Notícia

Un poemari inèdit de Carles Salvador veu la llum setanta anys després

L'escriptor va recuperar en els versos la mètrica valenciana que utilitzava Ausiàs March

El volum consta de 49 poemes de temàtica marinera com a expressió de la sensualitat i de l\'amor. © UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
El volum consta de 49 poemes de temàtica marinera com a expressió de la sensualitat i de l\'amor. © UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

L'any 1948, el poeta i gramàtic Carles Salvador (València, 1893-1955) i l'editor Josep Maria de Casacuberta ho tenien tot lligat per a llançar una novetat editorial. El valencià havia aconseguit el vistiplau dels censors franquistes i Barcino havia previst la publicació però, de sobte, van aparéixer uns imprevistos econòmics que, junt amb la mort en 1955 de l'escriptor valencià, van propiciar que el poemari Veles i gavinesacabara en un calaix.

El poemari inèdit de Salvador acaba de veure la llum aquesta setmana, després de 70 anys i diversos intents de publicació que mai no van arribar a consolidar-se, tal com explica l'editor i professor de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, Andreu Beltran Zaragozá. Aquest 2018, la Fundació Carles Salvador de Benassal i l'Institut d'Estudis Catalans han col·laborat en l'edició del volum, que consta de 49 poemes de temàtica marinera però amb un rerefons amorós i sensual.

Veles i gavines és un llibre de poemes inèdit, remarca Beltran –qui s'ha fet càrrec de l'anàlisi introductòria del volum–, però destaca també per un altre fet: "És el primer que introdueix la mètrica valenciana per a construir els versos, ja que, fins aleshores, els poemes escrits en valencià usaven la mètrica castellana", apunta el professor i membre de la Fundació Carles Salvador.

El lexicògraf i un dels màxims impulsors de les Normes de Castelló va escriure Veles i gavines en 1948 i Casacuberta havia de fer-se càrrec de l'edició en Barcino dins de la col·lecció La Revista, "una de les poques publicacions que hi havia en català en plena postguerra", recorda Beltran. Tanmateix, diversos problemes econòmics van congelar els plans i, tot i que la Fundació conserva correspondència entre el gramàtic i l'editor català en la qual parlen de recuperar el projecte, mai no va eixir a la llum, entre altres motius, perquè el poeta va morir en 1955.

L'editor destaca de Veles i gavines el caràcter innovador en la poesia valenciana dels recursos postsimbolistes, com ara la personificació i la metàfora i el domini de la mètrica que "connecta amb els clàssics medievals, com ara Ausiàs March", assenyala Andreu Beltran. Els 49 poemes comparteixen el seu tarannà mariner com una expressió de la sensualitat i de l'amor.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.284.705 missatges
  • 220.660 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat