Notícia

33 anys de la Llei de normalització lingüística a Catalunya

El 6 d'abril de 1983 el Parlament aprova recuperar la llengua en els usos oficials, el sistema educatiu i els mitjans de comunicació públics

Avui fa 33 anys de la Llei de normalització lingüística a Catalunya, una llei que va ser decisiva per a la recuperació de la llengua en els usos oficials, l'educació i els mitjans de comunicació després del franquisme. El 6 d'abril de 1983 el Parlament de Catalunya la va aprovar per 105 vots a favor i una abstenció i va sortir publicada al DOGC el 18 d'abril de 1983.

Es tracta de la primera llei de normalització lingüística, que tenia com a objectiu prioritari la recuperació de la llengua en molts àmbits oficials. La norma establia l'ús habitual del català com a llengua pròpia de les diferents administracions catalanes, donava validesa legal als textos redactats en aquesta llengua i acceptava el català com a llengua de relació del ciutadà amb les administracions catalanes. També establia les formes toponímiques catalanes com les úniques vàlides en territori català, amb l'excepció de la Vall d'Aran, on també ho serien en aranès. Pel que fa al sistema educatiu, establia les bases per a l'ús vehicular habitual de la llengua catalana i impedia la segregació dels alumnes per raó de llengua. El nou model lingüístic a l'ensenyament garantia el coneixement de les dues llengües oficials al finalitzar l'ensenyament obligatori.

Una sentència del juny de 1986 del Tribunal Constitucional n'anul·là l’article 4.2, que legitimava el Consell Executiu per defensar els drets lingüístics dels ciutadans, i un incís de l’article 6,1, que establia que en cas d’interpretació dubtosa, el text català de les lleis del Parlament de Catalunya seria l’autèntic. La Llei de Política Lingüística de 1998 va substituir la Llei de normalització lingüística de 1983, que segueix vigent actualment en l'àmbit de la llengua.
 

Balanç sociolingüístic de la Llei de normalització lingüística (1986-2013)

L'evolució de les competències lingüístiques en català de la població adulta ha variat moltíssim des d'anys abans de l'aprovació de la Llei de normalització lingüística fins molts anys després. Segons l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP 2013), a Catalunya el 94,3% de la població adulta comprèn el català, quatre punts més que l'any 1986, que l'entenia un 90,28% de la població. Si l'any 1986 tan sols un 63,99% de la població sabia parlar el català, el 2013 s'extén al 80,4% de la població.

Pel que fa a la lectura, del 60,48% d'habitants que sap llegir en català l'any 1986, el 2013 aconsegueix arribar al 82,4%. Pel que fa a la competència en escriptura, és el percentatge que més varia, del 31,5% dels habitants que saben escriure en català l'any 1986, la xifra s'eleva al 60,4% l'any 2013.

(Dades extretes d'Idescat i EULP 2013)
 

Opina

Configuració
  • knox 30.656 11 29 👍 7.357
    Poc cas que li han fet a la Norma(tiva).
  • Pedrolo 10.349 3 207 👍 4.544
    Feia massa dies que no feien una enquesta per dir lo xupiguais que estem.


    Després de 27 anys, el gràfic diu que un 20% de catalans ni el saben llegir ni PARLAR-L'HO. Un 40% reconeix no saber escriure en català.


    Suposo que, com sempre, hauran posat ben baix el llistó per poder dir que un 95% entèn un idioma quan tens, com a mínim, un 20% de població que ni el sap llegir, ni parlar-l'ho, ni escriure-hi. Llavors, què cony entén? Quan li diuen "hola", "bon dia" i "gràcies"?


    EN fi... les típiques enquestes xupiguais.
  • Lleidatans 2.079 11 816 👍 795
    Parlar-lo i escriure'l
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.192.270 missatges
  • 217.432 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat