Notícia

Per a entendre el dèficit fiscal en termes comprenedors

amena_31
amena_31
En Quim Torrent ens explica en un magnific article a l'Avui del 10 de juny els quinze punts bàsics que cal coneixer per a entendre això del dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya. Però a més del contingut, cal destacar la forma tan clara i senzilla amb que ho descriu en Quim, defugint termes del llenguatge juridic i economic i usant-ne de corrents que tothom pot entendre.

Moltes gràcies Quim Torrent.

Les 15 claus del dèficit fiscal

El dèficit fiscal s'ha convertit en el principal obstacle per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Sovint, però, el llenguatge tècnic que es fa servir quan es parla de dèficit, balances fiscals o altres termes relacionats confon més que no pas aclareix. És per això que hem intentat sintetitzar en 15 punts els aspectes fonamentals que han conduït la Generalitat a viure permanentment en l'escanyament.
Quim Torrent


1- Què s'entén per dèficit fiscal?


Les polítiques econòmiques de tots els governs s'utilitzen per distribuir els recursos. Les diferents administracions recapten impostos sobre la propietat, el capital o els beneficis i paguen uns serveis a la comunitat. D'aquesta forma, els que tenen més propietats, capital o beneficis paguen més que els més pobres, de manera que els recursos generats per una ciutat o un país es distribueixen equitativament entre les persones. El problema ve quan els diners que recapta aquell país els inverteix només en un territori i deixa d'abocar recursos en altres territoris, que amb els seus impostos han contribuït a la caixa de l'Estat. En aquest moment es produeix dèficit fiscal. Aquesta és la situació amb què s'ha trobat Catalunya des del final de la Guerra Civil. És a dir, els catalans paguen la major part dels seus impostos a l'Estat, però d'aquesta quantitat, que el govern espanyol hauria de repartir equitativament, només en torna una petita part. Si això succeeix durant un període de temps llarg, com és el cas de Catalunya, es pot parlar de dèficit fiscal estructural o "espoli fiscal".


2- Quin és el dèficit fiscal de Catalunya respecte a Espanya?

L'últim any del qual es disposen dades oficials i contrastades és el 2001. Aquell any, els catalans vam patir un dèficit fiscal d'11.307 milions d'euros. És a dir, vam pagar a l'Estat 36.240 milions d'euros i només hem vam rebre 24.932 en forma d'inversions i serveis. Aquesta diferència representa un 9,2% del producte interior brut (PIB). Això significa que de cada 100 euros que generem els catalans, nou es gasten sense cap contrapartida a la resta de l'Estat. O, el que és el mateix, cada família catalana envia uns 4.500 euros anuals a Espanya. Aquests càlculs s'han fet a partir d'estudis independents, ja que el govern espanyol es nega sistemàticament a fer públiques les balances fiscals entre les comunitats autònomes i l'Estat.


3- Quins altres territoris acumulen dèficits com Catalunya?

Cap. En termes absoluts, cap comunitat que pagui a l'Estat més del que rep en serveis i inversions arriba al nivell de Catalunya. El Principat és qui més aporta a la caixa de l'Estat. Tot i tenir només el 15,7% de la població, entre 1997 i 2003 Catalunya va aportar el 21% dels diners que l'Estat recapta en forma d'impostos, superant de llarg comunitats com Andalusia, que té poc menys de 900.000 habitants més que Catalunya. En canvi, la inversió pública de l'Estat a Andalusia quasi dobla la de Catalunya.

Les xifres tampoc són gaire millors si ho comparem amb comunitats més riques que Catalunya com, per exemple, Madrid. L'any 2003, el 14% dels diners dels pressupostos de l'Estat van anar a parar directament a la comunitat de Madrid, que només representa el 13,4% de la població espanyola.

En termes relatius, només les Illes Balears superen l'espoli fiscal a què ha estat sotmesa Catalunya en els últims anys. El illencs només reben de l'Estat un 0,7% de la inversió pública quan representen el 2,21% de la població.


4- ¿És cert que Madrid també pateix dèficit fiscal?

No. Tant des del govern espanyol com des de la comunitat de Madrid, els intents de desqualificar i delegitimar les demandes de justícia fiscal que es fan des de Catalunya han estat constants. Polítics com Esperanza Aguirre han assegurat que Madrid acumula més dèficit fiscal que Catalunya. La capital espanyola concentra unes inversions tan grans de l'Estat que no es compten com a pròpies de la comunitat, que superen els impostos que paguen els madrilenys. A banda d'això, s'han d'afegir les despeses que l'Estat destina als serveis centrals, l'administració estatal establerta íntegrament a Madrid, que suposen cada any entre un 2,5 i 4% dels pressupostos generals.

5- Quant paga un català per ser espanyol?

L'any 2001 cada català va pagar 1.777,44 euros per ser espanyol o, el que és el mateix, 295.741 ptes. I aquesta xifra no és una excepció, sinó la regla dels últims anys. Si se suma el dèficit fiscal per càpita de cada català entre 1991 i 2001 la xifra esgarrifa: 12.173 euros (2.025.416 ptes.). No cal dir que amb aquests diners una família de quatre membres podria incrementar moltíssim el seu nivell de vida. Aquesta factura que els catalans hem de pagar per ser espanyols no passa en cap altre territori de manera tan desproporcionada.


6- Tothom paga per ser espanyol?

No. Comunitats com Extremadura, Andalusia o Castella - la Manxa no només no paguen sinó que reben diners de l'Estat des que existeix el sistema autonòmic. A aquest fet, cal sumar-hi que els fons estructurals de la Unió Europea passen de llarg de Catalunya i es destinen gairebé íntegrament a les regions més "pobres" de l'Estat i a Madrid.


7- Per què el dèficit fiscal frena l'economia catalana?

Les conseqüències del dèficit fiscal es noten sobretot en l'atròfia del sector públic. Fa uns anys quan la inversió privada era més important que la pública, els efectes del dèficit fiscal no es notaven tant. Ara, però, l'Estat és el primer inversor i el sector privat no pot assumir les inversions que es deixen de fer. El govern espanyol, per tant, té un gran poder de decisió respecte quins territoris beneficia amb les seves inversions. Per això, tan important com tenir competències que permetin que Catalunya tingui una gran capacitat de sobirania política és tenir un bon finançament per exercir-la.


8- ¿Catalunya ha de ser solidària amb les regions d'Espanya?

Com totes les regions riques, hi ha coincidència que Catalunya ha de ser solidària. Com també, que cal no confondre solidaritat amb espoli fiscal: Catalunya ha de ser solidària quan decideixi i pugui ser solidària i no quan el govern de l'Estat espanyol o presidents de determinades comunitats li ho imposin.


9- Quin dèficit fiscal tenen altres regions europees econòmicament dinàmiques?

Sovint s'argumenta que Catalunya, com a regió rica, ha de pagar igual com fan les regions amb més poder econòmic de la Unió Europea, que, suposadament, també tenen dèficit fiscal estructural respecte als seus Estats. El cas català, però, és únic a Europa. Cap regió ha suportat dèficits fiscals tan alts durant un període tan llarg de temps. Les regions europees amb un PIB per càpita similar al de Catalunya com Escòcia, les franceses Aquitània i Provença, o Úmbria (Itàlia) no només no tenen dèficits respecte els seus Estats, sinó que gaudeixen de superàvit. Ni les regions més riques de la UE com Llombardia o Baden-Württemberg mai han arribat a les xifres a les qual Catalunya està sotmesa respecte als seus Estats.


10- ¿El dèficit fiscal interessa per finançar el superàvit comercial?

A Catalunya sovint s'ha hagut de sentir com des d'Espanya s'explicava que convé tenir dèficit fiscal perquè així els espanyols tenen diners per comprar els productes catalans. No s'han de confondre mai les balances fiscals amb les balances comercials. Les balances comercials es compten a partir de la diferència entre el que Catalunya compra a Espanya i el que Espanya compra a Catalunya. De restar aquests dos factors en surt el superàvit ja que els catalans venem més que no pas comprem.

Aquest argument, però, és una fal·làcia perquè en l'intercanvi comercial, Catalunya dóna una mercaderia a canvi d'uns diners. No hi ha cap empresari que doni els diners als seus clients perquè li comprin els seus productes. Si ho fes, el negoci no li sortiria gaire rodó, perquè recuperaria els diners però es quedaria sense la mercaderia. L'únic que es beneficia d'aquesta operació és el client que, sense pagar res, es queda amb el producte. Per tant, balances fiscals i balances comercials no tenen res a veure.


11- Com es finança ara la Generalitat de Catalunya?

La Generalitat de Catalunya es finança bàsicament a través de dos ingressos que proporcionen el 90% del pressupost: els ingressos tributaris (65%) i les transferències de l'Estat (25%). Aquest model, que es va pactar l'any 2002 en plena majoria absoluta del PP, traspassa la gestió del 35% de l'IVA, el 33% de l'IRPF i el 40% dels impostos especials sobre hidrocarburs, tabac i alcohol. Aquests impostos, que recull directament l'Estat, suposen un 45% del pressupost català. En canvi, la Generalitat només recapta un 19,3% del seu pressupost en impostos cedits, aquells que recapta l'Agència Tributària espanyola, però que cedeix íntegrament als territoris. Aquests impostos són el de successions i donacions, el de patrimoni, el de transmissions patrimonials, el de l'energia i el de mitjans de transport, i el Parlament té capacitat normativa per apujar-los o abaixar-los. El dèficit fiscal fa que sovint la Generalitat es vegi obligada a apujar aquests impostos, que són molt més alts que a la resta de l'Estat, per evitar l'escanyament dels comptes. El resultat d'això és que els catalans són els ciutadans de l'Estat espanyol que més paguen. De fet, els experts assenyalen sovint que Catalunya paga un nivell d'impostos equiparable a un país socialdemòcrata i rep inversions públiques com si fos un país liberal.


12- Què és l'Agència Tributària?

És l'organisme públic de l'Estat encarregat de la recaptació i gestió de tot el sistema de tributs i impostos. Els principals impostos que recapta són l'IRPF, l'impost sobre societats, l'IVA i els especials. Els partits catalans demanen una agència pròpia.


13- Què és la capacitat normativa?

La capacitat normativa és la potestat que té una administració per modificar alguns dels impostos que gestiona. Ara per ara, la Generalitat només té capacitat normativa en impostos poc rellevants. Per als grans impostos (IVA, IRPF, de societats i els especials), l'Estat es reserva la capacitat normativa. La Generalitat únicament pot posar un recàrrec en un dels impostos especials, el d'hidrocarburs.


14- On es decideix el sistema de finançament de les autonomies?

Al Consell de Política Fiscal i Financera, que és l'òrgan on el govern espanyol i les comunitats autònomes negocien el sistema de finançament comú. Creat el 1980 per coordinar l'activitat financera de l'Estat amb la de les autonomies, és només un òrgan consultiu per negociar. El poder normatiu sobre el finançament de les comunitats el tenen les Corts espanyoles. Catalunya negocia el seu sistema de finançament en aquest òrgan, a diferència d'Euskadi i Navarra que gaudeixen del concert econòmic.


15- Quines diferències hi ha entre el concert econòmic basc i navarrès i el sistema de règim comú de Catalunya?

A diferència de Catalunya, aquestes dues comunitats històriques disposen de concert econòmic. Aquesta norma permet a les hisendes forals d'Euskadi i de Navarra tenir capacitat normativa plena i recaptar tots els impostos que es generen al seu territori. Navarresos i bascos només paguen a l'Estat els serveis que aquest els presta. És el que s'anomena la quota, que cada any s'encarreguen de negociar els governs autonòmics amb el de Madrid, no sense tensions. Aquest sistema, permet adaptar els impostos i taxes a la realitat socioeconòmica d'aquests dos territoris i evita la fuita de diners injustificada com a Catalunya.

Opina

Configuració
  • anticoife 4.032 13 485
    Jo us recoman-ho mirar aquesta animació també.

    http://www.espoli-fiscal.tk

    Més que res perque escolteu la meva fantastica veu.
  • cosetania 1.713 12 847
    Jo cada cop ho flipe més...
  • EmulatorQ Usuari sumador 54.840 13 6 👍 8.761

    Llegiu-vos també aquest article, aparegut a l'AVUI del dia present (13 de juny):
     

    L'HORA DEL TALLAT

    PARAULES I DÈFICIT
    Francesc Puigpelat
    puigpelat@lamanyana.es

    I maginem que les 430 paraules que formen aquest article són xifres que expressen euros i que, en total, sumen el que el lector català regalarà a l'Estat com a part del dèficit fiscal. En aquest cas, cada paraula són 4,13 euros. (El lector ja porta pagats 155 euros.) És una operació numèrica molt senzilla: segons el professor Ramon Tremosa, cada català, com a terme mitjà, va pagar el 2001 (ara no fóra gaire diferent) 1.777,44 euros a Espanya, que no li han retornat. Són 1.777,44 euros el que sumaran les paraules d'aquest article, a 4,13 euros cadascuna. (Aquesta frase representa 198 euros més.) Pot ser una bona forma de visualitzar el dèficit fiscal, que, d'una altra manera, pot semblar una pura abstracció dins del debat polític. (95 euros més.)
    D'abstracció, però, res. Si cada català paga 1.777,44 euros anuals, una família mitjana de quatre membres en paga 7.109,7. Cada tres anys, doncs, una família regala a Madrid 21.329 euros, que és el preu d'un monovolum o un cotxe familiar. Això significa que, amb el que paguem per tenir el privilegi de pertànyer a Espanya, cada família catalana podria canviar-se de cotxe cada tres anys. Més equivalències: si el dèficit anual català són 12.000 milions d'euros i comptem que el preu mitjà d'un habitatge és de 240.000 euros, tindríem que, si Catalunya fos independent, el govern podria regalar cada any als ciutadans 50.000 pisos. I, en els pròxims deu anys, mig milió de pisos. ¿Qui parla de problema de l'habitatge a Catalunya? El veritable problema és el dèficit fiscal. (Aquest paràgraf han estat 127 paraules, 524,4 euros).
    Encara més: Boadella i els 900 intel·lectualets signants del manifest no nacionalista (amb famílies incloses) paguen 6.398.784 euros (o, per als que no hagin fet el canvi, més de 1.000 milions de pessetes). Tots ells estan molt satisfets de regalar tot això a Espanya, així que haurem de deduir que o són d'una extrema generositat o pixen fora de test. (Són 59 paraules, 243,6 euros.)
    I acabo: ¿som generosos, globalment, els catalans? Em temo que té raó Maquiavel: "La generositat es devora ella mateixa, perquè a força d'exercir-se d'exhaureix". (La cita són 45 euros.) Hauríem d'aprendre a ser menys kumbaiàs i més maquiavèl·lics. I ho reblo amb Shakespeare: "La carrera del generós s'assembla a la del sol; només que el generós ja no surt l'endemà". (La cita, 70 euros.) Em temo que Shakespeare l'encerta: o canviem radicalment o Catalunya va cap al crepuscle definitiu. Com aquest article. Suma paraules, lector: ja t'has llegit els 1.777,44 euros que et toca pagar enguany.


Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.833.859 missatges
  • 205.813 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat


Publicitat