Notícia

El Protocol de Donosti per a la garantia dels drets lingüístics aterra als Països Catalans

Mallorca acollirà la presentació oficial d'aquest document sense precedents que actualitza la Declaració Universal dels Drets Lingüístics

Després que el passat mes de desembre s'estrenés a Donosti, el Protocol per la Garantia dels Drets Lingüístics arriba als Països Catalans. Serà aquest dimarts a les 7 de la tarda a l'Arxiu del Regne de Mallorca, a Palma, en un acte oficial que encapçalarà el coordinador del document Paul Bilbao. 

El document és, en essència, una renovació i adequació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics redactada el 1996

El Protocol de Donosti és fruit d'un treball de prop de dos anys de la societat civil europea que tenia l'objectiu de detalalr una sèrie de mesures essencials per garantir els drets lingüístics de tots els grups o col·lectiu amb llengua pròpia. El projecte, impulsat pel Kontseilua (el Consell d'Organismes Socials de l'Euskera) i la Fundació Donosti 2016, és en essència una renovació i adequació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics redactada el 1996.

Què aporta de nou aquest protocol?

Els tres objectius del Protocol són "reivindicar que la garantia de la diversitat lingüística i l'assegurament del desenvolupament de les llengües són puntals fonamentals per a la pau i la convivència", "crear una eina efectiva per a la igualtat lingüística i el desenvolupament de les llengües en situació de desavantatge" i "presentar les comunitats lingüístiques com a subjectes dins d’aquest procés i reivindicar que en la societat sigui la garant d’aquesta gestió justa".

De fet, respecte la Declaració del 96, el Protocol incorpora una relació de mesures per garantir aquests drets i desenvolupa una sèrie d'indicadors per comprovar si aquests estan sent vulnerats.El resultat final són 185 mesures que pretenen ser un instrument amb diverses perspectives per a construir una Europa basada en la igualtat entre comunitats lingüístiques.

Una gestació amb segell català

El paper basco-català ha estat molt important en la gestació del protocol. Hi han estat implicats el CIEMEN i Kontseilua –amb Paul Bilbao des d'Euskadi com a coordinador del projecte– i també la xarxa ELEN, presidida actualment per Ferran Suay, professor de la Universitat de València i integrant de la junta directiva d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), i Rosa de les Neus Marco, membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua.

A mesura que el Protocol de Donosti es vagi presentant arreu, els organitzadors busquen que els agents de la Unió Europea s'adhereixin i hi donin suport. Un pas que seria clau, sobretot tenint en compte que a Europa hi ha 50 milions de persones que parlen llengües no oficials, moltes d'elles en clar retrocés en l'ús diari.

 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.874.211 missatges
  • 206.988 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums