Notícia

Documenten les violacions de drets individuals i col·lectius a les regions de majoria kurda de Turquia

La investigació, a partir de 41 entrevistes fetes en tres ciutats kurdes, recull atacs als drets de participació política, laborals, lingüístics o de memòria històrica

Imatge estilitzada a la portada de l\'informe que mostra l\'edifici de l’àrea metropolitana de Diyarbakir sota bloqueig policial. Autor/a: Mahmut Bozarslan
Imatge estilitzada a la portada de l\'informe que mostra l\'edifici de l’àrea metropolitana de Diyarbakir sota bloqueig policial. Autor/a: Mahmut Bozarslan

Un informe elaborat pel CIEMEN i per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona als territoris de majoria kurda de Turquia documenta les múltiples violacions de drets fonamentals patides per la població local d’ençà de la imposició de l’estat d’emergència el 2016, arran del cop d’estat fallit contra el president turc Recep Tayyip Erdogan. El text se centra en les violacions patides per la població local després que 94 governs municipals del Kurdistan on havien estat elegits executius del Partit de les Regions Democràtiques (BDP, esquerra prokurda) fossin cessats i 80 coalcaldes, detinguts. S’hi documenten violacions de drets com la participació política, el treball, la reunió i associació o l’accés a serveis públics, així com a l’ús de la llengua materna i a la preservació de la memòria històrica.

L'informe és un encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona al CIEMEN i s'emmarca, segons fonts municipals, en la "voluntat política municipalista" del govern de la ciutat d'analitzar la situació a les regions kurdes de Turquia i de preparar el desplegament de la cooperació barcelonina al territori.

El treball de camp, conduït per la tècnica del CIEMEN i sociòloga Günes Öztürk, es va fer durant el darrer terç de 2017 i el primer terç de 2018 mitjançant 41 entrevistes en profunditat a tres ciutats del Kurdistan: Amed (Diyarbakir en turc), Mêrdîn (Mardin) i Wan (Van). Entre les persones entrevistades n’hi ha que tenien algun càrrec als ajuntaments d’aquests municipis, gent usuària de serveis municipals o persones que formaven part d’estructures de participació política. En aquest sentit, l’objectiu de la investigació era posar en relleu la percepció de les persones que han sortit perjudicades en el procés i situar-lo en el marc històric, social i polític de la república turca.

Així, l’informe interpreta que l’operació de destitució dels governs “s’ha d’entendre com una fase més dins d’un conflicte, el qual ha passat per una escalada gradual de violència en la qual hi ha hagut diferents intents de diàleg i resolució al llarg de la història de la República de Turquia”.

Un atac contra la ciutadania i la identitat kurda

A les conclusions, el text recull que “la gran majoria” d’informants “comparteixen la percepció d’haver perdut ‘capacitat d’acció’”, fet provocat per “la guerra urbana, la destrucció massiva dels districtes i municipis, els desplaçaments forçosos, les violacions generalitzades dels drets humans i la transformació de les seves vides quotidianes. Aquesta percepció, compartida i constatada per molts dels testimonis entrevistats, la interpreten com una conseqüència de la seva identitat ‘kurda’”.

Les persones entrevistades consideren que les accions del govern turc contra els governs municipals no estan encaminades a garantir “el seu benestar”, sinó a “assimilar la seva identitat”. El text també recull que “les operacions contra els governs dels ajuntaments tampoc són ben valorades per part dels informants tot i que hi ha qui es mostra crític amb la gestió municipal dels governs destituïts”.

Segons l’informe, “una observació molt estesa és el fet que la violació del dret a la participació política no només té efectes en el moment actual sinó que s’ha d’entendre com una violació dels drets col·lectius i de la seva voluntat política a nivell històric”. Les persones entrevistades “creuen que mitjançant algunes pràctiques realitzades sota les tuteles judicials, com són els canvis de nom dels llocs, dels monuments, de les unitats de l’espai públic, l’eliminació dels noms en kurd dels municipis de les façanes dels edificis dels ajuntaments i la supressió de serveis socials, entre d’altres, fan que la violació del dret a la participació política guanyi un caràcter gairebé permanent”.

A més, la majoria dels informants consideren que “totes aquestes accions sumades als atacs contra l’ús públic de la llengua kurda desapareguda dels serveis públics i de la pràctica diària dels ajuntaments de la regió, són clars exemples de la intencionalitat política d’assimilació i anul·lació de la identitat kurda amb la voluntat de construir una nova ideologia centralitzada”. En aquest sentit, “la destrucció massiva dels espais vitals d’una gran part de la població i de la seva voluntat política compartida, la criminalització d’una llengua comuna que també era usada pels serveis socials dels ajuntaments, els tancaments dels mitjans de comunicació i de les entitats de la societat civil de la regió, els intents d’eliminar una memòria col·lectiva expressada a través dels monuments i noms dels diferents espais públics i finalment, la destitució dels càrrecs electes kurds i el seu empresonament, són interpretats per un gran nombre de testimonis com les diferents formes d’una política assimilacionista que perdura des de fa dècades”.

Presentació de l’informe

La investigació ha estat possible mercès al suport econòmic de la direcció general de Justícia Global i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona. És en les dependències municipals del carrer d’Avinyó, 15 que es presenta el text, aquest 12 de juliol, a les 18:30 hores. L’informe es pot descarregar al web del CIEMEN.

Nationalia

Nationalia

Nationalia és el diari de les nacions i pobles sense estat. Editat pel CIEMEN des de 2007, és una forma diferent de mirar el món i allunyada d’una visió hegemònica centrada en els estats com a actors principals de l’escena internacional.

Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.158.595 missatges
  • 216.231 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat