Notícia

Monzó: 'La immersió lingüística és una de les fantasmades més grosses que s'han explicat perquè és relativa'

L'escriptor avisa que el català 's'està podrint' i 'cada vegada i cada vegada serà més un dialecte del castellà

L'escriptor Quim Monzó, 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, és molt crític amb la immersió lingüística a les escoles catalanes. En una entrevista a l'ACN, ha assegurat que és "una de les fantasmades més grosses que s'han explicat perquè és relativa" i "mínima".

Així mateix, ha criticat els partits contraris a la immersió lingüística i els ha acusat de tenir com a "arma d'obtenció de vots: provocar la divisió i l'odi entre la gent segons la seva llengua materna".

Monzó no és només crític amb la presència del català a les escoles, sinó en el mateix estat del català que, segons ha dit, "s'està podrint" i "cada vegada va més a ser un dialecte del castellà". L'escriptor ha assegurat que no escriu columnes de política ni de futbol perquè no en té "ni idea i no en sap". 

En aquest context, ha ressaltat que es fan servir "uns estereotips que venen donats pels mitjans de comunicació com la televisió i per les xarxes socials i es repeteixen clixés i jocs de paraules del castellà". 

"La immersió lingüística, com diria Jep Cabestany, de La Competència, una camama" i és "mínima". Segons Monzó, "hi ha moltes zones de l'àrea metropolitana, Barcelona inclosa, on les classes es fan en castellà i sense cap problema". L'escriptor ha dit que coneix casos de gent que havia de fer classes de català i les feia en castellà. 

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Quan li van dir des d'Òmnium Cultural que li entregaven el 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Monzó ha reconegut que "es va quedar parat. És un premi que considerava que no em donarien mai, sempre he tingut la idea que un premi d'honor s'entrega a algú que dona una imatge seriosa i jo no n'he donat gaire al llarg de la meva vida". Ha assenyalat que està content de rebre un premi pel qual "no ha licitat". 

Ha admès que no sap definir en quin moment vital es troba, el que sí té clar, ha afegit, és quina és la seva feina i és escriure cada dia, llegir llibres i premsa i d'això fer-ne una columna diària que és com una mena de dietari.

"El que fas quan escrius cada dia és escriure un diari privat", ha indicat. Respecte la inspiració en el moment d'escriure, ha explicat que ningú pot escriure del no res. "Tu escrius a partir del que vius, del que xucles a partir del cinema, la música, els llibres... Un va pel món i es fixa amb coses que t'agraden i et desagraden i en dones l'opinió", ha declarat. 

La situació política actual, ha manifestat, juga un paper bàsic en aquest dia a dia al que es referia perquè molta gent en parla. Tot i això, Monzó no escriu columnes ni de política ni de futbol perquè "no en té ni idea, no en sap. No m'hi veig tenint una opinió forçada com la que escoltes a la barra del bar amb un 'tio' que fa una truita de patates amb un 'carajillo' i que en sap més que Valverde, que qualsevol entrenador i qualsevol polític". 


Opina

Configuració
  • cathalà 21.725 11 63 👍 4.469

    En Monzó té tota la raó.
  • Ramon Muntaner 3.535 11 576 👍 1.019
    Això de "va més a ser" no sona gairé genuí...
    • Nester 818 1 👍 873
      Ell mateix, o qui transcriu això, vés a saber, dóna un exemple de la castellanització del català.

      “... i cada vegada SERÀ més un dialecte del castellà.”
      fóra més correcte. 


      http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/649348-ivaig-a-anar-o-anire.html


      EUGENI S. REIG - 27 maig 2013 7.00 h
      ¿Vaig a anar o aniré?
      CLAR I EN VALENCIÀ

      Actualment, cada volta hi ha més gent que —per influència del castellà, sense cap mena de dubte— utilitza el futur perifràstic, que és el que es forma amb la construcció “anar + a + infinitiu” i que s'acostuma a usar per a expressar accions que es duran a terme en un futur immediat, mentres que el futur simple s'empra per a expressar accions que es duran a terme en un futur llunyà (”a l'estiu aniré al poble”). Açò els valencians ho usem molt bé. El futur perifràstic l'utilitzem només per a expressar accions que s'han de produir immediatament (”vaig a netejar-me les dents”), encara que la nostra manera tradicional de parlar no acostuma a fer ús d'aquesta forma de futur i així és corrent oir expressions com ara “em vist, em pentine i baixe corrents”, “m'acoste a la farmàcia en un bot i torne de seguideta”, etc. El castellà, en canvi, fa ús i abús del futur perifràstic i no sols l'usa per a expressar accions que es duran a terme en un futur immediat (“voy a limpiarme los dientes”, “voy a acercarme a la farmacia en un voleo i vengo en seguida”, etc.) sinó que, cada vegada més, l'empra indegudament per a expressar accions que es duran a terme en un futur llunyà (“al año que viene vamos a ir de vacaciones a Italia”). Un valencià no diria mai de la vida una construcció tan estranya com “l'any que ve vaig a anar-me'n de vacacions a Itàlia”, sempre dirà “l'any que ve me n'aniré de vacacions a Itàlia”. Eixe abús que fa el castellà del futur perifràstic serà, sense cap mena de dubte, nefast per a eixa llengua, que acabarà perdent per complet l'ús del futur simple. De fet, en el castellà d'Amèrica ja s'ha perdut el futur simple, fins i tot en usos hipotètics. Els valencians no hem d'imitar eixe comportament lingüístic inadequat del castellà i hem de reservar el futur perifràstic només per a referir-nos a accions que s'han de produir immediatament. I encara seria millor si procurarem no usar-lo mai, perquè en valencià ja tenim un passat perifràstic format amb el verb “anar” i per tant si diem “va a anar”, com es pronuncia exactament igual que “va anar”, qui ho sent no sap si volem dir “anirà” o “anà”. Aquesta confusió es produïx sempre en la tercera persona del singular (perquè la “a” de “va” es fon amb la preposició “a”), i en totes les persones, tant del singular com del plural, en tots els verbs que comencen per “a” i en la major part dels que comencen per “e”.

      Una llengua és moltes coses, però fonamentalment i per damunt de tot és un instrument que ens servix per a comunicar-nos. Qui parla una llengua no es pot permetre usar paraules o construccions que creen confusió en qui l'escolta. Cada vegada que algú sent “va menjar” o “vaig anar” no s'ha de veure obligat a fer l'esforç mental de saber si qui ho ha dit vol dir “menjà” o “menjarà”, “aní” o “aniré”.


  • Aufrany 3.597 3 566 👍 3.124
    Molt bé Quim, tan de bo a tu algú sí t'escolti perquè amb això de la immersió és ben ple de dogmàtics que no volen veure la realitat i amb el papu de la segregació mantenen un sistema que l'únic que fa és degradar i arraconar la llengua, ei però serem un sol poble, castellà però un sol poble.
  • Lavanda Nur 162 👍 84
    Estic d'acord, jo sempre he dit que una llengua viva es aquella que es parla. Saber llegiria i escriure es secundari.
    La immersió llinfuistica ha fet això que molta gent saben escriure però no la parlen. La transmissió esta en la mare no a la escola.
  • willybarna 10.912 10 189 👍 2.639
    Qui a hores d'ara, sent nacionalista catala(ja no dic independentista) no defensi una doble xarxa escolar per a Catalunya, una de dos, o és un pobre indigent mental o és un cínic quinta-columnista infiltrat.

    Als socialistes de dretes i d'esquerres d'aquí al racó no cal fer-lis gaire cas perque només son la corretja de transmissió dels 3 partits catalans que tenim al nostre parlament.
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.125.518 missatges
  • 215.190 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums