Notícia

Joan-Lluís Lluís, escriptor de la Catalunya Nord: 'Volia venjar-me literàriament de Franco'

Publica ‘Jo soc aquell que va matar Franco’ que reinventa la història imaginant que Franco va declarar la guerra als Aliats

L’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) fa un nou exercici literari reinventant la història i imaginant que Franco va declarar el 1940 la guerra als Aliats. Amb una picada d’ull a la signatura dels poemes d’Ausiàs March, ‘Jo soc aquell que va matar Franco’ (Proa) imagina que el general s’uneix a Hitler i travessa els Pirineus, bombardejant el camp francès d’Argelers on, juntament amb altres exiliats republicans, malviu el protagonista de l’obra, Agustí Vilamat. Una ucronia que busca “escurçar feliçment” el regnat del dictador, segons ha explicat el mateix Lluís en una entrevista amb l’ACN. “És una venjança literària, inútil i vana, però m’he volgut permetre el luxe”, ha assenyalat.

Lluny de ser un assaig polític de ficció, l’escriptor parteix dels versos de Pere Quart que va llegir als 16 anys al Canigó -‘Malfia’t de la història. Somnia-la i refés-la!- per donar a llum un relat “coherent i versemblant” que, partint de la realitat, ficciona el final de la dictadura però amb inevitables paral·lelismes amb l’actualitat. 

Un futur diferent per a Catalunya

Amb tot, l’escriptor nord-català va escollir el “canvi històric” que li va semblar més versemblant pel context geopolític dels anys 40, no en base a l’actualitat. “Crec que si Franco realment hagués declarat la guerra als Aliats no hauria sobreviscut. El franquisme s’hauria extingit i, probablement, s’hauria restablert la democràcia a Espanya i potser el futur de Catalunya hauria estat diferent”, ha reblat. 

En aquest sentit, considera que li genera un “dolor afegit” que, a part de la dictadura, Catalunya hagués patit una “submissió”. “Els catalans vam perdre la guerra dues vegades, una com a demòcrates i una altra com a catalans”, ha lamentat. 

Joan-Lluís Lluís, però, no només passa comptes amb la dictadura, sinó que també ho fa amb els Aliats i amb els Estats Units, que literàriament acaben deixant Catalunya a l’estacada, una actitud que recorda la resposta europea al procés sobiranista. També deixa entreveure el paper de la República espanyola, que sobreposa Franco per sobre del seu posicionament contrari a la independència catalana.

La novel·la està protagonitzada per Agustí Vilamat, que neix el 1916 a Solsona i descobreix la seva curiositat pel català gràcies a una advocat que li regala les reistes de ‘La Mainada’. L’únic moment real és l’execució de Lluís Companys però, amb tot, hi apareixen desenes de personatges de la història amb un paper que mai van viure. Així, el lector hi trobarà Queipo de Llano, Ventura Gasol o Manuel Azaña, entre molts d’altres.

Distingit amb premis com el Crexells (‘El dia de l’os), el Lletra d’Or (‘Les cròniques del déu coix’) i el Crítica Serra d’Or (‘Aiguafang’ i ‘El navegant’), Joan-Lluís Lluís hi suma ara el Premi Sant Jordi.
 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.109.905 missatges
  • 214.697 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums