Notícia

Després de 10 anys d'oficialitat, el Principat suspèn en l'ús de l'occità

El Cercle d'Agermanament Occitano-Català proposa un model confederal que garanteixi l'ús de les dues llengües en una futura república

L'any 2006, l'aprovació de l'Estatut de Catalunya va significar el reconeixement de l'oficialitat de l'occità, una llengua fins aleshores només reconeguda a l'Aran. Una fita important que, segons el Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), va permetre demostrar que "Catalunya sabia fer amb la seva minoria lingüística històrica allò que l'Estat espanyol era incapaç de fer amb les seves minories, com el català, el castellà o el gallec".

Aquest any, una dècada després d'esdevenir llengua oficial, és un bon moment per fer balanç. L'article 6 de l'Estatut d'autonomia, el que determina l'estatus de l'occità a Catalunya, s'ha desplegat? Segons el Cercle d'Agermanament Occitano-Català, aquest canvi legislatiu havia de comportar "una transformació d'un país administrativament bilingüe en un país administrativament trilingüe". Tot i així, critiquen "la manca de desplegament de la llei". Posen com a exemple l'àmbit de l'administració pública i denuncien, per citar un cas, que el servei 012 no disposi d'atenció oral en occità. D'altra banda, en el sector eductiu, consideren també que no s'ha produït un procés d'adaptació per incloure el coneixement de la realitat lingüística, històrica i cultural de l'Aran i Occitània.

Altres situacions semblants és el cas d'organismes i empreses públiques que només ofereixen informació bilingüe -català i castellà- o trilingüe -català, castellà i anglès-. Això succeeix, per exemple, en alguns departaments del govern català, museus, biblioteques o als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

"La llei de l'occità ha anat acompanyada d'una reducció dels recursos econòmics i humans de la Generalitat de Catalunya per a les polítiques lingüístiques de promoció de l'occità", critiquen des del CAOC.


L'occità en una futura república

Un estat confederal. Aquesta és la proposta del CAOC davant una hipotètica Catalunya independent. En aquest sentit, defensen que la constitució confederal de la Catalunya i Aran garanteixi que el català i l'occità siguin les "llengües de la confederació, en igualtat de condicions en tots els estaments confederals". Per tant, s'hauran d'usar, ambdues, en els poders públics, les institucions, els organismes o les administracions confederals. "El nou Estat pivotarà sobre dos trossets de nacions: un tros important, per bé que no complet, de la nació catalana; i un trosset petit, per bé que important, de la nació occitana (l'Aran)", subratllen des del CAOC. 
 

Opina

Configuració
  • ReiDeCasa 1.525 3 978 👍 1.329
    Un bon model seria el Suis, a on, haure de reconeixer primer que no he estat mai a Suissa, pero tinc entes que les quatre llengues del pais son oficials a tot arreu.
    • Trisquel 11.854 6 170 👍 1.330
      No, són oficials a l'estat, però després cada cantó i cada municipi tria la seua llengua oficial. Així, l'única llengua oficial a Lausane i al cantó de Vaud és el francés, el cantó de Berna són oficials francés i alemany, però a Berna només l'alemany. Això vol dir que l'administració nacional ha de poder atendre i oferir informació en totes les llengües i que a la cambra del parlament es poden utilitzar també, però no que pugues estudiar en francés a Zürich ni que hagen d'atendre't en alemany a Lugano. Aixina i tot, pense que el romanx no és oficial a tot el país, sino només llengua nacional, no sé què implica això.
  • Bastant cremat 86 2 👍 66
    Ja la vam cagar prou amb els aragonesos, i ara mateix els aranesos (o més aviat els castellans colons que hi viuen), ja van prou a la seva. Si es federalitzen seran un cavall de troia ràpid.
  • onofre 7.880 12 273 👍 938
    Jo prou cremat
  • Solaris 318 3 👍 169
    Sincerament, defenso al 100% que a l'Aran tot es faci en occità.
    Pero no se jo si te molt sentit demanar rotulacións, serveis a les administracions, ajuntaments... en occità a tota Catalunya, quan a la majoria de ciutats potser no hi hi ni una sola persona de parla aranesa.
    La principal excepció sería obviament el parlament de Catalunya.

    De fet lo normal, es que aqueta oficialització s'haria de fer a Occitania. Sería molt trist que a un territori de parla no occitana com Catalunya hi haguès més servei en occità (totalment sense ús) que al propi territori occità.

  • Marcos41247 4.290 2 498 👍 3.008
    Ja, i també ha suspés pel que fa al català, que ni s'assegura que els professors l'utilitzin com demana la immersió. Ens encanta demanar, però fins que no siguem independents, tenir tindrem poc. 
  • Ph99 3.042 3 645 👍 1.629
    A Suïssa el model és molt més descentralitzat, cada districte té la seua llengua oficial. Per exemple, al cantó de Berna, que és un dels bilingües, hi ha un districte francès, dos bilingües i set alemanys. Normalment els districtes solen ser monolingües. 
  • Ph99 3.042 3 645 👍 1.629
    A Suïssa el model és molt més descentralitzat, cada districte té la seua llengua oficial. Per exemple, al cantó de Berna, que és un dels bilingües, hi ha un districte francès, dos bilingües i set alemanys. Normalment els districtes solen ser monolingües. Ahhh..  Volia respondre al rei de la casa, però no m'ha sortit bé. 
  • Indiclm 1.500 2 987 👍 449
    No estic segur de que es pugui dur a terme això de l'occità com a llengua oficial a tota la república
    • Rigel 64.546 11 5 👍 33.209
      És una ximpleria post-moderna d'entre totes les ximpleries post-modernes que ens infesten pertot. La solució lògica és que el català sigui l'única llengua oficial a Catalunya excepte a Aran, on l'única llengua oficial sigui l'occità. I ambdues llengües oficials al Parlament Però, ai l'has!, això implica enfrontar-se a l'espanyol, i per a evitar-ho sense arribar a dir que volen que l'espanyol sigui llengua oficial emboliquen la troca amb això de l'oficialitat de l'occità per tot Catalunya i d'anar de víctimes pel fet que l'oficialitat de l'occità a tot Catalunya no s'ha aplicat (quan no era aquest l'objectiu, sinó que a Aran aquesta oficialitat fos el màxim de plena que permet el domini espanyol).

      En fi, sembla que alguns s'han proposat convertir Aran en un problema. El fet, però, és que si acabem fent-hi un referèndum per a què diguin si volen formar part o no de la Catalunya independent tots sabem quina opció hi guanyarà (i serà, en bona part, culpa d'aquests occitanistes, per haver-se dedicat a fer el ximple enlloc d'assenyalar el camí correcte).
  • Rigel 64.546 11 5 👍 33.209
    És una proposta fantasiosa i que, d'aplicar-se, tindria uns efectes totalment contraris a les pretensions dels impulsors. Si Catalunya i Aran han de tenir una relació confederal, abans de constituir aquesta confederació, caldrà preguntar a Aran mitjançant referèndum si volen aquesta relació amb Catalunya. Fem un referèndum preguntant sobre qualsevol mena de relació amb Catalunya i amb tota seguretat el resultat serà un NO com una borda plena de turistes espanyols. I que consti que no sóc pas partidari de mantenir l'Aran dins de Catalunya a qualsevol preu, simplement em sorprèn que apostin per aquesta via estúpida d'anar de víctimes quan l'oficialització de l'occità a l'estatut i per a tot Catalunya és la manera de fer que l'oficialitat de l'occità a Aran sigui plena en tant que llengua autonòmica (cosa que no permetia l'estàtus del 1990). Preocupar-se per si a Folgueroles els documents oficials són també en occità mentre que allà on han d'ésser en occità (Aran) molts cops són en espanyol és d'una absurditat tant descomunal que em sembla increïble que ni tant sols arribin a plantejar-ho en aquest termes. Si els aranesos volen anar a la seva em sembla respectable, que ho diguin clarament i a partir d'aquí cadascú a la seva, però que no vagin tocant els collons intentant amagar que, en realitat, no creuen que l'occità sigui una llengua que puguin utilitzar per a tot a llur propi país (que és aquesta la mare dels ous).
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.268.601 missatges
  • 220.070 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat