Notícia

Espanya, 'gens preocupada' amb la incorporació del mar sahrauí al Marroc

Nationalia repassa l'actualitat internacional de la setmana

El govern marroquí ha anunciat la incorporació de les aigües territorials del Sàhara Occidental com a mar del Marroc, un principi contrari a l’estatus de l’excolònia espanyola com a territori pendent de descolonitzar. L’anunci ha suscitat una controvèrsia molt important, com controvertida és també la situació de dos militants amazics mozabites detinguts a Melilla. En aquesta mateixa setmana, la diputada kurda Leyla Zana ha estat absolta de tres acusacions de terrorisme i s’han conegut noves dades sobre la situació de coneixement i ús de la llengua basca.

Espanya, “gens preocupada” amb la incorporació del mar sahrauí al Marroc. Està generant controvèrsia l’anunci del govern marroquí d’incloure les aigües territorials corresponents al Sàhara Occidental dins de les lleis marroquines. El regne alauita assegura que la incorporació és feta d’acord amb la legislació internacional, ignorant que el Sàhara Occidental continua sent, formalment, un territori ocupat pendent de descolonitzar. La reacció de la República Àrab Sahrauí Democràtica ha estat immediata: “La llei no té validesa”, ha dit el ministeri sahrauí d’Informació, i “és una violació descarada de les lleis internacionals”.

Una derivada és que la intenció marroquina pugui afectar, en el futur, l’extensió de la zona econòmica exclusiva d’Espanya, calculada a partir dels límits de les Canàries. Però pel ministre espanyol d’Exteriors, Alfonso María Dastis, no hi ha problema: la normativa marroquina és “un ajustament tècnic” i el govern espanyol “no està gens preocupat” perquè la delimitació de la frontera hispanomarroquina al mar “continuarà sent de mutu acord”. Ni una referència a la qüestió de l’ocupació del Sàhara Occidental. La coordinadora espanyola d’entitats prosahrauís ha criticat la posició dels dos governs.

I mentrestant, informacions periodístiques i crítiques de partits com Nova Canàries i Podem apunten que, rere la intenció marroquina, hi ha la idea de posicionar-se per poder explotar, en el futur, diversos jaciments minerals valuosos.

TAMBÉ

Dos estudis amb noves dades de coneixement i ús del basc. Segons dades de la sisena Enquesta Sociolingüística, s’ha estabilitzat el nombre de parlants d’èuscar al País Basc del Nord: ara hi ha 51.200 persones de 16 anys i més que el parlen, cosa que equival al 20,5% dels habitants d’Iparralde d’aquesta franja d’edat. Fa cinc anys, la xifra era de 51.100 persones. Però per l’augment de població al territori, la proporció el 2011 era del 21,4%. Les proporcions més altes de bascòfons es troben entre la gent més gran (de 65 anys i més: 28,1%) i la més jove (16 a 24 anys: 18,9%). En aquesta darrera franja, el basc és la llengua inicial de tan sols el 10,9% de la població. La resta, per tant, han adquirit la llengua a l’escola. L’enquesta, però, detecta que hi ha una alça gradual en la transmissió familiar quan els dos progenitors són bascòfons.

D’altra banda,el Clúster de Sociolingüística ha presentat les dades del VII Mesurament de l’Ús de les Llengües al Carrer, que serveix per comprovar el grau d’utilització del basc a la via pública. Al conjunt del País Basc, l’ús del basc al carrer ha davallat del 13,2% el 2011 al 12,6% el 2016. El report parla de “llums i ombres”: a Àlaba, Navarra (Baixa i Alta) i Zuberoa creix l’ús del basc al carrer però a Guipúscoa, Biscaia i Lapurdi disminueix. El grup d’edat que més usa l’idioma al carrer són els infants seguit del jovent, i el que menys, la gent gran. En tots els territoris i totes les edats, les dones usen el basc més que no ho fan pas els homes.

Absolen Leyla Zana de tres acusacions de terrorisme. La diputada kurda, de l’HDP, estava processada per presumpta pertinença a organització armada i enaltiment del crim. Però el 5è Tribunal Suprem Criminal d’Amed (Diyarbakir en turc, la capital del Kurdistan del Nord) considera que les seves activitats no havien estat “continuades” i que no hi havia “proves directes” de la seva culpabilitat. Zana (1961) ha estat una activista pels drets del poble kurd i de les dones des de la seva joventut. El 1991 va esdevenir la primera dona kurda diputada a Turquia. Va ser a presó entre 1994 i 2004, condemnada pel seu activisme. Mentrestant, continuen a presó 11 diputats del partit majoritàriament kurd. Entre ells, el colíder de la formació, Selahattin Demirtas, a qui el president turc Recep Tayyip Erdogan acaba de qualificar públicament de “terrorista” tot i que el líder kurd no ha estat condemnat per aquest motiu.

Demanen a Espanya que atorgui asil polític a dos amazics mozabites. Es tracta de Khodir Sekkouti i Salah Abbouna. Segons l’agència Siwel —propera al moviment autodeterminista cabilenc— són dos membres del Moviment per l’Autonomia del Mzab (MAM), fugits d’Algèria el 2015 i ara refugiats a Melilla. Els dos activistes han estat arrestats per la policia espanyola i podrien ser extradits a Algèria, país que assegura que es tracta de dos presumptes terroristes. L’Anavad —govern cabilenc autoproclamat a l’exili— demana a Madrid que els atorgui l’estatus de refugiats polítics. L’Assemblea Mundial Amaziga —a la qual Sekkouti està vinculat— també en reclama l’alliberament immediat.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS

Nationalia

Nationalia

Nationalia és el diari de les nacions i pobles sense estat. Editat pel CIEMEN des de 2007, és una forma diferent de mirar el món i allunyada d’una visió hegemònica centrada en els estats com a actors principals de l’escena internacional.

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat


Fòrums

  • 8.857.452 missatges
  • 206.522 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat