny sobre això
     
    Entrevista a Ràdio 4
    http://www.tancamentdecaixes.org/catalunya/cervantes_catala.mp3
     
    Al Versió Original http://www.tancamentdecaixes.org/catalunya/cervantes_catala.ra 
     
    i una altra entrevista a RAC1
     
    Sirvent Cervantes Bilbeny RAC1 20050728 01h04'
     
    http://s53.yousendit.com/d.php?id=KNFVE5JX45SC6B0PP1KAA7WG 
     
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.967.312 missatges
  • 210.195 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums