Notícia

Porreres fa balanç de l'exhumació més valuosa de les Illes Balears: 'S'han identificat pocs cossos'

Impulsada per l'associació Memòria de Mallorca, l'obertura va esdevenir tot un acte públic de memòria

15 mesos després de l'obertura de la fossa, Porreres farà balanç del punt en què es troba el procés d'exhumació més gran de les Illes. Serà aquest dissabte 17 de febrer, a les 8 del vespre, en una xerrada que conduirà l'historiador Tomeu Garí i que tindrà lloc al local social de l'Agrupació Cultural de Porreres. 

Segons ha pogut saber Racó Català, entre els 49 cossos exhumats només hi ha hagut 14 identificacions, totes elles del primer trimestre de l’any 1937, i la majoria de víctimes són homes que tenen entre 30 i 40 anys, malgrat n’hi ha alguna de més jove, com un noi de 18 anys que encara no ha estat identificat. "Calen més mostres d’ADN de familiars de les víctimes: en tenim bastantes, però no suficients", diu Garí que també fa una crida a l’Administració pública perquè inverteixi més diners en la que defineix  com "la investigació d'una de les fosses més importants que es poden obrir a Mallorca". 

Malgrat hi hagi hagut pocs cossos identificats, però, les investigacions de La Sociedad de Ciencias Aranzadi confirmen la hipòtesi de l’historiador local: la majoria de víctimes de les fosses de Porreres correspondrien a la modalitat de repressió de les anomenades «tretes» nocturnes -que consistia a donar la llibertat a grups de presoners i assassinar-los a continuació, de manera que si els familiars volien esbrinar què se n’havia fet rebien la resposta d’un document d’excarceració. Ho demostraria el fet que alguns cossos han aparegut amb filferros -perquè els treien lligats de la presó- i amb objectes personals -perquè, realment, creien que tornaven a casa-. 

Ara bé, de les 14 víctimes identificades, n’hi ha una que no correspondria al procediment repressiu de les  "tretes". Es tracta de Tomàs Seguí, l’alcalde de la localitat d’Esporles, que va ser detingut al seu poble i afusellat a Porreres. "La identificació de Seguí ens demostra que les fosses de Porreres combinarien víctimes de les ‘tretes’ i detencions de La Falange", explica Garí. 

Sigui com sigui, segons l’historiador, encara hi ha "moltes sorpreses" per sortir a la llum i molts interrogants per resoldre. "On són les víctimes de les tretes de la tardor de 1936, que coneixem per un testimoni oral?", "I les de l’abril de 1938, que sabem pels documents del governador civil?", es pregunta; però sobretot: "On són les Roges del Molinar, que es creu que van ser enterrades a Porreres?". Pel que fa a aquesta darrera incògnita, Garí contempla una hipòtesi que explicaria per què encara no han aparegut les 5 noies republicanes que van ser tretes de la presó pels franquistes la nit de Reis de 1937. I és que hi hauria la possibilitat que haguessin estat traslladades, torturades i violades en una comissaria abans de ser afusellades a Porreres. O sigui que podrien estar en una de les fosses més tardanes que encara no s’han exhumat.


En qualsevol cas, Garí diposita les seves esperances en la segona fase de l’exhumació, que tindrà lloc durant aquest 2018 i que podria desvetllar noves línies de fosses que, ara per ara, es desconeixen.   

Val la pena recordar que la de Porreres, situada al cementiri d'aquesta localitat del centre de l'illa, és la fossa accessible més gran de les Illes Balears. La primera obertura, que va tenir lloc la tardor de 2016, va permetre l'exhumació d'una cinquantena de cossos. Els historiadors, però, calculen que encara s'hi poden trobar les restes d'entre 100 i 150 represaliats més. De fet, entre els cossos podria haver enterrada la sindicalista Aurora Picornell, la més coneguda de les Roges del Molinar. 

Un procés d'exhumació modèlic

El procés d'exhumació de Porreres va ser modèlic. Impulsat per l'associació Memòria de Mallorca, va permetre que l'obertura esdevingués tot un acte públic de memòria. Durant els dies que van durar els treballs a la fossa, diversos grups d'escolars van poder visitar la zona i rebre les explicacions dels arqueòlegs; i veïns i visitants de la resta de l'illa es van acostar per ser testimonis de com Mallorca complia amb un deute que tenia pendent de fa molts anys. També van col·laborar en aquesta fita les explicacions del doctor Etxeberria, que dirigia l'excavació, que va fer exposicions diàries públiques sobre els avanços de l'exhumació.  S'han d'obrir, però darrere d'això hi ha d'haver una tasca pedagògica. I les institucions han d'ofertar visites dels escolars.. I s'hauria de fer un Centre d'Interpretació de la Guerra Civil i la República a Mallorca. "Jo ho vaig veure a Porreres! Molts instituts ho van demanar. 

 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.110.229 missatges
  • 214.710 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums