Notícia

'El deute de la Marina l'ha d'assumir el govern d'Espanya'

El Consorci València 2007 deu 440 milions d’euros per les obres de la Copa Amèrica

El director general del Consorci València 2007, Vicent Llorens, demana al govern espanyol que assumeixi el deute de la Marina, és a dir el forat de 440 milions d'euros que encara estan per pagar després del procés d'urbanització que hi va haver a València amb motiu de la Copa Amèrica. Llorens diu que, igual que es va assumir el cost de les infraestructures de l'Expo de Sevilla o de les Olimpíades de Barcelona, Rajoy hauria de pagar aquest gran deute. 

Vicent Llorens (Xeraco, València, 1964), que va ser militant del Bloc gairebé 20 anys, és llicenciat en Geografia i és especialista en qüestions d’urbanisme. Fa dècades que es dedica a repensar les ciutats i va ser el març de 2016 quan l’alcalde de València, Joan Ribó, li va encarregar reactivar la Marina de València, que arrossega els 440 milions d’euros i està desconnectat de la ciutat.

Quin balanç fa del seu primer any al capdavant del Consorci València 2007?

Els indicadors quantitatius demostren que s'ha millorat respecte a l'any anterior: s'han incrementat un 25% ingressos, s'ha incrementat un 30% l'ús dels amarratges en el primer trimestre de l'any, cada vegada es demanen més espais públics per a fer esdeveniments... La Marina s'ha posat en marxa. Tenim per fi un pla estratègic que marca l'acció del Consorci com a gestor d'aquest espai i, malgrat les dificultats que existeixen, el balanç és positiu. La ciutat de València ja entén que a la Marina es pot vindre a fer coses relacionades amb l'oci, amb l'esport, amb l'emprenedoria, etc.

Amb quines limitacions s'ha trobat en la seua tasca de rendibilitzar la Marina?

La primera són els mateixos estatuts del Consorci, que no preveuen que després de la celebració de la Copa Amèrica això és un espai viu que s'ha de gestionar i que ha de tindre una combinació d'usos: restauració, oci, esport, emprenedoria, formació, llotja pesquera... Els estatuts no permeten una gestió àgil d'aquestes realitats, que necessiten respostes ràpides de l'Administració. La segona són els convenis de cessió d'espais per part de l'Autoritat Portuària al Consorci. Limiten els usos i, en alguns casos, van en contra de les dinàmiques actuals. Un gran handicap és l'endeutament del Consorci, superior als 450 milions d'euros, a causa dels préstecs de l'ICO que es donen per a urbanitzar i edificar aquesta zona i a causa d'un producte financer que es contracta amb el Santander.

El Consorci no pot tornar eixe deute. Això és una qüestió que fins i tot la Intervenció General de l'Estat ha reconegut en els seus informes. Es reivindica, per part del govern valencià i l'Ajuntament, que políticament eixe deute l'ha d'assumir el govern d'Espanya perquè està associat a la celebració d'un esdeveniment extraordinari, així com les Olimpíades de Barcelona o les Expos de Sevilla i Saragossa. El tracte del govern d'Espanya respecte a eixes ciutats va ser molt distint, els diners que es van invertir en les infraestructures van ser aportats completament pel govern d'Espanya i els governs autonòmics no van haver de retornar diners. Eixa consideració és la que s'ha de tindre en eixa comissió tècnica que es va constituir entre l'Ajuntament, la Generalitat i el govern d'Espanya, que ha de confeccionar el llibre blanc que assegure la viabilitat del Consorci.

L'única solució al llast del deute passa per la condonació?

Solucions n'hi ha moltes. Fins i tot en el pla econòmic del Consorci pensem que, amb el desenvolupament de les activitats i les instal·lacions que tenim previstes, el Consorci en els propers 30 anys podria assumir uns 40 milions d'euros del deute. Estem en sintonia amb l'Ajuntament i la Generalitat, ja que la solució és de caràcter polític i passa perquè l'Estat assumisca eixe deute o facilite unes condicions preferents perquè siga absorbit: un refinançament a llarg termini, canviar les condicions del préstec...

En quin punt es troba el pagament de la pòlissa de 50 milions d'euros signada amb Banco Santander?

Tècnicament era un producte financer anomenat collar, que assegurava el tipus de canvi dels interessos. Es va concertar amb el banc Santander i eixa pòlissa no s'ha pagat. En un moment donat, el Santander va facilitar un préstec per a pagar part d'eixa pòlissa i tampoc es va pagar. Va derivar en una sèrie d'embargaments, ja que el Santander va denunciar l'impagament. La pòlissa està vençuda i, en qualsevol moment, el Santander podia reclamar que es tornaren eixos diners per via judicial. Entenem que això també forma part de la negociació de caràcter polític perquè el producte està associat al préstec de l'ICO i nosaltres anem pagant pels embargaments, de 80.000 euros mensuals dels nostres ingressos. Ara bé, em consta que el Santander té voluntat de negociar per a evitar una situació traumàtica.


Llorens apunta que l'antiga base de l'equip Alinghi serà un gran centre d'innovació empresarial. / DANIEL GARCIA-SALA.

Quins són els eixos de futur de la Marina de València?

La Marina està posicionada en tres línies específiques de desenvolupament. La primera és desenvolupar la nàutica com un fenomen de caràcter global -la pràctica dels esports nàutics, el foment de la nàutica esportiva i industrial, créixer en varaments esportius i amb un varador. El centre integrat de la nàutica tindrà un centre d'FP especialitzat en nàutica, una plataforma tecnològica innovadora en nàutica esportiva, un viver d'empreses nàutiques... El segon posicionament està relacionat amb el creixement empresarial basat en la innovació, la creativitat i la cultura. Ja tenim instal·lacions importants com la Marina d'Empreses i Bankia Fintech. Estem treballant en un projecte molt interessant per a l'edifici de l'antiga estació nàutica en la línia de consolidar projectes empresarials ja inicials.

L'antiga base de l'equip Alinghi va en la línia de ser el gran centre d'innovació empresarial, que permetrà, fins i tot, la instal·lació d'empreses ja constituïdes que puguen treballar com a clúster empresarial: empreses que treballen en coses paregudes i decidisquen compartir un espai físic comú per a provocar la generació de projectes de manera espontània. També acollirà agències públiques relacionades amb la innovació. El tercer gran eix és el relacionat amb el que ja tenim: restauració, oci, celebració d'esdeveniments de caràcter esportiu i cultural. Fins a octubre celebrarem més de 70 esdeveniments promoguts per la iniciativa privada. La Marina cada vegada és més un espai que la ciutadania té considerat per a fer coses.

Hem capgirat els usos que estaven previstos per a algun espai, com ara el magatzem número dos, que en el pla d'usos anterior anava a acollir un mercat gurmet. Pensem que aquest espai és la plaça pública de la zona: aquest cap de setmana tenim la fira de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda. Volem l'apropiació ciutadana: que la ciutadania faça seu aquest espai que fins ara no consideraven com a propi. Durant la Copa Amèrica estava tancat, s'entrava per un control, i la Fórmula 1 va ser nefasta perquè es van desmuntar zones per a fer el circuit. Encara ho patim i volem que hi haja més espai públic per a passejar o anar en bicicleta i reduir els vials construïts per a les proves de la Fórmula 1. Entre Falles i Pasqua vam plantar 450 arbres i anem facilitant que siga un espai agradable al visitant.

 

Podeu seguir llegint l'entrevista al Diari La Veu


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.871.321 missatges
  • 206.926 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums