Notícia

Guerra contra les llengües minoritzades de Rússia

De les 133 llengües que es parlen a Rússia, 131 estan amenaçades segons la UNESCO. Aquesta situació es veurà agreujada per una polèmica llei que el Parlament rus acaba d’aprovar, per la qual les llengües natives de les minories ja no seran obligatòries a

Vladímir Putin. Autor/a: Presidencia de la República Mexicana
Vladímir Putin. Autor/a: Presidencia de la República Mexicana

A la Federació Russa es parlen 133 llengües en l’actualitat, de les quals 35 són oficials a escala subestatal i només una, el rus, ho és al conjunt del territori. Segons la UNESCO, només el rus i el tàtar (parlat per sis milions de persones al Tatarstan i Baixkortostan) gaudeixen de bona salut. La resta, 131 llengües, estan amenaçades: 19 són vulnerables (els nens no la parlen fora de casa), 79 corren un greu perill (només les parlen les generacions més velles) i 19 estan a un sol pas d’extingir-se.

Aquest panorama desolador és fruit d’unes polítiques centralistes que els successius líders russos han aplicat des de la formació de l’Imperi rus al segle XVIII, fomentant l’expansió de tot allò ètnicament rus en detriment del que fos característic dels pobles que habitaven els territoris que anaven conquerint, amb la intenció d’assimilar-los en un procés de russificació. L’excepció a aquesta tendència fou la política de tolerància que Lenin va iniciar vers les minories i el suport a les seves llengües, que es va estendre entre la revolució de 1917 i els anys 20 i 30. De fet, no va ser fins la desintegració de la Unió Soviètica el 1991 que, en un context de col·lapse del govern central acompanyat de grans reformes, obertura i renovació, les nacions petites començaren a lluitar pels seus drets, entre ells el de preservar la seva llengua nativa.

Model lingüístic a les escoles

El marc legislatiu vigent en matèria d’educació data del 2012, on s’especifica que  “els ciutadans de la Federació Russa tenen dret de rebre l’educació preescolar, primària i secundària obligatòria en una de les llengües natives dels pobles de la Federació Russa, així com el dret d’estudiar una de les llengües natives dels pobles de la Federació Russa, dins de les possibilitats que ofereixi el sistema educatiu”.

Per tant, el dret a estudiar en una llengua nativa està garantit, sobre paper, per als pobles que conformen la Federació Russa. No obstant això, tal i com assenyala Miquel Cabal i Guarro, doctor en Lingüística i traductor literari del rus, a la pràctica la llengua vehicular a les escoles és gairebé sempre el rus. La cua del punt esmentat de la llei, «dins de les possibilitats que ofereixi el sistema educatiu», s’empra com a pretext per negar el dret a les minories d’estudiar en la seva pròpia llengua.

Així, la realitat a les escoles russes en matèria lingüística fins el curs passat era utilitzar el rus als centres de primària i secundària com a llengua vehicular. Arreu es cursava el rus com a llengua obligatòria, a la qual s’hi dedicava entre cinc i nou hores lectives setmanals, depenent del curs. I en el cas dels estudiants de les repúbliques on hi ha una llengua cooficial s’hi estudiava, a més, l’assignatura també obligatòria de la llengua cooficial, impartida durant dues o tres hores a la setmana. Cabal assenyala, però, que les classes de la llengua nativa es feien “de forma poc seriosa, per als estudiants era una maria, i els alumnes amb prou feines aprenien les competències més bàsiques d’aquesta llengua”.

Però aquest model, ja precari per a les llengües pròpies, ha estat revisat recentment a partir d’uns comentaris que Vladímir Putin va fer el juliol de l’any passat durant una reunió del Consell per les Relacions Inter-Nacionals de Rússia, en què va deixar paleses les diferències existents entre el rus i les altres llengües parlades per les minories ètniques que conformen el país. De la llengua russa va afirmar que “és la llengua de l’Estat (...) que no pot ser substituïda per res; és el marc espiritual natural del conjunt del nostre país multinacional. I tothom l’ha de saber parlar”. I a continuació, referint-se a les llengües cooficials de Rússia, va dir que “és inacceptable obligar a una persona a estudiar un idioma que no sigui la seva llengua materna, de la mateixa manera que és inadmissible reduir el nivell i les hores de l’ensenyança del rus. Insto als governadors de les regions de la Federació Russa que posin especial atenció a això”.

Ràpidament les autoritats es van posar en marxa. En primer lloc, va actuar la Fiscalia, i a partir de novembre de 2017 els pares que volien que els seus fills estudiessin la seva llengua materna havien de sol·licitar-ho explícitament a les escoles, quan fins en aquell moment aquesta assignatura havia estat obligatòria per a tots els alumnes a primària i secundària. Això va causar indignació als habitants de moltes d’aquestes nacions, que van protestar contra la nova mesura, especialment al Tatarstan i Baixkortostan, però també al Daguestan, Kabardino-Balkària, Komi o Ossètia del Nord.

Fent cas omís al rebuig que aquesta iniciativa generava entre les minories nacionals, el Comitè per a l’Educació i la Ciència de la Duma Estatal (Parlament) va proposar un projecte de llei que introduïa canvis a la Llei Federal pel que fa a l’educació per tal que la docència en les llengües de les minories passés a ser voluntària. L’aprovació del projecte de llei s’ha dut a terme amb una velocitat inusitada: la primera lectura necessària per a la seva aprovació es va produir el 19 de juny passat. El 24 de juliol assolia la segona lectura, i l’endemà la tercera, per entrar a l’Assemblea Federal (el Senat rus). El 28 de juliol, superat el tràmit assembleari, el text legal ja es va remetre a Putin per ser aprovat definitivament. Val a dir que el nombre de legisladors que van votar a favor d’adoptar aquesta llei, impulsada “des de dalt”, va ser aclaparador: només dos parlamentaris del Partit Comunista —Valentin Xurtxànov de Txuvàixia i Rizvan Kurbànov del Daguestan— van votar-hi en contra, mentre 388 van votar-hi a favor.

Si vols salvaguardar la teva cultura i llengua i ets rus, ets un patriota. Si no, ets un extremista”

La societat civil de pràcticament totes les nacions que conformen la Federació va rebutjar frontalment la nova llei, i van decidir organitzar-se i crear el Congrés Democràtic dels Pobles de la Federació Russa, celebrant conferències i actes de repulsa a la llei. Membres del Congrés van declarar que la nova llei “viola les disposicions bàsiques de les constitucions de Rússia i de les seves repúbliques" i està dissenyada per a la "destrucció final dels idiomes nadius de la Federació Russa amb el propòsit d’assolir la russificació plena dels seus pobles de manera immediata”.

També es van mobilitzar acadèmics i lingüistes europeus, i van adreçar una carta al Parlament rus demanant que no s’adoptés la llei ja que el conjunt de llengües que es parlen a Rússia “és una part única del patrimoni cultural del món i la mort d'aquestes llengües suposaria un cop fort per a la diversitat lingüística del món i empobriria el patrimoni intel·lectual de la humanitat”. A continuació afegia que aquests idiomes “tenen el dret històric de rebre el suport d'un estat que ha tractat, des de fa segles, d’oprimir, dominar i assimilar les seves minories”.

Activistes i acadèmics del Tatarstan, Baixkortostan i Kabardino-Balkària, tres de les repúbliques afectades per aquesta llei, han explicat a Nationalia com aquesta pot perjudicar les seves llengües natives. Els líders dels moviments socials per a la preservació de la pròpia cultura del Tatarstan, incloent-hi el Centre Públic de Tots els Tàtars (BTIÜ per les seves sigles en aquesta llengua), declaren a aquest mitjà que les minories nacionals de la Federació Russa pateixen una greu discriminació i se’ls nega el dret a ser educats en la seva pròpia llengua. Estan preocupats per l’estat de la llengua en la república i afirmen que la nova llei pot accelerar el procés d’assimilació que ja s’està produint entre els ciutadans, molts dels quals ja no parlen el tàtar, especialment a les ciutats. Segons els líders del grup, “mentre mani un règim autoritari amb tics imperials, en 40 o 50 anys la nostra nació, senzillament, pot desaparèixer”.

També denuncien que, si protesten, la Fiscalia els imputa càrrecs d’extremisme. Un dels últims casos va ser l’acte organitzat per celebrar l’aniversari del poeta tàtar Gabdulla Tukay el 26 d’abril. Els organitzadors van rebre tres citacions dels serveis de seguretat nacional russos, l’FSB, per extremisme. “La Fiscalia persegueix qualsevol acte que promogui la nostra cultura nacional”, afirmen. El mateix explica una doctora en Filologia de Kabardino-Balkària, Lidia Jigunova, que després de protestar de forma individual amb una pancarta davant de la seu del govern a Nàltxik, la van fer anar al despatx del ministre encarregat dels assumptes d’extremisme per “tenir-hi una conversa”. Fàtima Tlissova, una periodista circassiana a qui hem entrevistat juntament amb Jigunova, comenta al respecte: “Sempre igual: si vols salvaguardar la teva cultura i llengua i ets d’ètnia russa, ets un patriota. Però si no, llavors ets un extremista.” I afegeix que el govern rus va annexar Crimea i va donar suport al conflicte a l’est d’Ucraïna per preservar els drets dels russos ètnics que viuen a la zona i protegir la seva llengua materna. “I el mateix govern nega a les minories que viuen al seu territori els seus drets més bàsics per preservar la seva cultura”.

Un dels líders de l'organització Baixkort, una organització que defensa els drets del poble baixkir, subratlla que les llengües nacionals no compten amb cap suport per part de l’estat, cosa que contradiu la Constitució federal, i que la nova llei pot suposar el cop de gràcia final a la seva llengua. Avui, explica, hi ha cada cop menys professionals especialitzats que utilitzin el baixkir en l’esfera pública, que queda relegat a l’àmbit privat. Per la seva tasca, aquest militant pels drets de les minories també ha patit assetjament per part de les autoritats.

Lídia Jigunova explica que el motiu d’impulsar aquesta llei és perquè els russos ètnics que viuen a les repúbliques nacionals de Rússia no volen que els seus fills estudiïn les llengües natives d'aquests llocs. I afegeix que per a ella això representa una pèrdua immensa ja que ser bilingüe «és un gran valor perquè cada llengua és la clau que obre les portes d’una cultura, és a dir, podem viure en diversos mons. I no volem que els nostres fills es vegin privats d’aquest patrimoni”.

(Article publicat conjuntament per Nationalia i Vilaweb.)

Nationalia

Nationalia

Nationalia és el diari de les nacions i pobles sense estat. Editat pel CIEMEN des de 2007, és una forma diferent de mirar el món i allunyada d’una visió hegemònica centrada en els estats com a actors principals de l’escena internacional.

Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.206.621 missatges
  • 217.934 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat