Notícia

[CRÒNICA] Els manifestants de l'acampada de plaça Catalunya resisteixen a les baixes temperatures

Els manifestants porten 9 dies dormint en tendes de campanya per demanar que s'investeixi Puigdemont

Els manifestants de plaça Catalunya no tenen intenció d’abandonar l’acampada, malgrat avui s’enfronten al dia més fred des que van decidir plantar-se com a reacció a la investidura fallida de Puigdemont (a Barcelona, s’han registrat temperatures properes als 5 graus). Abrics, bufandes grogues, barrets. Quetchua guanya per golejada entre els independentistes, o almenys aquesta és la marca de la majoria de tendes de campanya que hi ha aquí des de fa 9 dies (amb el parèntesi del desallotjament). Les baranes de les jardineres van farcides de llaços grocs, per tot hi ha pancartes que demanen la llibertat dels presos polítics i els manifestants s'apleguen al voltant d'una petita taula.

El fred, realment, apreta. 

El grup no porta cap registre, però calculen que hi ha un conjunt estable d’unes 30-40 persones dormint aquí aquests dies—“creixem a poc a poc i anem fent relleus”—. De tendes, n’hi ha una dotzena i, entre elles, gairebé no hi ha espai. A més, si un s’hi fixa, a sota, tenen palets per aïllar-les de la pluja que ha caigut aquests dies. Els palets, per cert, són resultat d’una crida que van fer a través del compte de Twitter @DespertemRep que ja aplega gairebé 8.000 seguidors. A l’esquerra, mirant cap a la muntanya, hi ha una tenda més grossa. Sembla el centre logístic i és d’on surt l’única estelada amb pal que oneja sobre l’acampada. A falta d’un punt de llum, que l’Ajuntament no els ha concedit, la bandera és l’únic element que fa visible la protesta des de lluny.

Però mentre una playlist dels Catarres va sonant en bucle, la vida a plaça Catalunya segueix igual de plàcida com cada dia: turistes orientals espanten coloms, un camió amb operaris de jardineria creua pel mig i guies turístics esperen els seus grups sota paraigües blaus de free tours.  

Però, de cop: zzzzzzzzt! S’obre la cremallera d’una de les tendes més dormilegues i en surt un home que, estirant els braços amunt, crida: “Bon dia, Catalunya!”. Ni la Terribas, tu. Molts envejarien l’energia matinera que desprenen els seus moviments. S’encén el primer piti del dia i, vestit amb una granota groga llampant, es va passejant per la zona de les tendes. Ens hi apropem. Li demanem pels motius que l’han dut a passar les nits aquí, però ens deriva al portaveu —”ens hem organitzat així perquè volem evitar que els mitjans tergiverseu la informació”—. Demanem per ell, però ha sortit un moment. Diuen que torna en 5 minuts. 

Mentre esperem, però, i a mesura que avança el matí, es va acostant gent a l’acampada. La majoria són independentistes d’arreu que vénen a donar-los suport, fer petar la xerrada i, en alguns casos, a portar-los menjar calent. Els grups de WhatsApp i Telegram treuen fum, especialment les estones que plou i cal material. El Joan i la Gemma són en alguns d'aquests grups i avui han vingut de Premià entrepà en mà a mostrar el seu suport als manifestants. Ella porta un pin a la solapa de l’abric —l’acaba de comprar al punt d’informació de l’acampada (hi ha pins de 5 tipus: tres menes de llacets grocs, un 155 barrat i el de ‘Llibertat presos polítics’).

—Els polítics no estan al nivell de la República i, davant d’aquest panorama, el poble està reaccionant autònomament. Comprenem que els tremolin les cames, però ells són els representants del poble. 

Malgrat les condicions climàtiques, el matrimoni de Premià confia que el gruix de manifestants augmenti perquè puguin “marcar” els polítics i s’iniciï una “nova primavera” (de fet, alguns dels manifestants ja van acampar pel 15M). De moment, però, no marquen pas la classe política. De fet, amb prou feines algunes cares conegudes els han vingut a veure (David Fernàndez de la CUP i Elsa Artadi, Aurora Madaula i Isabel Ferrer Àlvarez de JuntxCat són dels pocs que ho han fet els darrers dies). Amb l’ANC i Òmnium sí que hi han tingut contacte, però el contingut de les trobades encara no el fan públic. 

—Cada dia, fem dues assembles: una al migdia i una a la nit. Convidem tothom a venir, tingui les idees que tingui! 
 
Qui parla és Marc Bonet, el portaveu de l’acampada, que ja torna a ser per aquí i es disculpa pel retard. Es veu que ha anat al Decathlon a agafar-se uns pantalons més gruixuts per mitigar el fred —”s’agraeix que la gent ens porti plats calents”—. A pocs metres de la tenda gran, ens explica que l’acampada només demana dues coses: la investidura de Puigdemont —“no ens tanquem a res, però si no és ell, se’ns haurà d’argumentar molt bé”— i que es respectin els resultats del 21D. O sigui, que es faci efectiva la República. 

—Quins temes tracteu? 
—Debatem totes les idees que surten sobre com estem portant l’acció. Fem autocrítica. Nosaltres també estem aprenent!

Malgrat n’hi ha que militen a títol personal en diversos espais polítics i ja tenen una idea de com va el funcionament assemblea, el grup insisteix que darrere l’acampada no hi ha cap entitat. I, precisament, aquest és el seu punt feble. I, precisament, aquesta és també la seva força.

—Quan siguem més gent, volem planificar accions més contundents. Això sí, sempre des de l’estratègia, la intel·ligència i el respecte. 

Potser els polítics se'ls avancen. Segons fonts de les negociacions, la investidura podria tenir lloc el dia 20 de febrer. 
 


Opina

Configuració
Publicitat


Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.028.494 missatges
  • 212.096 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat