Notícia

S'aprova el nou Estatut del Principat per 120 vots a favor i 15 en contra

amena_31
amena_31
estatut catalunya principat llei autonomiaAquest matí s'ha aprovat el text del projecte de nou Estatut per al Principat, amb 120 vots a favor (ERC - CiU - PSC - ICV) i 15 en contra (PP).

Per a mostra del text definitiu, reproduïm a continuació el preàmbul i el títol preliminar del mateix:

PREÀMBUL

La nació catalana s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d’acollida. Catalunya ha definit una llengua i una cultura, ha modelat un paisatge, ha acollit també altres llengües i altres manifestacions culturals, s’ha obert sempre a l’intercanvi generós, ha construït un sistema de drets i llibertats, s’ha dotat de lleis pròpies i ha desenvolupat un marc de convivència solidari que aspira a la justícia social.

Aquest Estatut segueix la tradició de les constitucions i altres drets de Catalunya, que històricament havien significat l’articulació política i social dels catalans i les catalanes.

Des del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les nostres institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914 i el restabliment de la Generalitat i l’Estatut del 1932 i el del 1979, en el qual s’establia que Catalunya volia exercir, aleshores com ara, el seu dret inalienable a l’autogovern.

És en aquest sentit que l’Estatut és dipositari d’una memòria i guarda el record de tots els que han lluitat i dels que foren exiliats o fins i tot dels que van morir pel reconeixement dels drets nacionals de Catalunya i els drets socials dels catalans.

Però tant o més que la memòria, mouen aquest Estatut l’aspiració, el projecte i el somni d’una Catalunya sense cap mena d’entrebancs a la lliure i plena interdependència que una nació necessita avui.

La vocació i el dret dels ciutadans de Catalunya de determinar lliurement el seu futur com a poble, que el Parlament de Catalunya ha expressat reiteradament, es correspon amb l’afirmació nacional que històricament va representar la institució de la Generalitat, vigent fins al segle xviii i després recuperada i mantinguda sense interrupció com a màxima expressió dels drets històrics de què disposa Catalunya i que aquest Estatut incorpora i actualitza.

Avui Catalunya, en el seu procés de construcció nacional, expressa la seva voluntat d’ésser i de continuar avançant en el reconeixement de la seva identitat col·lectiva i en el perfeccionament i l’ampliació de l’autogovern per mitjà d’aquest nou Estatut.

D’aquesta manera, aquest Estatut defineix les institucions de la nació catalana i les seves relacions amb els pobles d’Espanya en un marc de lliure solidaritat amb les nacionalitats i les regions que la conformen, compatible amb el desenvolupament d’un Estat plurinacional.

De la mateixa manera, s’estableixen els vincles de relació amb Europa, on totes les comunitats nacionals han de participar de forma coresponsable en les institucions de govern i legislatives per a contribuir així a la construcció europea.

Aquest Estatut es configura com el de Catalunya i l’Aran, atès que els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat nacional amb entitat pròpia.

Catalunya vol avançar, per mitjà d’aquest Estatut, cap a una democràcia de més qualitat basada en un equilibri de drets i deures i en la participació ciutadana. Aquest principi orienta l’acció dels poders públics, els quals estan al servei de l’interès general i dels drets dels ciutadans, com els drets al benestar, a la qualitat de vida, a viure en pau, a gaudir d’uns serveis públics eficients i de qualitat i a la protecció del medi ambient, a disposar d’un sistema de prestacions universals que afavoreixin la igualtat i la cohesió social, i la creació de riquesa i d’ocupació plena i de qualitat, amb un compromís permanent de lluita contra les desigualtats, les discriminacions, les injustícies i la pobresa.

Aquests drets s’exerceixen conjuntament amb la responsabilitat individual i el deure cívic d’implicar-se en el projecte col·lectiu, en la construcció compartida de la societat que es vol assolir, organitzada a partir del principi de proximitat per mitjà dels ajuntaments, les comarques i les vegueries, que integren el sistema institucional de la Generalitat.

L’autogovern de Catalunya s’inscriu, doncs, en aquests valors i objectius, que desenvolupa en l’àmbit de Catalunya i que promou en l’àmbit espanyol i l’europeu, especialment la defensa de la pluralitat de llengües i cultures, a la qual Catalunya aporta el català com a llengua pròpia i comuna de tota la ciutadania amb independència de la seva llengua d’origen i d’ús habitual.

Aquest és un Estatut de persones lliures per a persones lliures. La llibertat política que aconseguim com a país mai no ha d’anar en contra de les llibertats individuals dels ciutadans de Catalunya, perquè només és lliure de debò un país on cadascú pot viure i expressar prou identitats diverses, sense cap relació de jerarquia o de dependència entre elles.


TÍTOL I

Article 1. La nació catalana
1. Catalunya és una nació.
2. Catalunya exerceix el seu autogovern per mitjà d’institucions pròpies, constituïda com a comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i aquest Estatut.

Article 2. La Generalitat
1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinen integren el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.

Article 3. Marc polític
1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel principi de plurinacionalitat de l’Estat i pel principi de bilateralitat, sense excloure l’ús de mecanismes de participació multilateral.
2. Catalunya té en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part.

Article 4. Drets i principis rectors
1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets individuals i col·lectius que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals, el Pacte internacional de drets civils i polítics, el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals i els altres tractats i convenis internacionals que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals.
2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar la identitat pròpia.
3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i la sostenibilitat.

Article 5. Els drets històrics
L’autogovern de Catalunya com a nació es fonamenta en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres disposicions de la Constitució, preceptes dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, l’educació, la cultura i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.

Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones a Catalunya tenen el dret d’utilitzar i el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure.
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia i oficial d’aquest territori i és també oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.

Article 7. La condició política de catalans
1. Gaudeixen de la condició política de catalans els ciutadans de l’Estat que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els ciutadans de l’Estat residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei.

Article 8. Símbols nacionals
1. Són símbols nacionals de Catalunya la bandera, la festa i l’himne.
2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre.
4. L’himne de Catalunya és Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari.
6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat.

Article 9. El territori
El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut.

Article 10. La capital
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei.

Article 11. L’Aran
1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau de l’Aran i les altres institucions pròpies.
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat nacional occitana fonamentada en la seva singularitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial.

Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns.

Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior
La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria.

Article 14. Eficàcia territorial de les normes
1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.


Descarregueu-vos el text definitiu sencer: pdf (Format PDF - 442Kb)
Resum dels 16 punts principals al diari AVUI: pdf (Format PDF) i també en format HTML.

Opina

Configuració
  • NoideTona 247 16
    Què voleu que us digui, un s'emociona llegint el preàmbul i els primers articles ... 
  • noicat 8.245 15 230 👍 2
    Doncs jo no m'emociono gaire quan llegeixo que la Constitució és el sostre de l'Estatut.
    • CatalàdelCarmel 5.846 13 331
      A mi no m'ha emocionat veure els termes "nació catalana" ni "la festa de Catalunya"... 
    • NoideTona 247 16
      Jo crec que aquest estatut supera en molts punts la constitución pañola, pel que fa al titol judicial, al preambul, al titol primer, al finançament (gairebé un concert) ...

      Caldrà veure si l'accepten a Mandril ... tinc els meus dubtes.

      D'altra banda si el problema és la Constitución i els seus limits, potser el problema no és l'estatut en sí, sinó la Constitució i llavors clarament Ejpaña.

      Si el retallen, si l'anul.len, si no l'admeten a tràmit, això donarà una fotografia clara del que és España. No parlo per nosaltres, a nosaltres, els independentistes, ja n'estem, de convençuts. Però a molts regionalistes, possibilitistes, autonomistes els obrirà els ulls.

      I a molts que no són res de tot això, però que saben que les seves peles se'n van a españa per no tornar.

      En aquest sentit cal recalcar la jugada d'ERC fent que el PSC sigui molt més catalanista que abans (algú creu que el PSC hauria votat aquest estatut estant a l'oposició?) i fent que CiU fos gairebé nacionalista 100% enlloc de regionalista 100% com era quan pactava amb el PP, l'ha forçat a ser més catalanista que ningú.
      • Barratinaire Usuari sumador 6.074 12 355 👍 2.661

        Hi ha alguna cosa sobre les seleccions catalanes?
         
        Ara mateix, desprès de llegir aquests preambuls aquest estatut em sembla millor que el que tenim ara, sempre que no es retalli ni un pel.
          • CatalàdelCarmel 5.846 13 331
            Article 134. Esport i lleure
            1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esport, que inclou en tot cas:

            a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució, l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials.

            b) El foment de la projecció exterior de l’esport català per a garantir que les federacions catalanes participin en competicions oficials d’àmbit europeu i internacional per mitjà de les seleccions esportives nacionals.
      • defensor Usuari sumador 11.476 15 173
        Has llegit la Disposició addicional...

        Vuitena. Capacitat de finançament
        La capacitat de finançament per habitant de la Generalitat s’ha d’equiparar gradualment, en un termini no
        superior a quinze anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, a l’obtinguda aplicant els sistemes de
        concert i conveni vigents a les comunitats autònomes forals.

        Quinze anys?
        Haurem de demanar al professor Tremosa que ens faci una estimació però, sincerament, dins de 15 anys Catalunya ja pot estar totalment saquejada i Espanya haurà deixat un espai erm on hi havía d'haver una zona "rica i plena".
        • CatalàdelCarmel 5.846 13 331
          Al telenotícies han dit que tot i això, el concert no es pot aplicar fins d'aquí cinc anys ja que les comunitats autonomes s'han de preparar i re-organitzar...Lògic, viuen de nosaltres...
          • defensor Usuari sumador 11.476 15 173
            Benvolgut amic,

            Sembla ser que haurem de posar fil a l'agulla, cert?
            Doncs mira, vaig a agafar l'eina per tancar l'aixeta.
            Primer vull saber el criteri del professor Tremosa.
            Tot seguit, demanar al professor López-Bofill les implicacions jurídiques.
            Després un pla de viabilitat.
            I finalment... som-hi!

            (Tu ja m'entens)
  • NoideTona 247 16
    Heu vist què en diuen a Madrid ? 

    El Jiménez-Losantos està parlant de la fi d'España tal i com la coneixem (AVIAM AVIAM!) i als merdis de comunicació fatxils (i no tant fatxils) parlen de trencament de l'Estat i bla bla bla los balcanes, que viene el coco ...



    Em parteixo quan s'esquincen apassionadament les vestidures. No veig l'hora de llegir abcs i escoltar copes
    • defensor Usuari sumador 11.476 15 173
      "El Jiménez-Losantos està parlant de la fi d'España tal i com la coneixem"

      En realitat, la fi d'Espanya tal com la coneixem la tindran el dia que tinguem els collons (perdó) d'aturar el saqueig de 15.000 milions d'euros a l'any. Confío que aviat. Jo faré el que pugui per organitzar la retenció cautelar d'impostos.
  • Favier 506 13

    Davant del tràmit parlamentari d'aprovació de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, divendres 30 de setembre,

     

    àLa CUP emplaça a la ciutadania a manifestar el rebuig a l'Estatut botifler davant del Parlament autonòmic (Parc de la Ciutadella, Barcelona).

     

    àLa CUP dóna ple suport a les mobilitzacions convocades i fa una crida a la mobilització de tota l'Esquerra Independentista.

     

    àLa CUP farà una roda de premsa davant del Parlament a les 18.00 de la tarda.

     

    PROU D’ESTATUTS, ARA CAP A LA INDEPENDÈNCIA!

     

     

    Davant la reforma dels Estatuts espanyols d’Autonomia i, concretament, davant del text en tràmit d'aprovació pel Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC), la CUP manifesta el desacord perquè:

     

    - Nega l’existència del poble dels Països Catalans com a subjecte de drets nacionals.

     

    - No reconeix el Dret a l’Autodeterminació ni estableix mecanismes democràtics per a garantir el respecte a la voluntat del poble dels Països Catalans.

     

    - Impedeix la unitat territorial dels Països Catalans i perpetua la divisió regional en autonomies

     

    - No estableix cap política lingüística unificada per a tota la població catalanoparlant, ni tan sols l'oficialitat única del català.

     

    - Manté intactes els principals mecanismes de poder de l’Estat espanyol (Monarquia, exèrcit, cossos policials, telecomunicacions, Hisenda...).

     

    - No garanteix la sobirania del poble català sobre el conjunt dels seus recursos i riqueses (aigua, territori

     

    - Manté l’espoli fiscal que escanya econòmicament les administracions públiques catalanes.

     

    - No preveu cap mesura de control democràtic de l’activitat econòmica ni cap marc de relacions laborals que qüestioni les directrius neoliberals estatals i europees.

     

    - Impedeix l’assoliment de la igualtat de gènere i l’extensió universal i progressiva dels drets socials.

     

    - No permet la presència en pla d'igualtat del poble català en l'escena internacional.

     

    La reforma de l’Estatut d’Autonomia, perpetua la submissió a la Constitució espanyola de 1978 que, lògicament, implicarà les mateixes limitacions de fa 25 anys.

     

    L’autonomia i la reforma d’Espanya han estat i continuen sent un carreró sense sortida. Les forces polítiques que avui han votat per la reforma del text de 1979 ens han venut per un plat de llenties i són, des d’ara, les corresponsables de l’espoli i l’explotació econòmica, de la destrucció territorial i de l’opressió de gènere i nacional.

     

    Des del municipalisme independentista de la CUP fem una crida a la insubmissió i a la lluita per iniciar un Procés Constituent cap a la independència i el socialisme que superi les limitacions del marc juridicopolític imposat pels Estats capitalistes espanyol i francès, i que s’hauria de fonamentar en els següents punts:

     

     

    1. L’exercici del Dret d’Autodeterminació dels Països Catalans

     

    2. Una organització institucional basada en municipis i comarques

     

    3. La coordinació nacional de totes les polítiques culturals, territorials, socials, ambientals, econòmiques, etc.

     

    4. Una economia sotmesa al control democràtic de les classes populars

     

    5. L’oficialitat única del català

     

    6. L’impuls d’una nova cultura de l’energia i dels usos del territori i de l’aigua

     

    7. Una actuació que faci efectiva la igualtat de gènere

     

    8. La universalització dels serveis socials públics

     

    9. El reconeixement del poble català en els organismes internacionals

     

    10. La creació d’un Estat propi

     

     

     

    Visca la Terra!

     

    Països Catalans, 30 de setembre de 2005

     

    http://www.llibertat.com/cup

    cup@llibertat.com

    • vifiter31 2.615 12 646
      molt maco, però amb el nou estatut no dubtis que la generalitat podrà tenir el control de més competències, i t'agradi o no serem mes lliures

      si s'aprovés com sta ara.....
    • barrufet 1.316 12 966
      menys manifestacions i més solucions o propostes per fer-nos la ¿Constitució Nacional de la República de Catalunya? estaria bé q d'una vegada dieu alguna cosa útil...
    • ReiDelMam 7.605 12 261
      I exactament com hem d'arribar a complir aquests punts ? Vull dir, de forma realista. Dissolem els parlaments de joguina que tenim als PPCC i proclamem la república socialista dels PPCC ?

      Alguna proposta que sigui realista, si us plau ?
      • ReiDelMam 7.605 12 261
        Ull, que no estic dient que aquest estatut sigui el meu ideal, jo el que voldria és un estat i una constitució dels PPCC. El que demano és que els qui creuen que s'ha de votar que NO aportin alguna alternativa VIABLE ACTUALMENT, no només consistent en "quina merda, cony" i en no presentar cap alternativa.

        Quina és l'alternativa a aquest estatut ? Vull dir que sigui viable abans de 100 anys.
  • Pitu 8.044 12 237
    Aquest Estatut a Madrit no passa. Ni el PSOE ni el PP el voldran. Caldrà aprofitar el rebuig per fer augmentar l' independentisme
  • PILO 9.012 13 224 👍 1.042

    A nivell personal tothom pot opinar sobre si millor o pitjor si compleix o no les espectetives, i totes les opinions ben raonades son legitimes i respectables.
     
    Però un estatut i també si fos una constitució, es fa amb la majoria del poble i com a molt els seus representants poden anar un pas més endevant de les aspiracions dels ciutadans, però no dues passes, doncs despres s'allunyen de la ciutadania i es corre el perill de perdres i que aquesta no et segeixi.
     
    Si som sincers amb nosaltres mateixos, aquest estatut( ens agradi ho no), és un dels millors possibles en l'actual correlació de forces, i hagues estat impensable fa tans sols un parell d'anys, la qüestió rau en els que voldrian aturar-se aci, i els que volem continuar avançant i fer-lo servir solsament per agafar més embrançida.
     
    No és cert, que tingui que durar 25 o 30 anys, per decret llei, la seva durada estar en les nostres mans ( el poble català),i estar únicament limitada al canvi de la correlació de forces més favorables al nostre projecte i aquesta és la veritable feina de qualsevol independentista desde demà mateix.
     
    Fer servir les nostres energies per lamentar-se o per atacar l'estatut, és un acte inutil i contraproduent, a partir d'ara, fins ara encara és podia entendre(proces de negociació),doncs no és ni aquest tros de paper ni l'altre( Constitució Apanyola) qui realment ens encadena, qui no tingui clar que quan la majoria del poble català demani l'independència cap tros de paper ens ho impedirà, no és mereix ser considerat ni patriota ni independentista.
  • peres 197 14
    Que content que estic. Diu l'article 6.2 que tinc el deure de conèixer el castellà. Anem avançant, sí senyor...

    Ara seriosament: aquest Estatut no és ni carn ni peix. Cada avenç, si us hi fixeu bé, va acompanyat per una breu postil·la, abans o després, que ho posa tot sota "la Constitució" o les altres lleis espanyoles. I per cert, us heu fixat que ara tots els polítics del tripartit (els de ciu ja ho feien abans) parlen de "la Constitució", i no com feien (alguns) abans, que sempre deien "la Constitució espanyola"? Fixeu-vos-hi, fixeu-vos-hi, que en aquestes petites coses hi ha el suc i el bruc del nou estatut "constitucional por supuesto".

    Ara, estic amb la majoria de vosaltres que ni tan sols així l'aprovaran a Madrid. I el Zapatero dirà que ell és el poder executiu i que ha fet tot el que ha pogut, però que el poder legislatiu (espanyol) és sobirà i que no li han fet cas...

    Bé, en qualsevol cas serà interessant com anirà la cosa a Madrid.
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.902.008 missatges
  • 207.862 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums