Notícia

'Les dones llegim més que els homes, però les autores venem menys llibres que els autors'

La periodista Catalina Gayà recomana literatura amb segell de les Illes Balears

El passat 11 de gener, la periodista Catalina Gayà va tuitar: "2016: he tingut dues filles, he acabat un llibre, he anat a viure a una illa i dirigeixo un programa feminista. Preparada per al 2017". Un gir vital en 140 caracters. L'esbós virtual d'aquesta mallorquina que reflexiona –i visibilitza– tant com pot què implica ser mare, escriptora, feminista i viure en una illa. 

Gayà va ser alumna de Gabriel García Márquez, cronista d'El Periódico de Catalunya durant anys, va col·laborar en mitjans llatinoamericans, és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i autora del llibre El mar es tu espejo (Libros del KO). Ara que ha tornat a casa mira l'illa amb la distància que et proporciona haver-hi viscut lluny més de 20 anys. 

"La televisió és verí: està creant generacions de joves que no estimen la lectura"

"Hem passat d’una radiotelevisió pública propagandística i amb zero qualitat periodística, a una radiotelevisió de molta qualitat que ha fet una aposta absoluta per la llengua i la cultura de les Illes Balears", diu abans que la trucada es talli per primera vegada. Des de fa uns mesos, Gayà edita el programa radiofònic Dones i a la televisió pública col·labora amb l'espai d'actualitat Dues voltes. Es perd la connexió. 

Pling. WhatsApp: "Tallat". Hi tornem. "Ara bé", continua la periodista quan recupera la línia, "la televisió per als més petits és verí: està creant generacions de joves que no estimen la lectura". De fet, un estudi de 2008, va revelar que un 44% dels ciutadans de les Balears no llegeix mai

A més, el món de la lectura és "absolutament masculí". La periodista es refereix als jurats dels premis literaris o a la nomenclatura de les biblioteques, que poques vegades tenen nom de dona. I, en canvi, segueix, "les dones llegim més que els homes, però les autores venem menys llibres que els autors", denuncia entre interferències telefòniques.  

"A les Illes, no hi ha polítiques culturals per potenciar la lectura que pensin més enllà de la legislatura corresponent"

Torna a caure la línia. 

Quan la recuperem, saltem al món de les editorials. Gayà explica que abans que la fitxessin a Libros del KO, va tenir problemes quan va anar a picar a les portes de diverses editorials tradicionals. "Quan enviava l'esborrany em deien que no o ni tan sols contestaven", lamenta la mallorquina mentre critica l'aposta gairebé inexistent pels autors més joves i l'experimentació de gèneres literaris. I afegeix, amb un accent que s'està tancant després de tants anys al Principat, que si no s'aposta per l'assaig periodístic "no serem capaços de fer una crítica social consistent que ens ajudi a viure en una societat democràtica i lliure".

La mirada periodística de Gayà també trasllada la seva crítica a les institucions balears: "A les Illes, no hi ha polítiques culturals per potenciar la lectura que pensin més enllà de la legislatura corresponent, el foment de la literatura encara depèn massa d'iniciatives petites com la de la biblioteca de Sineu o el petit gestor de Vilafranca".  

Les recomanacions de la periodista Catalina Gayà per a aquest Sant Jordi són: 

Afollada, de Laia Martínez 

Afollada (LaBreu Edicions, 2016), el darrer recull de la poeta, que acaba d’arribar a la segona edició, és, com dèiem, la cara be d’aquest díptic sobre la pèrdua, la mutació, la veu i el cos. I, si bé al llibre anterior tot era dit a la manera velada de la cançó o del trobar medieval, clus, en aquest recull els dubtes —que no les preguntes, sempre necessàries en el poema— caben en els dits d’una mà: la pèrdua és, entre tantes altres significacions, la d’un infant.

39º a l'ombra, d'Antònia Vicens  

Publicada l’any 1968, i mereixedora del Premi Sant Jordi, aquesta és la novel·la que va donar a conèixer l’escriptora santanyinera. La història de dues cosines d’un petit poble d'una l’illa de Mallorca que viu de la terra i de la pesca. En els anys de postguerra, entre fam i i misèria, hi ha qui es veu obligat a dedicar-se al contraban. Però el bri d’esperança per poder subsistir econòmicament arriba amb l’esclat del turisme de masses. Les dues cosines opten per seguir camins ben diferents. Una opta per seguir sent hereva de la societat patriarcal. En canvi, l’altra aposta pel canvi i abandona el poble per descobrir nous horitzons. 

Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol, de David Ginard

L’assassinat d’Aurora Picornell, al cap de pocs mesos del cop d’Estat de juliol del 1936, fou un dels episodis més dramàtics de la repressió franquista a "l’illa de la calma". Aquesta obra, elaborada a la llum de nombroses fonts inèdites, aborda per primera vegada un estudi biogràfic de conjunt sobre Aurora Picornell i el seu entorn familiar i polític. A més a més, s’hi analitza el procés de conformació i difusió del símbol associat a "la Passionària de Mallorca" des del començament dels anys trenta del segle passat fins avui.


Opina

Configuració


Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.833.982 missatges
  • 205.819 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat


Publicitat