Notícia

Els últims 18 cops de porta de Madrid a la Generalitat de Catalunya

El mateix dia que Puigdemont compareix al Parlament per explicar les conseqüències de l'1-O, Racó Català detalla els intents fracassats de diàleg entre els 2 executius

Diferents veus, del món de la política però també d'altres àmbits socials i econòmics, demanen aquests dies que el govern que encapçala Carles Puigdemont estableixi un diàleg amb l'executiu de Rajoy per resoldre l'atzucac en què es troba la política catalana. Però, segons el mateix president de la Generalitat, la voluntat de diàleg ha estat, és i seguirà oberta sempre. Tot i així, i davant la llarga llista d'intents fracassats per part del govern català, Puigdemont demana un mediador neutral que faciliti una negociació cara a cara, d'igual a igual, entre els dos governs.

El mateix dia que Carles Puigdemont compareixerà al Parlament de Catalunya per analitzar la situació política catalana després de la celebració del referèndum del passat 1-O, des de Racó Català hem recollit els 18 últims cops de porta de Madrid a la voluntat de negociació i acord de la Generalitat de Catalunya. Un recull que demostra les dificultats que s'ha anat trobant la política catalana per intentar resoldre la demanda dels ciutadans que volen trencar amb l'status quo. 

1- Octubre de 2012

Els representats d'Esquerra Republicana al Congrés espanyol van demanar, sense èxit, que l'executiu espanyol transferís al govern català la competència per convocar consultes populars. 

2- Novembre de 2012

El 20 de novembre de 2012, Amaiur va fer dues preguntes a l'executiu de Rajoy sobre el dret de les comunitats autònomes a convocar referèndums d'autodeterminació. El govern espanyol va rebutjar aquesta possibilitat i va detallar que era inconstitucional.

3, 4, 5 i 6- Febrer de 2013

Durant el debat de la nació, ERC, CiU i ICV van presentar tres propostes de resolució per demanar la celebració d'una consulta. Aquesta demanda va ser rebutjada. D'altra banda, encara va tenir menys èxit una proposició de Llei d’ERC, el BNG i Amaiur sobre el dret a l’autodeterminació dels pobles que la mesa del Congrés no va ni tan sols admetre a tràmit.

7- Juny de 2013

El debat sobre el dret d'autodeterminació català va arribar al Senat espanyol en mans d'Ester Capella, d'ERC. Però, un vegada més, aquesta va ser una pregunta retòrica que no va obtenir cap resposta per part dels senadors de les files populars.

8 i 9- Juliol de 2013

El PDECAT i ERC han defensat en diferents ocasions, al Congrés i al Senat espanyol, el dret a decidir dels ciutadans catalans. Una de les peticions que va ignorar el Partit Popular va ser la que va protagonitzar el republicà Alfred Bosch el 2 de juliol de 2013 en una sessió de control a Rajoy.

10- Setembre de 2013

El president Mas va enviar una carta al president espanyol, Mariano Rajoy, per demanar un referèndum. Però, en aquella ocasió, tampoc hi va haver cap gest del líder popular per arribar a un acord i tirar endavant una votació pactada. 

11- Abril de 2014

L'executiu d'Artur Mas volia celebrar una consulta pactada. Per això, tres representats del Parlament català -de CiU, ERC i ICV-EUiA- van defensar al Congrés espanyol que es transferís aquesta competència al govern català. Una proposta que també va ser denegada. 

12 i 13- Octubre 2014

Quan faltava menys d'un mes per a la celebració de la consulta del 9 de novembre, que es va acabar convertint en un procés participatiu, des de Madrid es va rebutjar la proposició que determina el reconeixement dels instruments del Parlament català per poder convocar referèndums. El govern català va proposar, el govern espanyol va sentenciar amb un altre "No". 

14 i 15- Març de 2016

Durant les negociacions per poder formar un nou govern a Espanya, algunes formacions van valorar la possibilitat d'investir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol si aquest acceptava la proposta de celebrar un referèndum pactat a Catalunya. Un cop més, els partits catalans favorables al dret a decidir van veure com la seva demanda no prosperava. D'altra banda, durant aquesta curta legislatura espanyola, el PP i Ciutadans van debatre dues mocions en defensa de la unitat d'Espanya que tallaven les ales a qualsevol voluntat per celebrar un referèndum.

16- Abril de 2016

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va reunir amb Mariano Rajoy al Palau de la Moncloa i li va fer arribar un document amb 46 propostes per a Catalunya. Un dels punts destacats era la celebració d'un referèndum acordat entre les dues parts.

17- Setembre de 2016

Després de les segones eleccions per formar govern a Espanya, celebrades el 26 de juny, el PDECAT i ERC van tornar a demanar la convocatòria d'un referèndum. Les dues formacions van aprofitar les negociacions per exigir aquesta petició. Malgrat els diferents intents, els socialistes no van voler parlar -en cap cas- d'una consulta. 

18- Gener de 2017

Nova reunió entre Puigdemont i Rajoy a la Moncloa. El cap de l'executiu català va tornar a mostrar-li la seva voluntat de convocar un referèndum però, com era ja previsible, el líder del PP es va negar a parlar-ne.

 

Ara caldrà esperar quin missatge fa arribar avui el president Puigdemont a Rajoy i quina és la resposta que executaran des de la Moncloa. Però, com mostra el nostre apreciat Gargotaire en aquesta vinyeta, el problema ve de lluny, de molt lluny.

 


Opina

Configuració
  • Eimeric 7.893 12 272 👍 1.722
    molt bon article i molt bona vinyeta, tot i que trobo a faltar al final d'aquesta els episodis més recents
  • Quid 271 1 👍 336
    En una colònia obrera del segle passat, els obrers que treballaven a la fàbrica de l'amo, vivien a les cases que l'amo els arrendava, compraven els productes que el patró escollia a l'economat del patró, anaven a l'església que l'amo els havia construït, guardaven els estalvis en la caixa del patró.... Si hom malparlava de l'amo, podria patir petites represàlies per part dels sicaris de l'amo, que li llepaven les botes i eren més papistes que el Papa. Si hom es rebel·lava i feia vaga, no trigava a arribar la guàrdia civil a posar les coses a lloc.

    L'aparença de llibertat i normalitat, l'excusa de la productivitat i el bé comú, de la prosperitat, era això aparença. En realitat tot, absolutament tot, depenia de la voluntat de l'amo i era en profit de l'amo i la seva família.

    Catalunya és com una colònia obrera del segle passat, hi ha una aparença de normalitat, però els catalans som números en un compte bancari d'algun dels bancs que mena l'oligarquia espanyola, en les llistes de la seguretat social i d'Hisenda, tot menat per les mateixes famílies, som gent que vivim per a nodrir la veritable vida, la de les oligarquies espanyoles, aquesta que ens dona préstecs amb els que comprar una casa, que escull els productes que hem de consumir als seus supermercats, fabricats a les seves fàbriques per nosaltres, que té lleis que es modulen ad-hoc per a reprimir qualsevol expressió de protesta o revolta. Els jutges afins modulen la llei al seu gust, per a que res surti de mare. On si la revolta arriba massa lluny, arriben les forces de l'ordre a repartir estopa. I si la revolta continua, s'enduen les empreses ben lluny, per no escoltar els crits de protesta.

    Vivim en un esclavatge amb aparença de normalitat.

    PS. Ep, i amb la vergonyosa fugida de les empreses del Puente aereo, que ara no vingui ningú a dir que el catalanisme és un moviment burgés.
  • Tuixec 3.847 9 534 👍 1.687
    Ja ser que escriure 18 vegades queda molt bé pel relat, però és tant diferent que dir 12 que són els periòdes en que s'han fet i no es posible contra argumentar?
  • Picany 7.321 10 293 👍 1.862
    Concloem doncs que com més allunyats dels poders madrilenys més lliures viurem.
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.207.234 missatges
  • 217.958 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat