Notícia

Xavier Vinyals: 'Feia anys que el govern espanyol demanava insistentment el meu cessament a Letònia '

El cònsul cessa avui la seva activitat després que Margallo li retirés les credencials diplomàtiques per ser independentista

"Mai he utilitzat l'exercici del meu càrrec consular per propagar les meves idees polítiques, encara que el fet de ser cònsul tampoc m'incompatibilitza per tenir idees pròpies. És més, si sóc cònsul de Letònia probablement és degut al meu suport a un dret fonamental humà que és el dret a la lliure determinació dels pobles". Xavier Vinyals parla amb tranquil·litat, amb la seguretat d’aquell qui té la seguretat d’haver fet les coses bé. S’explica calmat, tot i la cua de periodistes que espera entrevistar-lo arran de què el govern espanyol el cessés del càrrec després de la Diada. "Diuen que un independentista no pot ser cònsul honorari", lamenta des de l’altre cantó del fil telefònic.
 
La polèmica de la seva destitució es va propagar com la pólvora a mitjans de setembre, els mitjans n’anaven plens –"Retiran la acreditación al cónsul honorario de Letonia por secesionista", titulava l’ABC que explicava, al cos de la notícia, que el motiu del cessament era que Vinyals havia penjat una estelada a la seu consular de Barcelona. El també president de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, però, de seguida ho va desmentir: la bandera onejava a un domicili privat, no al Consulat. Tot i l’excepcionalitat dels fets, però, –"diplomàticament és un fet molt, molt, molt poc habitual que no s'ha produït a l'estat espanyol, que jo sàpiga, des dels anys quaranta"–, a Vinyals li consta que fa anys que el govern espanyol ha estat "de manera insistent demanant a Letònia el cessament o recanvi al front del Consulat a Barcelona".

El govern de Letònia, però, no va cedir a les pressions. Al contrari, valoraven la tasca que Vinyals ha estat realitzant la darrera dècada al front del Consulat sense cap tipus de remuneració i el seu compromís històric amb el país –així com el seu procés d’independència a finals dels anys vuitanta–. L'a partir d'avui excònsul de Letònia va trepitjar les Repúbliques Bàltiques, per primera vegada, quan tenia poc més de vint anys (ho faria regularment durant els anys següents fent malabars amb l’avió, el tren, l’autobús). Estudiava història: "Era jove, vaig conèixer pels mitjans de comunicació els moviments populars d'emancipació nacional i vaig anar allà: en què us puc ajudar?". En aquelles estades, va viure moments de gran tensió, com quan les tropes soviètiques volien prendre la central des d’on emetia la cadena de televisió de Lituània, i va fer amistats.

– Hi vaig anar per qüestions ideològiques, però a la pràctica jo veia que les possibilitats que ells aconseguissin els seus objectius eren molt remotes, mínimes! Allò era la Unió Soviètica, era el gran imperi mundial juntament amb els Estats Units. Més d’una vegada els hi havia dit: "Nois, jo vinc aquí a plantar la bandera però no crec que sigui una opció guanyadora la vostra"

De la relació d’aquest català amb el nord, en van sortir gairebé deu anys de feina al capdavant del Consulat de Letònia a Barcelona. "Continuo tenint les mateixes idees polítiques i amb els anys m'hi he refermat més: estem parlat d'una qüestió de drets humans", assegura. Ironies de la història diu, però, "ells van aconseguir la independència quan semblava una cosa molt més complicada que assolir la independència de Catalunya".  

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.109.844 missatges
  • 214.695 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums