Notícia

40 anys del crit al carrer de 'Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia'

L'1 i el 8 de febrer del 1976 els catalans van manifestar-se per demanar la llibertat dels presos polítics. Les mobilitzacions marcaran un punt de no retorn al franquisme

Feia només dos mesos que Franco havia mort i l'ebullició política sobreeixia al carrer. El vell ordre polític no acabava de morir i el nou tardava a aparèixer. En aquell clarobscur, la pressió social semblava la clau per accelerar aquest canvi d'ordre. Ara fa 40 anys dues manifestacions van ajudar a empènyer cap a aquell canvi.

"Ja no hi havia por, el règim era feble i la gent estava disposada a sortir al carrer per enfrontar-se a aquell present encara franquista", explica Manel Risques, historiador i autor, junt amb David Ballester, del llibre 'Les manifestacions de l'1 i el 8 de febrer de 1976 a Barcelona' (2001, Edicions 62). Les dues manifestacions "són les primeres mobilitzacions massives del franquisme i sorprenen al règim per la seva envergadura", diu Risques. Es tracta d'una reivindicació simbòlica - la de l'amnistia- que va molt més enllà dels presos polítics, perquè en realitat "posa en entredit el règim" i "busca un nou sistema de funcionament" a tots els nivells.

1 de febrer de 1976

L'1 de febrer la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona convoca una manifestació per demanar l'amnistia de sis-cents presos polítics que encara continuen entre reixes a les presons espanyoles. La FAVB en realitat cedeix el nom per donar cobertura legal a l'Assemblea de Catalunya, vertader motor de la marxa. Tot i així, a última hora la manifestació és prohibida. Els manifestants, però, fan cas omís a les ordres del governador civil i a les onze del matí, com està previst, es congreguen a l'actual passeig Lluís Companys. Els manifestants són, com els descriu Manel Risques, de naturalesa "molt diversa" i van des "d'estudiants a treballadors i també classe mitja". La característica més comuna és que la majoria són "gent jove", que no ha viscut els primers anys de la repressió franquista.

"El dispositiu policial no està preparat perquè no esperen tanta gent", explica Risques. El cos policial es veu "desbordat per tot arreu" però tot i així la resposta policial és contundent contra els entre 4.000 i 12.000 assistents que es calcula que hi acudeixen. De res serveixen les mostres de pacifisme que els manifestants exhibeixen davant la policia, la càrrega acaba fent el seu efecte i la concentració es dispersa.

8 de febrer de 1976

Ningú es dóna per vençut. El 8 de febrer d'ara fa quatre dècades els catalans tornen a sortir al carrer. Ho fan amb el lema 'Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia' com a mostra que la llibertat va més enllà de la física dels presos, la llibertat com a persones i com a nació que demana ser reconeguda amb totes les seves particularitats. Aquesta segona manifestació es convoca al Parc de la Ciutadella, però el recinte es clausurat abans que els manifestants hi puguin acudir.

El desplegament policial s'amplia molt més del que ho havia fet vuit dies abans, fins al punt de multiplicar-se per quatre. Manel Risques explica que la preparació policial és, aquest cop, molt diferent i parla gairebé "d'ocupació policial de Barcelona". 8.000 agents disposats a fer front als manifestants. Els mobilitzats, però, no s'acovardeixen i  s'organitzen en diverses columnes humanes que des de diversos punts de Barcelona avancen cap al centre de la ciutat. La policia no vacil·la i, a base de càrregues brutals, aconsegueix que la marxa s'acabi dispersant.

Les manifestacions, un punt de ruptura

Van servir d'alguna cosa, aquelles mobilitzacions? Manel Risques ho té clar: "Sí, van marcar un punt de ruptura, la punta de llança que la crisi que s'entreveu al règim el fa irreversible". "El franquisme- diu Risques- no pot continuar amb la mateixa puresa amb la qual s'havia mantingut fins llavors, la gent ha perdut la por i la presència al carrer reclamant el canvi es fa massiva".

Les dues manifestacions no són, efectivament, en va. L'actuació de la policia té ressò a la premsa estrangera i els dies posteriors alguns ajuntaments i entitats també es posicions públicament a favor de l'amnistia. Els ciutadans tampoc afluixen les seves reivindicacions i l'11 de setembre del mateix any més de 100.000 persones omplen Sant Boi de Llobregat amb la mateixa pancarta, amb el mateix lema que ressona més fort que mai: 'Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia!'. Una mica més d'un any després, el primer govern de la Transició aprovarà, com a primera mesura, la Llei d'Amnistia.

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.206.588 missatges
  • 217.933 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat